La Comissió Europea ha publicat avui el Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021, un resum anual que presenta dades comparatives sobre l’eficàcia, la qualitat i la independència dels sistemes judicials de tots els estats membres de la UE. El quadre d’indicadors d’enguany se centra en la digitalització de la justícia, que ha permès als tribunals de continuar treballant durant la pandèmia de covid-19 i, de manera més general, ha fet que els sistemes judicials siguin més accessibles i eficaços.
«La pandèmia de covid-19 ha fet palesa la necessitat que els estats membres modernitzin els seus sistemes judicials. El quadre d’indicadors mostra que els tribunals ja fan servir diferents eines digitals per ajudar la ciutadania a la majoria d'estats membres, però encara hi ha molt marge de millora. El que em preocupa és que en alguns països la percepció de la independència del poder judicial ha empitjorat durant la pandèmia. Els polítics haurien de resistir la temptació de fer servir la pandèmia com a excusa per pressionar els jutges independents», ha declarat avui la vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová.
«El Quadre d’indicadors de la justícia de la UE és un dels pilars de la nostra estratègia per garantir l’eficàcia dels sistemes judicials d’arreu de la UE. Aquesta eina d’anàlisi ofereix informació valuosa sobre els sistemes judicials dels estats membres. Els resultats que aporta també es faran servir per a l’Informe sobre l'estat de dret que presentarem aviat. El Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021 para especial atenció a la digitalització dels sistemes judicials i a la independència judicial, dos impulsors fonamentals de la nostra estratègia en matèria judicial. Les novetats de l’edició del 2021 ens han permès de conèixer les oportunitats i els riscos, cosa que farà que tinguem un debat més productiu sobre l’àmbit de la justícia a la Unió; cal més que mai», ha declarat avui també el comissari de Justícia, Didier Reynders.
Principals conclusions del quadre d’indicadors del 2021:
- Digitalització dels sistemes judicials: per primera vegada, el quadre d’indicadors ha parat atenció als avenços que han fet les autoritats judicials de cara a la transformació digital, un factor cada cop més important a causa de la pandèmia de covid-19. Els resultats mostren que gairebé tots els sistemes judicials van fer servir sistemes de videoconferència i que, a la immensa majoria dels estats membres, el personal pot teletreballar de manera segura. Pel que fa a l’ús de recursos digitals, com ara les cadenes de bloc o la intel·ligència artificial, la majoria d’estats membres en fan servir, però amb diferents nivells d’implantació i hi ha un marge ampli de millora.
- Encara existeixen reptes pel que fa a la percepció de la independència judicial: l’opinió de la ciutadania quant a la independència judicial ha millorat en dos terços dels estats membres des de l’any 2016. No obstant, si la comparem amb la de l’any passat, la percepció que la ciutadania té sobre la independència judicial ha empitjorat en prop de dues cinquenes parts dels estats membres. Les interferències o les pressions per part del govern i els polítics són la principal raó que justifica la percepció d’una manca d’independència dels tribunals i dels jutges.
- Independència dels jutges dels tribunals suprems nacionals: El quadre d’indicadors n’inclou dos de nous, que mostren de manera general els organismes i les autoritats que participen en el nomenament dels jutges que formen els tribunals suprems. Els tribunals suprems, com a tribunals de darrera instància, són fonamentals a l’hora de garantir l’aplicació uniforme de la llei en els estats membres. Els estats membres han de dur a terme els processos de nomenament de manera que se’n garanteixi la independència i la imparcialitat. En aquest sentit, el dret de la UE exigeix que els estats membres vetllin perquè, un cop hagin estat nomenats, els jutges no siguin influenciats o sotmesos a cap mena de pressió per part del poder que els ha nomenat durant l’exercici de les seves funcions.
Properes etapes
La informació que presenta el Quadre d’indicadors de la justícia de la UE contribueix a la supervisió que es fa en el marc del Mecanisme europeu de l'estat de dret i s’incorporarà en el nou Informe sobre l'estat de dret de la Comissió, que inclourà també informació sobre les garanties d’independència estructural dels sistemes judicials.
Rerefons
El Quadre d’indicadors de la justícia de la UE es va crear el 2013 i és un dels components de la caixa d’eines en matèria de l’estat de dret de la UE, que la Comissió fa servir per fer el seguiment de les reformes en l’àmbit de la justícia als estats membres. El quadre d’indicadors se centra en tres elements principals propis d’un sistema judicial eficaç:
- Eficàcia: indicadors sobre la durada dels procediments, la taxa de resolució i el nombre d’assumptes pendents.
- Qualitat: indicadors sobre l'accessibilitat, com ara l’assistència jurídica gratuïta i les taxes de judicials, la formació, el pressupost, els recursos humans i la digitalització.
- Independència: indicadors sobre la percepció de la ciutadania i les empreses pel que fa a la independència judicial, i també sobre les garanties amb relació als jutges i al funcionament dels ministeris fiscals nacionals.
Tal com s’ha fet fins ara, l’edició del 2021 presenta dades de dues enquestes de l’Eurobaròmetre sobre la percepció que la ciutadania i les empreses tenen de la independència judicial a cadascun dels estats membres.
Els resultats del Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021 s’han tingut en compte a l’hora de dur a terme tant l’avaluació de cada país en el marc del Semestre europeu del 2021 com l’avaluació dels plans de recuperació i resiliència dels estats membres, que presenten les mesures d’inversió i reforma que es finançaran mitjançant el Mecanisme de recuperació i resiliència. El Mecanisme de recuperació i resiliència oferirà més de 670 000 milions d’euros en préstecs i subvencions, dels quals els estats membres hauran de destinar com a mínim el 20 % a la transició digital. El Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021 també es farà servir per avaluar l'assignació dels recursos de NextGenerationEU.
Millorar l’eficàcia, la qualitat i la independència dels sistemes nacionals de justícia continua sent una de les prioritats del Semestre europeu. L’Estratègia anual de creixement sostenible del 2021, que estableix les orientacions estratègiques de cara a l’aplicació del Mecanisme de recuperació i resiliència —i que garanteix també que el nou pla de creixement es basi en una recuperació verda, digital i sostenible—, reforça el vincle entre uns sistemes judicials eficaços i l’entorn empresarial en els estats membres. Uns sistemes judicials que funcionin bé i siguin totalment independents poden tenir efectes positius tant en les decisions d’inversió com en la rapidesa amb què un conjunt d’interessats posa en marxa projectes d’inversió.
Més informació
Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021
Fitxa informativa: gràfics comentats amb xifres completes
Fitxa informativa (taula d’Excel):dades quantitatives del Quadre d’indicadors de la justícia de la UE 2021
Quadres d’indicadors i fitxes informatives anteriors
Informe sobre l’estat de dret del 2020
Fitxa informativa sobre la caixa d’eines de la UE en matèria de l’estat de dret
Lloc web del Quadre d’indicadors de la justícia de la UE
Estudi de la Comissió europea per a l'eficàcia de la justícia (CEPEJ)
Detalls
- Data de publicació
- 8 juliol 2021
- Lloc
- Brussels