Després d’un estancament econòmic generalitzat el 2023, un creixement més gran que no s’esperava a la primeria de 2024 i l’actual reducció de la inflació han posat les bases d’una expansió gradual de l’activitat durant el període de previsió.
Les previsions de la primavera de la Comissió Europea pronostiquen un creixement del PIB el 2024 de l’1,0 % a la UE i del 0,8 % a la zona euro. El 2025 es preveu que el creixement del PIB s’acceleri fins a situar-se en l’1,6 % a la UE i l’1,4 % a la zona euro. Pel que fa a la inflació IPCH de la UE la predicció és que es redueixi del 6,4 % el 2023 al 2,7 % el 2024 i el 2,2 % del 2025. A la zona euro es preveu que passi del 5,4 % del 2023 al 2,5 % el 2024 i el 2,1 % el 2025.
Torna el creixement gràcies a l’acceleració del consum privat
Segons l’estimació ràpida preliminar d’Eurostat, en el primer trimestre del 2024 el PIB va créixer un 0,3 % tant a la UE com a la zona euro. Aquesta expansió, que va ser generalitzada a tots els estats membres, marca del final del llarg període d’estancament econòmic que es va encetar l’últim trimestre de 2022.
Es pronostica que el creixement de l’activitat econòmica enguany i l’any que ve l’impulsarà, en gran mesura, un increment constant del consum privat, ja que el creixement continuat dels salaris reals i de l’ocupació sustenten un augment de la renda efectiva disponible. Ara bé, la forta propensió a l’estalvi continua frenant parcialment el consum privat.
En canvi, sembla que el creixement de la inversió s’està atenuant. Llastada pel cicle negatiu de la construcció residencial, pronostiquem que s’anirà recuperant només de manera gradual. Si bé s’estima que les condicions de crèdit milloraran durant el període de previsió, ara com ara els mercats preveuen que l’evolució de les retallades dels tipus d’interès sigui una mica més gradual que no pas a l’hivern.
En un context de resiliència de l’economia mundial, la recuperació del comerç ha d’impulsar les exportacions de la UE, però com que també revifarà la demanda interna a la UE, l’acceleració de les importacions contrarestarà en gran mesura la contribució positiva de les exportacions al creixement.
La inflació continuarà caient
A la zona euro, la inflació IPCH ha continuat caient de forma marcada des del màxim (interanual) del 10,6 % registrat l’octubre del 2022. Es considera que aquest passat més d’abril va assolir el valor mínim dels últims dos anys, el 2,4 %.
Com que els resultats dels primers mesos de l’any han estat més baixos que no s’havia predit, es preveu que la inflació continuï disminuint i arribi a l’objectiu en un moment del 2025 lleugerament anterior al que s’havia pronosticat en les previsions intermèdies de l’hivern. Es preveu que el principal motor de la desinflació siguin els productes no energètics i els aliments, mentre que la inflació energètica augmenta i la inflació dels serveis només es redueix de manera gradual, en paral·lel a una moderació de la pressió salarial. Es preveu que a la UE en conjunt la inflació segueixi una trajectòria similar, si bé es mantindrà en valors lleugerament més alts.
El mercat de treball es manté fort malgrat el creixement moderat
Tot i l’alentiment de l’activitat, el 2023 l’economia de la UE va crear més de dos milions de llocs de treball i les taxes d’activitat i d’ocupació de les persones d’entre 20 i 64 anys van assolir nous màxims històrics del 80,1 % i el 75,5 %, respectivament, l’últim trimestre de l’any. Arreu de la UE molts mercats de treball continuen tensionats. El mes de març la taxa d’atur de la UE va registrar un mínim històric del 6,0 %. Aquesta solidesa del mercat de treball es deu a la fortalesa tant de l’oferta de mà d’obra (sustentada, entre altres factors, per la immigració) com de la demanda de mà d’obra.
Pel que fa al creixement de l’ocupació a la UE es preveu que enguany es moderi fins al 0,6 % i continuï moderant-se el 2025 fins arribar al 0,4 %. El pronòstic per a la taxa d’atur a la UE és que es mantingui estable en valors propers al mínim històric.
En consonància amb la desinflació, que es preveu que continuï, el creixement dels salaris nominals a la UE s’ha començat a desaccelerar després que el 2023 arribés al 5,8 %. De cara al futur la previsió és que es continuï desaccelerant.
La retirada de les mesures excepcionals de suport en matèria energètica comportarà la reducció del dèficit públic
Després d’un descens considerable els anys 2021 i 2022, el 2023 es va aturar la caiguda del dèficit públic de la UE a causa de l’afebliment de l’activitat econòmica. Es preveu el retorn de la tendència decreixent el 2024 (3,0 %) i el 2025 (2,9 %), sobretot com a conseqüència de l’eliminació progressiva de les ajudes energètiques.
En un context d’augment dels costos del servei del deute i d’un menor creixement del PIB nominal, es preveu que aquest any la ràtio deute/PIB de la UE es mantingui estable en el 82,9 % i que el 2025 augmenti aproximadament 0,4 punts percentuals.
Augment de la incertesa en un context de tensions geopolítiques
En els últims mesos han augmentat encara més la incertesa i els riscos de correcció a la baixa de les perspectives econòmiques, principalment a causa de l’evolució de la prolongada guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i del conflicte al Pròxim Orient. Les tensions geopolítiques generalitzades també continuen plantejant riscos. A més, la persistència de la inflació als Estats Units pot suposar més endarreriments en la reducció dels tipus d’interès tant en aquest país com en d’altres, cosa que es traduiria en unes condicions financeres mundials lleugerament més restrictives.
En l’àmbit intern, el descens de la inflació podria ser més lent que no s’havia previst, cosa que podria dur els bancs centrals de la UE a endarrerir les retallades dels tipus d’interès fins que es consolidi la davallada de la inflació dels serveis. D’altra banda, pot ser que alguns estats membres adoptin més mesures de sanejament de la política fiscal en el pressupost de 2025, cosa que aquesta previsió no té en compte i que podria afectar el creixement econòmic l’any vinent. Alhora, la disminució de la propensió a l’estalvi podria esperonar el creixement del consum, i la inversió en construcció residencial es podria recuperar més ràpidament. Els riscos associats al canvi climàtic tenen un pes cada vegada més notable en les perspectives.
Rerefons
Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 25 d’abril. Pel que fa a la resta de dades que s’hi han incorporat, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 30 d’abril inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les noves polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera prou detallada.
Cada any la Comissió Europea publica dues previsions completes —a la primavera i a la tardor— i dues d’intermèdies —a l’hivern i a l’estiu. Les dues previsions completes comprenen un gran nombre d’indicadors econòmics de tots els estats membres de la UE, els països candidats, els països de l’AELC i altres grans economies de mercat avançades i emergents. Les previsions intermèdies abasten el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent a tots els estats membres, així com les dades agregades de la UE i de la zona euro.
Les previsions econòmiques de la Comissió Europea de l’estiu del 2024, que preveiem presentar el setembre del 2024, actualitzaran les previsions del PIB i de la inflació de la present publicació.
Més informació
Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2024
Seguiu el vicepresident Dombrovskis al Twitter: @VDombrovskis
Seguiu el comissari Gentiloni a Twitter: @PaoloGentiloni
Seguiu la DG ECFIN a Twitter: @ecfin
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent
L’economia de la UE s’ha mantingut ferma davant dels reptes excepcionals dels últims anys, i ara podem esperar un retorn a les taxes de creixement moderades, amb un repunt el 2025. Els mercats de treball continuen resistint bé i registren taxes d’ocupació elevades, i el consum privat està en alça. No obstant això, el panorama mundial continua carregat de riscos per a la UE, amb tensions geopolítiques creixents i persistents. En aquest entorn volàtil és essencial que fem servir tots els mitjans disponibles per impulsar la nostra resiliència i competitivitat. En primer lloc, cal que els estats membres duguin a terme reformes i inversions sostenibles que impel·leixin el creixement, combinades amb polítiques fiscals més prudents, per tal de reduir les elevades ràtios de deute. En segon lloc, cal que adoptem tantes mesures com sigui possible per fomentar la inversió. NextGenerationEU ja hi està tenint un paper important, però podem fer molt més per estimular la inversió privada: continua essent essencial eliminar les barreres transfrontereres i completar la unió dels mercats de capitals. En tercer lloc, hem de continuar aprofitant els beneficis del nostre model comercial obert, per exemple celebrant acords comercials amb socis de confiança.
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia
En el primer trimestre l’economia de la UE ha repuntat de manera notable, cosa que indica que hem entrat en una nova fase després d’un 2023 molt complicat. Preveiem una acceleració gradual del creixement al llarg d’aquest any i el vinent, ja que el descens de la inflació, la recuperació del poder adquisitiu i el creixement continuat de l’ocupació impulsen el consum privat. El dèficit públic s’hauria de reduir arran de la retirada de gairebé totes les ajudes energètiques, però el deute públic augmentarà lleugerament l’any que ve, i això indica la necessitat de sanejar la política fiscal alhora que es protegeix la inversió. Les nostres previsions continuen estant subjectes a un alt grau d’incertesa i, amb dues guerres devastadores fent estralls ben a prop nostre, han augmentat els riscos a la baixa.
Detalls
- Data de publicació
- 15 maig 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona