Avui la Comissió publica les xifres preliminars sobre les morts a la carretera el 2022. L’any passat van morir unes 20 600 persones en accidents de trànsit, cosa que representa un augment del 3 % respecte del 2021, arran de la recuperació del volum de trànsit després de la pandèmia. Tot i això, aquesta xifra suposa 2 000 víctimes mortals menys (un 10 % menys) que el 2019, l’any previ a la pandèmia. L’objectiu de la UE i de les Nacions Unides és de reduir el nombre de morts a la meitat com a tard el 2030.
Tendències divergents en funció de l’estat membre
A escala de la Unió, el 2022 les morts a la carretera van augmentar un 3 % respecte de l’any anterior, en gran part per la recuperació del nivell del trànsit després de la pandèmia. Val a destacar que molts dels beneficis que es van assolir en el període de la covid-19 (com ara la reducció del 17 % entre el 2019 i el 2020) no s’han revertit. Si comparem el nombre de víctimes mortals del 2022 amb les dades del 2019, s’ha registrat un descens del 10 %.
Tot i això, els avenços han estat molt desiguals en els diversos estats membres. Els descensos més grans, de més del 30 %, es van produir a Lituània i Polònia; i a Dinamarca la reducció va ser del 23 %. En canvi, en els últims tres anys, el nombre de morts a la carretera s’ha mantingut força estable o fins i tot ha augmentat en països com Irlanda, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos i Suècia.¹
La classificació general de països en funció de l’índex de letalitat no ha experimentat canvis significatius des d’abans de la pandèmia: les carreteres més segures són les de Suècia (21 víctimes mortals per milió d’habitants) i Dinamarca (26 per milió), mentre que Romania (86 per milió) i Bulgària (78 per milió) van registrar els índexs més alts el 2022. La mitjana de la UE va ser de 46 morts a la carretera per milió d’habitants.
Grups de població més afectats
Segons les dades disponibles relatives al 2021 (encara no es disposa de dades detallades del 2022), en el conjunt de la UE el 52 % de les morts en accidents de trànsit es van produir en vies rurals, respecte del 39 % en zones urbanes i el 9 % en autopistes. Tres de cada quatre persones mortes a la carretera (78 %) van ser homes. Els ocupants d’automòbils (conductors i passatgers) van suposar un 45 % de totes les morts a la carretera, mentre que els vianants van representar-ne el 18 %, els usuaris de vehicles de motor de dues rodes (motocicletes i ciclomotors), el 19 %, i els ciclistes, el 9% del total de víctimes mortals.
No obstant això, en les zones urbanes la situació és força diferent: els usuaris vulnerables de la via pública (vianants, ciclistes i usuaris de vehicles de motor de dues rodes) concentren gairebé el 70 % del total de morts. Les víctimes mortals entre usuaris de la via urbana es produeixen, majoritàriament, en accidents amb automòbils i camions, cosa que palesa la necessitat de reforçar la protecció dels usuaris vulnerables de la via pública.
Tot i que el creixement de la bicicleta en la combinació de mobilitat de molts estats membres és un aspecte summament positiu, el nombre de ciclistes morts a les carreteres de la UE mostra una evolució preocupant. Aquest és l’únic grup d’usuaris de la carretera que no ha registrat un descens significatiu de les víctimes mortals en l’última dècada, principalment a causa de la manca persistent d’infraestructures adequades. El 2022, per exemple, les xifres preliminars de França indiquen que el nombre de víctimes mortals entre els ciclistes va augmentar un 30 % respecte del 2019.
Rerefons
El 2018 la UE es va marcar l’objectiu de reduir un 50 % el nombre de víctimes mortals a la carretera —i per primera vegada, també el nombre de ferits greus— com a tard el 2030. Així es va establir en el Pla d’acció estratègic sobre la seguretat viària de la Comissió i en el marc d’acció de la UE en matèria de seguretat viària per al període 2021-2030, en què també es van definir plans en matèria de seguretat viària per assolir l’objectiu «Visió zero»: zero morts a la carretera com a tard el 2050.
La seguretat viària també ha estat un element fonamental de les iniciatives recents de la UE pel que fa a la política de mobilitat, inclosa l’Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent i la proposta de la Comissió de revisió del Reglament XTE-T i del marc de mobilitat urbana.
La UE se situa al capdavant de la segona dècada d’acció per a la seguretat viària, proclamada per les Nacions Unides per al període 2021-2030 l’agost del 2020.
En les properes setmanes, la Comissió presentarà un paquet de propostes que aborden la seguretat viària des de diversos angles perquè les carreteres europees siguin encara més segures.
