Avui, a la conferència de premsa de llançament de la 21a Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, la comissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, i el president del Comitè de les Regions, Vasco Alves Cordeiro, han destacat el paper crucial que ha tingut la política de cohesió a l’hora de pal·liar els efectes de la crisi energètica i de proporcionar ajuda als qui fugen de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, així com a les persones i les regions que els acullen.
Gràcies a la iniciativa Suport a l’Energia Assequible (SAFE, per les sigles en anglès) ara els estats membres poden ajudar les petites i mitjanes empreses (pimes) i les llars vulnerables per fer front a l’augment del preu de l’energia. Ja s’han programat o reprogramat per a aquesta finalitat més de 725 milions d’euros de fons de la política de cohesió. Si hi afegim els plans que encara s’estan concretant en altres estats membres, el valor total de les mesures SAFE podria arribar als 4 000 milions d’euros.
Mitjançant els paquets de l’Acció de Cohesió per als Refugiats a Europa (CARE, per les sigles en anglès), per valor de fins a 17 000 milions d’euros, fins ara els estats membres han reprogramat uns 1 300 milions d’euros per a allotjament, atenció sanitària, habitatge, ocupació, escolarització i ajuda mèdica, social i psicològica per als refugiats. En el període de programació 2021-2027 continuarà la flexibilitat que ofereix CARE, també pel que fa al pagament de bestretes del 5 % a fi d’incrementar la liquiditat i el cofinançament per part de la UE del 100 % de les mesures, cosa que facilitarà la integració dels nacionals de països tercers fins al 30 de juny de 2024. Com a mínim el 30 % de la despesa que es beneficiï d’aquestes mesures s’ha de destinar a operacions desenvolupades per ens locals i organitzacions de la societat civil.
Exemples de la solidaritat de la UE amb Ucraïna
A Polònia, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i l’Acció de Cohesió per als Refugiats a Europa (CARE) han finançat la creació de deu habitatges separats a la ciutat de Zamość, prop de la frontera entre Polònia i Ucraïna. Es va adaptar un edifici per adequar-lo com a habitatge per a les persones que fugien d’Ucraïna (especialment les dones i les criatures) després de l’agressió russa.
A Alemanya es van destinar 15 milions d’euros del FEDER i del Fons Social Europeu (FSE) a programes de suport als refugiats a la Baixa Saxònia. El projecte CARE va finançar cursos de llengua alemanya per a refugiats, que els van ajudar en la integració social i els van preparar per a oportunitats de formació, estudis i feina.
Exemples d’ajuda de la UE davant de l’elevat preu de l’energia per a les pimes i les llars vulnerables
Eslovàquia ja ha fet servir més de 650 milions d’euros dels fons de la política de cohesió per complementar el seu règim nacional de suport energètic, que ajuda les llars vulnerables a pagar les factures d’energia. Alguns aspectes d’aquest règim compensen l’augment del preu del gas i la calefacció per a les llars i contemplen una compensació de preu específica per als petits clients d’electricitat i gas.
Bulgària ja ha assignat 24,3 milions d’euros dels recursos de la política de cohesió a mesures SAFE d’ajuda a les llars vulnerables.
Romania ha transferit fons del Fons Social Europeu per valor de més de 50 milions d’euros per ajudar les llars a pagar les factures d’energia.
Els ciutadans també pensen que els projectes finançats per la UE tenen un efecte positiu!
Els resultats de la nova enquesta de l’Eurobaròmetre, que la Comissió ha publicat avui, indiquen que el 39 % de les persones enquestades tenen un coneixement general dels projectes finançats per la UE, cosa que suposa un increment de cinc punts percentuals respecte dels valors de fa dotze anys. D’entre els qui coneixen projectes finançats per la UE, el 79 % pensen que han tingut una repercussió positiva en els regions.
Rerefons
La política de cohesió és la principal política d’inversió de la UE, i suposa aproximadament una tercera part del pressupost de la Unió (marc financer pluriennal). L’objectiu de la política de cohesió és de reduir les disparitats econòmiques, socials i territorials dins de la UE.
