Anar al contingut principal
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
  • Comunicat de premsa
  • 18 desembre 2024
  • Representation in Spain – Barcelona
  • Lectura de 7 min

La segona part del paquet de tardor del Semestre Europeu aborda els reptes socioeconòmics del 2025

La Comissió ha presentat avui la segona part del paquet de tardor del Semestre Europeu. La primera part, presentada el 26 de novembre, va marcar l’arrencada del cicle d’execució dins del nou marc de governança econòmica. Aquesta segona entrega desenvolupa l’anterior i conté: la proposta de Recomanació de la Comissió sobre la política econòmica de la zona de l’euro el 2025, l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta del 2025 i la proposta de la Comissió d’Informe conjunt sobre l’ocupació del 2025.

El Semestre Europeu continuarà definint les dificultats en matèria socioeconòmica i facilitant orientacions sobre les mesures necessàries per donar-hi resposta. Amb aquesta finalitat, el cicle del Semestre Europeu de 2025 millorarà la base analítica i reforçarà el diàleg amb els estats membres i altres parts interessades sobre mesures concretes de polítiques públiques. A partir d’aquesta base, el paquet de primavera del Semestre Europeu formularà recomanacions específiques per a cada país per fer front als reptes concrets principals de cadascun que s’indiquen en els informes corresponents.

Proposta de recomanació sobre la política econòmica de la zona de l’euro el 2025

La recomanació per a la zona de l’euro ofereix consells específics als estats membres de l’eurozona sobre assumptes pertinents per al funcionament d’aquesta zona en conjunt.

La recomanació d’enguany per a la zona de l’euro demana als estats membres que actuïn tant individualment, especialment mitjançant l’aplicació dels plans de recuperació i resiliència respectius, com col·lectivament en el marc de l’Eurogrup, per millorar la competitivitat, fomentar la productivitat i garantir l’estabilitat macroeconòmica i financera.

En particular, la Recomanació insta a: 

  • reforçar la innovació, entre altres aspectes en tecnologies crítiques;
  • millorar l’entorn empresarial facilitant l’accés al finançament i reduint la càrrega administrativa i la complexitat normativa;
  • donar suport a la inversió pública i privada en àmbits de prioritats comunes, com ara les transicions verda i digital i el desenvolupament de capacitats de defensa;
  • promoure la millora de les competències i el reciclatge professional dels treballadors i fer créixer la participació al mercat de treball;
  • vetllar pel compliment del nou marc pressupostari, millorar la sostenibilitat del deute i vigilar els riscos per a l’estabilitat macrofinancera .

Informe sobre el Mecanisme d’Alerta

L’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta serveix com a eina d’anàlisi per detectar desequilibris macroeconòmics que puguin afectar l’economia d’algun estat membre o de la UE en conjunt. Marca l’inici del cicle anual del procediment de desequilibri macroeconòmic i assenyala quins estats membres necessiten anàlisis en profunditat per determinar si estan patint desequilibris.

El 2025 es duran a terme anàlisis en profunditat dels nou estats membres que el 2024 es va determinar que presentaven desequilibris o desequilibris excessius: Xipre, Alemanya, Grècia, Itàlia, Hongria, Països Baixos, Romania, Eslovàquia i Suècia.

L’informe d’enguany conclou que està justificada una nova anàlisi en profunditat en el cas d’Estònia a causa dels riscos específics que sorgeixin nous desequilibris. Aquest país es continua enfrontant a l’acumulació de pèrdues de competitivitat de costos provocades per les fortes pressions sobre aquests costos, l’empitjorament de la balança per compte corrent, i l’augment dels preus de l’habitatge i de l’endeutament de les llars.

Proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació

La proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació confirma que el mercat de treball de la Unió continua presentant una resiliència destacable. El 2023 la taxa d’ocupació de la UE va assolir un màxim històric del 75,3 % i va continuar pujant fins arribar al 75,8 % el segon trimestre del 2024. Al mateix temps, la taxa d’atur va disminuir fins a un mínim històric del 6,1 % el 2023, tendència que es va mantenir el 2024. La productivitat del treball es va continuar desaccelerant el 2023, després d’haver-se alentit considerablement entre el 2010 i el 2019. Això podria perjudicar la capacitat de la UE per competir a escala mundial i sostenir el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la millora del nivell de vida.

El segon semestre del 2023 es van començar a recuperar els salaris reals, a mesura que van anar afluixant les tensions inflacionistes. Tot i això, el poder adquisitiu perdut en anys anteriors encara no s’ha restablert plenament. Uns salaris mínims adequats continuen sent essencials per protegir els treballadors amb salaris baixos i per reduir la pobresa dels ocupats, a més d’estimular la demanda i reforçar els incentius per treballar. L’escassetat generalitzada de mà d’obra i de competències continua frenant la productivitat, la innovació i la competitivitat. El març del 2024 la Comissió va presentar un pla d’acció per donar resposta a l’escassetat de mà d’obra i de competències, que partia de les iniciatives anteriors per definir noves mesures que han d’aplicar la Unió, els estats membres i els interlocutors socials.

L’informe conjunt sobre l’ocupació del 2025 continua centrant-se en els aspectes socials, d’ocupació i de competències en cada país a partir dels principis del marc de convergència social, tal com preveu el nou marc de governança econòmica. L’informe també analitza els avenços en la consecució dels objectius per al 2030 fixats al Pla d’Acció del Pilar Europeu dels Drets Socials. La UE va per bon camí per assolir el seu objectiu principal d’una taxa d’ocupació del 78 % d’ara al 2030. No obstant això, encara calen grans avenços per garantir que el 60 % dels adults participin en activitats d’aprenentatge cada any i reduir en 15 milions com a mínim el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social.

Pròxims passos

La Comissió convida l’Eurogrup i el Consell a debatre la segona part del paquet de tardor i aprovar les orientacions presentades avui. La Comissió també desitja iniciar un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les properes etapes del cicle del Semestre Europeu, així com col·laborar més intensament amb els interlocutors socials i les parts interessades.

Rerefons

El Semestre Europeu proporciona un marc ben assentat per coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estats membres. D’ençà que es va introduir l’any 2011 s’ha consolidat com a fòrum per debatre els reptes dels estats membres en matèria de polítiques fiscals, econòmiques i d’ocupació en un mateix marc temporal anual.

Mes informació

Preguntes i respostes sobre la segona part del paquet de tardor de 2025 del Semestre Europeu

Paquet de tardor del Semestre Europeu de 2025: documents

Previsions econòmiques de la tardor del 2024

El Semestre Europeu

 

Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva de Drets Socials i Competències, Treball de Qualitat i Preparació

L’informe que presentem avui i les tendències que s’hi defineixen estableixen les bases de les nostres polítiques públiques en els propers anys. Tot i el bon comportament del mercat de treball, fins i tot amb un repunt dels salaris reals, persisteixen dificultats relacionades amb la distribució de l’ocupació (especialment en el cas dels grups vulnerables i infrarepresentats), l’escassetat generalitzada de competències i de mà d’obra, i una tendència a l’estancament de la pobresa, i tot això exigeix mesures ambicioses. Per dur a terme una estratègia de competitivitat ambiciosa són imprescindibles el desenvolupament de competències, el foment de llocs de treball de qualitat i una estratègia global de lluita contra la pobresa.

 

Stéphane Séjourné, vicepresident executiu de Prosperitat i Estratègia Industrial

El paquet presentat avui constitueix un pas important en el Semestre Europeu. La nostra anàlisi formula orientacions per promoure el creixement, la competitivitat i l’estabilitat. Això suposa: en primer lloc, tancar la bretxa d’innovació amb els nostres competidors econòmics; en segon lloc, un pla conjunt de descarbonització i competitivitat per accelerar la transició i reduir el cost de l’energia; i, en tercer lloc, augmentar la seguretat i reduir les dependències. Per tant, les nostres recomanacions i anàlisis assenten les bases d’una iniciativa important que la Comissió Europea publicarà al gener, la brúixola de la competitivitat.

 

Valdis Dombrovskis, comissari d’Economia i Productivitat; Aplicació i Simplificació

La UE pateix greus dificultats estructurals que amenacen la nostra prosperitat a llarg termini. Calen mesures urgents. Avui oferim orientacions clares per ajudar els estats membres a preservar l’estabilitat macroeconòmica alhora que es promouen el creixement i la sostenibilitat fiscal i es millora la competitivitat. La difícil conjuntura mundial subratlla la importància de coordinar les polítiques econòmiques i socials de tots els estats membres de la Unió. El Semestre Europeu és i continuarà sent l’instrument fonamental per assolir-ho i complir els objectius del nostre nou marc de governança econòmica.

 

IP/24/6487

Detalls

Data de publicació
18 desembre 2024
Autor
Representation in Spain – Barcelona