Més informació
Dades detallades sobre seguretat viària del 2022
Morts en accident de trànsit per milió d’habitants (dades preliminars del 2022)
|
Taxa per milió d’habitants |
Variació en % el 2022 en relació amb: |
|||||
|
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2021 |
2019 |
Mitjana 2017-19 |
EU-27 |
51 |
42 |
45 |
46 |
3% |
-10% |
-11% |
Bèlgica |
56 |
43 |
45 |
52 |
16% |
-7% |
-3% |
Bulgària |
90 |
67 |
81 |
78 |
-5% |
-15% |
-17% |
Txèquia |
58 |
48 |
50 |
50 |
-1% |
-15% |
-15% |
Dinamarca |
34 |
28 |
22 |
26 |
18% |
-23% |
-15% |
Alemanya |
37 |
33 |
31 |
34 |
9% |
-8% |
-12% |
Estònia |
39 |
44 |
41 |
38 |
-9% |
-4% |
-10% |
Irlanda |
29 |
30 |
27 |
31 |
14% |
11% |
9% |
Grècia |
64 |
54 |
57 |
58 |
1% |
-11% |
-13% |
Espanya |
37 |
29 |
32 |
36 |
12% |
-2% |
-5% |
França |
50 |
39 |
45 |
49 |
11% |
0% |
-2% |
Croàcia |
73 |
58 |
72 |
71 |
-6% |
-7% |
-13% |
Itàlia |
53 |
40 |
49 |
53 |
9% |
-2% |
-5% |
Xipre |
59 |
54 |
50 |
42 |
-16% |
-27% |
-26% |
Letònia |
69 |
73 |
78 |
60 |
-24% |
-15% |
-19% |
Lituània |
67 |
63 |
53 |
43 |
-19% |
-35% |
-35% |
Luxemburg |
36 |
42 |
38 |
40 |
8% |
18% |
-6% |
Hongria |
62 |
47 |
56 |
56 |
-1% |
-10% |
-13% |
Malta |
32 |
21 |
17 |
50 |
189% |
63% |
47% |
Països Baixos |
34 |
30 |
29 |
35 |
20% |
4% |
7% |
Àustria |
47 |
39 |
41 |
41 |
2% |
-11% |
-11% |
Polònia |
77 |
66 |
59 |
51 |
-14% |
-34% |
-33% |
Portugal |
67 |
52 |
54 |
63 |
16% |
-5% |
-2% |
Romania |
96 |
85 |
92 |
86 |
-8% |
-12% |
-14% |
Eslovènia |
49 |
38 |
54 |
40 |
-25% |
-17% |
-14% |
Eslovàquia |
50 |
45 |
45 |
46 |
0% |
-8% |
-8% |
Finlàndia |
38 |
40 |
41 |
34 |
-16% |
-10% |
-18% |
Suècia |
22 |
20 |
20 |
21 |
5% |
0% |
-17% |
Suïssa |
22 |
26 |
23 |
31 |
35% |
44% |
25% |
Noruega |
20 |
17 |
15 |
23 |
55% |
15% |
16% |
Islàndia |
17 |
22 |
24 |
24 |
0% |
50% |
-33% |
Les xifres del 2022 de la majoria de països parteixen de dades preliminars i poden variar quan es publiquin les dades definitives la tardor del 2023. Les estimacions per al 2022 abasten tot l’any i tots els tipus de vies i recullen les morts esdevingudes en un termini de trenta dies des de l’accident, però per als països següents es basen en dades parcials: Alemanya i Grècia (dades d’11 mesos), Bèlgica i Hongria (9 mesos), Espanya (vies rurals), Països Baixos (dades parcials; a més, aproximadament el 10-15 % de les víctimes mortals no estan registrades per la policia), Portugal (víctimes mortals en un termini de 24 hores) i Suïssa (6 mesos). No hi ha dades del 2022 relatives a Liechtenstein.
Les dades corresponents al 2022 es comparen amb tres períodes: 2021 (l’any anterior), 2019 (l’any de referència per a l’objectiu de reduir les morts al 50 % com a tard el 2030) i la mitjana entre el 2017 i el 2019 (per tenir en compte les fluctuacions en els països petits). Les variacions percentuals del quadre estan calculades a partir del nombre absolut de víctimes mortals, no pas a partir del percentatge per milió d’habitants.
Dades sobre seguretat viària del 2022
Font: CARE (Base de dades de la UE sobre accidents de trànsit)
En verd: nombre de víctimes mortals
En blau: objectiu de la UE per al 2030
¹ : És important assenyalar que aquesta informació es basa en dades preliminars i, sovint, parcials.
IP/23/953
Detalls
- Data de publicació
- 23 febrer 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona