Aliança Europea de Bateries: d’últims de la cua a capdavanters en temps rècord? Els reptes que venen

Discurs de Manuel Szapiro al eMobility World Congress a Segunt

·    És un autèntic plaer participar en la Valencia Battery Convention en el marc de l’eMobility Expo World Congress.

·    Moltes gràcies a Eurobat (Rene Schroeder, Alfons Westgeest i Pau Sanchis) per la invitació.

·    Disculpin que no hagi pogut ser físicament amb vostès avui.

·    El 2017, sota l’«emprenedoria» política del vicepresident de la Comissió Šefčovič, vam identificar les bateries com un sector estratègic per a la nostra «sostenibilitat competitiva».

·    I vam començar literalment de zero, és a dir, sense pràcticament producció de cel·les electrolítiques a Europa.

·    No hi havia dubte que estàvem entrant en terreny desconegut. No amagaré que quan vam voler posar en marxa l’Aliança, inicialment alguns governs ens van mirar amb... perplexitat, per dir-ho suaument. Per no parlar d’uns quants fabricants d’equips originals que han acabat sent grans contribuents en tants i tants projectes.

·    Des d’aleshores, l’Aliança Europea de Bateries ha esdevingut un element de referència de la nostra política industrial.

·    Tant és així que actualment serveix de model per a altres aliances industrials de la UE.

·    Els fets diuen més que les paraules:

·    Els dos projectes importants d’interès comú europeu (PIICE) relacionats amb les bateries han implicat seixanta empreses de dotze estats membres, han incorporat la innovació més capdavantera, han comptat amb 6 100 [sis mil cent] milions d’euros en ajuts estatals i han mobilitzat 14 000 [catorze mil] milions d’euros d’inversió privada.

·    El 2022 la inversió total en l’ecosistema europeu de bateries, en més de 160 [cent seixanta] projectes industrials al llarg de tota la cadena de valor, va superar els 180 000 [cent vuitanta mil] milions d’euros.

·    A finals de l’any passat Europa havia assolit els 70 GWh de capacitat de bateria instal·lada, amb trenta gigafàbriques d’ió-liti anunciades.

·    La gigafàbrica de Volkswagen-Seat a Sagunt, prop de València, que ja s’ha confirmat, n’és un bon exemple, fins i tot un referent, i a la Comissió el seguirem de prop.

·    També hem posat en marxa programes de l’Acadèmia Europea de Bateries en alguns estats membres, començant per Espanya, amb una capacitat total per formar 50 000 [cinquanta mil] treballadors el 2023 i uns altres 100 000 [cent mil] d’ara al 2025 per tal d’ajudar a cobrir la demanda que genera el creixement del sector.

·    El legislador de la UE ha arribat a un acord polític en un temps rècord sobre el Reglament de Bateries, els requisits del qual en matèria de sostenibilitat han tractat en el primer panel.

·    Són un element clau del nostre avantatge competitiu.

 

LIDERATGE INDUSTRIAL:

·    Així, doncs: avancem ràpid.

·    I plegats. Gràcies a Innoenergy hem reunit un ecosistema de més de 800 [vuit-centes] parts interessades (EBA250).

·    Perquè només la mateixa indústria pot liderar-ho. 

·    No vam ser els primers d’arribar-hi però estem avançant cap a les primeres posicions: Europa s’està convertint en una de les primeres destinacions de les inversions, i continuem creixent.

·    Estem sortint de la vall de la mort, una etapa tradicionalment complicada.

·    Que és l’ambiciós objectiu que ens plantegem ara, amb la Llei de la indústria amb zero emissions netes per a totes les tecnologies net-zero.

 

ELS REPTES QUE VENEN

·    A fi de mantenir aquest lideratge ben viu cal que apugem l’aposta, especialment tenint en compte la Llei de reducció de la inflació (IRA) dels Estats Units i el risc de pèrdua d’inversions i de pertorbacions greus o escassetat, com han evidenciat la pandèmia o la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, qüestions totes que exacerben les nostres dependències estratègiques o vulnerabilitats.