Durant la pandèmia de covid-19, la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus (IIRC) va permetre als estats membres de redirigir els fons no utilitzats del període 2014-2020 a despeses d’emergència, entre les quals hi havia els règims temporals de regulació d’ocupació, material informàtic per a les classes en línia, mascaretes i altre material de protecció, respiradors i fins i tot vacunes. Gràcies a aquestes mesures es van reprogramar més de 24 000 milions d’euros.
Els paquets de mesures CARE, per valor de fins a 17 000 milions d’euros, van ajudar els països i les regions a alleujar la càrrega sobre els pressupostos nacionals mitjançant la programació i la reprogramació de fons de la política de cohesió del període de programació 2014-2020 per ajudar els refugiats i les persones i les regions que els acollien. En el període de programació 2021-2027 continuarà la flexibilitat que ofereix CARE, també pel que fa al pagament de bestretes del 5 % a fi d’incrementar la liquiditat i el cofinançament per part de la UE del 100 % de les mesures, cosa que facilitarà la integració dels nacionals de països tercers fins al 30 de juny de 2024. Com a mínim el 30 % de la despesa que es beneficiï d’aquestes mesures s’ha de destinar a operacions desenvolupades per ens locals i organitzacions de la societat civil.
La iniciativa SAFE també permet la reassignació de fons no utilitzats per ajudar les pimes i les llars vulnerables —en particular les damnificades per l’elevat preu de l’energia— i per finançar règims de reducció del temps de treball per tal que la gent mantingui el seu lloc de treball. Els estats membres poden destinar fins al 10 % de la seva assignació de la política de cohesió per fer front al marcat augment del preu de l’energia.
Del 9 al 12 d’octubre Brussel·les acollirà la 21a Setmana Europea de les Regions i les Ciutats. S’hi aplegaran més de 7 000 participants, que organitzaran més de 300 sessions amb més de 1 000 ponents d’arreu de la UE i la resta del món. Els temes de la setmana de les regions de la UE són relatius a eliminar les barreres a la cooperació transfronterera, les transicions energètiques locals per a la seguretat i la sostenibilitat, el foment de la innovació social, les regions en la transició postindustrial, la retenció del talent per al creixement regional, i el creixement impulsat pels centres urbans petits i mitjans.
Més informació
Acció de Cohesió per als Refugiats a Europa
Plataforma de dades obertes sobre la política de cohesió
REPowerEU: energia assequible, segura i sostenible per a Europa
Setmana Europea de les Regions i les Ciutats
Vasco Alves Cordeiro, president del Comitè Europeu de les Regions
Des de les conseqüències de la guerra de Rússia contra Ucraïna fins als desastres climàtics cada vegada més freqüents, des de la crisi energètica fins a les desigualtats socials, els representants locals i regionals han estat gestors de crisis. Tal com indica el nostre Informe sobre l’estat de les regions i les ciutats, és fonamental evitar que emergeixin noves disparitats davant de les transformacions estructurals, i preparar-se per al futur. Cal una política de cohesió reforçada per superar la divisió territorial i per gestionar les transicions verda i digital sobre el terreny i ajudar la gent en tots els racons d’Europa.
Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes
Després de la ràpida adaptació sense precedents de les normes de finançament per ajudar els estats membres i les regions durant la pandèmia de covid-19, la política de cohesió ha tornat a estar al capdavant de la resposta europea a les crisis recents. La política de cohesió no només ha assistit els qui fugien de la guerra d’Ucraïna des del primer dia sinó que també ha ajudat les llars vulnerables i les pimes a pagar la factura energètica gràcies a la nostra iniciativa SAFE. És una clara expressió de la solidaritat en què s’assenta la política de cohesió i una demostració concreta del seu compromís de no deixar ningú, ni cap regió, enrere.
IP/23/4793
Detalls
- Data de publicació
- 9 octubre 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona