Una ajuda més accessible, assequible i comunitària per als qui la necessiten.

Aquest plantejament suposa un primer pas important per posar la salut mental al mateix nivell que la salut física i per disposar d’un nou enfocament transversal de les qüestions de salut mental. La Comissió ajudarà els estats membres a prioritzar les persones i la seva salut mental gràcies a vint iniciatives emblemàtiques i 1 230 milions d’euros en finançament de la UE per mitjà de diversos instruments financers.

La Comunicació d’avui és ben oportuna: abans de la pandèmia de covid-19 els problemes de salut mental ja afectaven una de cada sis persones de la UE, una situació que s’ha agreujat amb les crisis sense precedents que hem patit en els últims anys. El cost de no fer res és altíssim: ascendeix a 600 000 milions d’euros cada any.

La salut mental importa: elements clau per abordar les qüestions de salut mental

En un context de canvis tecnològics, ambientals i socials rellevants que afecten la capacitat de les persones d’enfrontar-se al dia a dia, l’acció de la UE en matèria de salut mental es basarà en tres principis rectors:

i) una prevenció adequada i eficaç;

ii) l’accés a atenció sanitària i tractaments en salut mental assequibles i de qualitat; i

iii) la reinserció a la societat després de la recuperació.

Aquest enfocament integral incorpora la salut mental en totes les polítiques públiques per tractar els múltiples factors de risc que presenta aquesta qüestió. Aplicant aquest plantejament, les accions concretes abastaran un ampli ventall de polítiques públiques i consistiran en coses com ara:

• promoure una bona salut mental mitjançant la prevenció i la detecció precoç, en particular gràcies a una iniciativa europea de prevenció de la depressió i el suïcidi, un codi europeu de salut mental i més recerca sobre la salut cerebral;
• invertir en formació i desenvolupament de capacitats que potenciïn la salut mental en totes les polítiques públiques i millorin l’accés als tractaments i l’atenció sanitària. Algunes accions en aquest àmbit seran programes de formació i intercanvi per a professionals i assistència tècnica per a les reformes en matèria de salut mental a nivell nacional;
• vetllar per una bona salut mental a la feina a través de la sensibilització i la millora de la prevenció. Això es farà, per exemple, amb campanyes de sensibilització a nivell de la UE per part de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) i una possible futura iniciativa de la UE en matèria de riscos psicosocials a la feina;
• protegir els infants i els joves durant l’etapa formativa i més vulnerable, en un context de pressions i dificultats creixents. Entre les mesures en aquest sentit hi ha una xarxa de salut mental infantil i juvenil, un catàleg de recursos de prevenció per a infants que abordin els principals determinants de la salut mental i física i una protecció més forta en línia i a les xarxes socials;
• arribar als grups vulnerables mitjançant la prestació d’ajuda específica per als més necessitats, com ara la gent gran, les persones en situació de vulnerabilitat econòmica o social i la població migrant o refugiada. Es prestarà una atenció especial a la població damnificada per conflictes, de manera destacada les persones (en particular els infants) desplaçades d’Ucraïna i els infants que es troben en aquell país patint el trauma de la guerra;
• donar exemple a nivell internacional amb la sensibilització i la prestació de suport de qualitat en salut mental en les emergències humanitàries.

Rerefons

Fins i tot abans de la pandèmia de covid-19, els problemes de salut mental afectaven uns 84 milions de persones a la UE, i d’ençà d’aleshores aquestes xifres encara s’han agreujat més. La pandèmia ha afegit pressió sobre la salut mental, especialment entre el jovent i les persones que ja presentaven problemes de salut mental. En el seu discurs sobre l’estat de la Unió del setembre del 2022, la presidenta Ursula von der Leyen va proposar de formular una iniciativa sobre salut mental.

La iniciativa també dona resposta a les peticions del Parlament Europeu i a una proposta presentada per ciutadans en el context de la Conferència sobre el Futur d’Europa. El cost de no fer res en salut mental és significatiu i es preveu que augmenti a conseqüència de les dificultats a nivell mundial en termes socials, polítics i ambientals, la digitalització creixent, les pressions econòmiques i els enormes canvis que es donen en el mercat de treball. Es calcula que el cost total dels problemes de salut mental —que inclouen els costos per als sistemes de salut i els programes de seguretat social, però també la menor taxa d’ocupació i una productivitat més baixa dels treballadors— és de més del 4 % del PIB arreu dels països de la UE, cosa que equival a més de 600 000 milions d’euros anuals.

Més informació

Comunicació

Salut mental (europa.eu)

Vídeo sobre salut mental