·    Així, doncs, ens enfrontem a un nombre considerable de reptes:

·    En primer lloc, en relació amb l’IRA, no hi ha dubte que el sector de les bateries serà un dels més damnificats, ja que els Estats Units concediran subvencions importants per a la fabricació de bateries internament i crèdit fiscal per la compra de vehicles elèctrics que continguin bateries fabricades als Estats Units.

·    El segon repte ens porta de nou a la nostra mà d’obra (la nostra resiliència econòmica i social van de bracet), calculem que el 2025 necessitarem 800 000 [vuit-cents mil] treballadors qualificats més.

·    Com a tercer repte, tenim una situació complicada en relació amb l’extracció, el refinat i fins i tot el reciclatge de les matèries primeres fonamentals. Tant en les fases upstream com downstream de la cadena de valor.

o   Upstream: Europa només genera l’1 % [u per cent] de la producció mundial de les matèries primeres clau per a les bateries. No tenim capacitat de refinat i hem d’enviar totes les terres rares o el liti a la Xina, per exemple.

o   I downstream: amb prou feines reciclem, recuperem o reutilitzem matèries primeres, o bé tot just comencem a fer-ho.

·    Per tant, encara cal fer molta feina: també si tenim en compte que molts països proveïdors de matèries primeres han imposat restriccions a l’exportació de fins al 70 % [setanta per cent] de la producció mundial de cobalt, terres rares i tungstè.

·    Si no actuem en aquests fronts ens trobarem en una situació de dependència en relació amb els proveïdors únics similar a la que hem heretat en el cas dels combustibles fòssils. Només que aquesta vegada afectarà directament el nostre lideratge en la doble transició verda i digital, que és la nova revolució industrial.

·    Per dir-ho sense embuts: no fer res equival a desindustrialitzar Europa i renunciar a la nostra autonomia estratègica basada en la sostenibilitat.

 

PLA D’ACCIÓ DEL PACTE VERD

Així, doncs, ens hem compromès a posar-hi remei amb el Pla Industrial del Pacte Verd i el paquet adoptat la setmana passada (la Llei de la indústria amb zero emissions netes i la Llei de matèries primeres fonamentals), entre altres iniciatives.

En poques paraules

·    Intensifiquem la nostra feina no només per millorar la combinació dels nostres considerables fons de la UE sinó també per mobilitzar més inversió privada en el desplegament de projectes estratègics. Col·laborem més que mai amb els estats membres i el Banc Europeu d’Inversions.

·    També augmentarem la nostra mà d’obra qualificada i implantarem programes de formació. No només mitjançant la generalització de l’Acadèmia Europea de Bateries sinó també amb les acadèmies de la indústria amb zero emissions netes que preveu la Llei de la indústria amb zero emissions netes.

·    Treballarem amb més determinació per marcar clarament l’objectiu per al 2030 a tota la cadena de valor de les matèries primeres fonamentals, per simplificar la tramitació dels permisos de projectes estratègics, per sotmetre les cadenes de subministrament relacionades amb les matèries primeres fonamentals a una prova de resistència, per garantir la coordinació en matèria de reserves i altres estratègies de diversificació i, finalment, però no per això menys important, per fer servir la contractació pública verda com a estirada del mercat.

·    Per últim, estem treballant amb els Estats Units per crear unes condicions de competència equitatives que construeixin ponts tecnològics (i no barreres) entre les dues ribes de l’Atlàntic.

·    Així mateix, estem establint associacions intel·ligents amb més socis, com ara: Noruega, Canadà o Ucraïna, però també els Balcans Occidentals, l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i Austràlia.

·    En definitiva: estem unint esforços en tots els àmbits, tant internament mitjançant la Plataforma Europea de Zero Emissions Netes com externament a través del Club de les Matèries Primeres Fonamentals.

·    I també aquí! A la Valencia Battery Convention, on s’apleguen els actors clau de l’ecosistema de bateries de la UE.

·    Per això les converses i les aportacions que facin avui aquí són tan oportunes i tan importants.

·    Moltes gràcies.