Les institucions de la UE treballen per defensar les eleccions europees que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny davant de la desinformació i la manipulació de la informació que ataquen la democràcia europea.
Les eleccions europees són un emblema de la democràcia europea. Com ha documentat, per exemple, l’Observatori Europeu dels Mitjans Digitals, els agents de la desinformació de dins i fora de la UE pretenen soscavar la integritat del procés electoral, la confiança en els processos democràtics en general i sembrar la divisió i la polarització a les nostres societats. Segons l’Eurobaròmetre, el 81 % dels ciutadans de la UE estan d’acord que les notícies o la informació que tergiversen la realitat o fins i tot són falses suposen un problema per a la democràcia.
Intents d’induir els ciutadans a error
En els darrers mesos, institucions, autoritats, agents de la societat civil i verificadors de dades —com ara l’Observatori Europeu dels Mitjans Digitals, la Xarxa Europea de Normes de Verificació de Dades i EUvsDisinfo— han detectat i exposat nombrosos intents d’induir a error els electors amb informació manipulada.
Els agents de la desinformació han difós informació falsa sobre com votar, han intentat dissuadir els ciutadans d’anar a votar o han procurat sembrar divisió i polarització abans de les eleccions acaparant temes prominents o polèmics. De vegades, aquests intents d’engany consisteixen a inundar l’espai informatiu amb abundant informació falsa i enganyosa amb l’objectiu d’apropiar-se del debat públic. Sovint hi ha campanyes de manipulació de la informació que apunten contra polítics i dirigents de primera línia. Moltes vegades l’objectiu de la desinformació són determinades polítiques públiques europees: el suport a Ucraïna, el Pacte Verd Europeu, la migració.
Els agents de la desinformació també han fet servir xarxes de comptes falsos o mitjans de comunicació ficticis, o s’han fet passar per un mitjà de comunicació real, a fi de manipular l’entorn informatiu. En els últims mesos el SEAE i les autoritats nacionals dels estats membres de la UE han destapat operacions com False Façade, Portal Kombat i Doppelgänger.
Recentment, l’informe d’investigació «Operation Overload» (Operació Sobrecàrrega) elaborat per l’empresa finlandesa de programari Check First va documentar que comptes sospitosos s’havien posat en contacte amb més de 800 verificadors de dades i mitjans de comunicació de més de 75 països per sobrecarregar-los d’informació falsa, esgotar-ne els recursos i mirar de convèncer-los perquè difonguessin la informació falsa mitjançant articles que desacreditessin aquesta mateixa informació.
Institucions de la UE: més esforços per protegir la UE de la manipulació informativa
Les amenaces són reals, com també ho és la resposta col·lectiva de la UE. Arran d’un mandat clar dels dirigents polítics, fa anys que les institucions de la UE fan front al repte que plantegen la manipulació informativa i les ingerències provinents de l’estranger, inclosa la desinformació.
Aquesta tasca es du a terme en estreta col·laboració i coordinació entre les institucions i amb la participació d’un ampli ventall de parts interessades, com ara els estats membres de la UE, les agències de verificació de notícies, els mitjans de comunicació i la societat civil, amb l’objectiu de compartir coneixements, intercanviar experiències i millors pràctiques i coordinar les respostes.
La UE és capdavantera a nivell mundial en la lluita contra les amenaces relacionades amb la manipulació informativa i la ingerència per part d’agents estrangers, i treballa en estreta cooperació amb els socis afins de fora de la UE a través de fòrums com el Mecanisme de Resposta Ràpida del G7, entre d’altres. A fi d’augmentar la resiliència davant dels intents d’ingerència externa, la UE ha desenvolupat un conjunt d’eines específiques per lluitar contra la manipulació informativa i les ingerències provinents de l’estranger, que van des del coneixement de la situació i el reforç de la resiliència fins a la legislació i els mecanismes diplomàtics. Tota aquesta feina es fa sempre respectant plenament els valors fonamentals europeus, com ara la llibertat d’expressió i la llibertat d’opinió.
La nostra resposta global a la desinformació s’assenta en els pilars següents:
· desenvolupar polítiques per reforçar les nostres democràcies, de manera que es dificulti als agents de la desinformació de fer un ús indegut de les plataformes digitals, i protegir els periodistes i el pluralisme dels mitjans de comunicació;
· sensibilitzar sobre la desinformació i la nostra preparació i resposta;
· reforçar la resiliència de la societat davant de la desinformació mitjançant l’alfabetització mediàtica i la verificació de dades;
· cooperar amb altres institucions, autoritats nacionals o tercers.
Les institucions de la UE han promogut diverses activitats, com ara campanyes de sensibilització i iniciatives d’alfabetització mediàtica, per augmentar la resiliència de la societat davant de la desinformació i la manipulació informativa. Alguns exemples en són:
· el lloc web oficial de les eleccions europees, amb un apartat sobre «Eleccions lliures i netes»;
· una sèrie de vídeos del Parlament Europeu (en les vint-i-quatre llengües oficials de la Unió) en què s’informa sobre les tècniques que fan servir els agents de la desinformació per enganyar la gent;
· un fulletó del Parlament Europeu amb deu consells per lluitar contra la desinformació;
· una guia per a docents elaborada per la Comissió Europea sobre com detectar i combatre la desinformació;
· una campanya conjunta de la Comissió i el Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual amb un vídeo a les xarxes socials que es difon a tota la Unió, amb l’objectiu de conscienciar sobre els riscos de la desinformació i la manipulació informativa en les dates prèvies a les eleccions europees;
· una sèrie d’articles temàtics del projecte EUvsDisinfo del SEAE que versen sobre manipulació informativa i ingerència per part d’agents estrangers.
La nova legislació de la UE, en vigor
En aquest mandat, els col·legisladors han adoptat normes jurídiques importants, com ara la Llei de Serveis Digitals, la Llei d’Intel·ligència Artificial i el Reglament sobre la transparència i la segmentació de la publicitat política. Durant el mandat anterior, la Comissió Especial del Parlament Europeu sobre Ingerències Estrangeres en tots els processos democràtics de la Unió Europea, en particular la desinformació (i la seva successora) també van posar l’accent en la qüestió de les ingerències estrangeres, inclosa la desinformació, i van recomanar que tota la societat s’impliqui, també amb mesures no legislatives, per fer-hi front.
La Llei de Serveis Digitals exigeix que les plataformes avaluïn i mitiguin els riscos relatius a la protecció dels processos electorals, com ara la desinformació, també a través de continguts generats per la IA. Aquesta norma ja està en vigor i la Comissió vetlla perquè s’apliqui a les «plataformes digitals molt grans» (és a dir, les que tenen almenys 45 milions d’usuaris a la UE o el 10 % de la població de la UE). En aquest context, la Comissió ja ha incoat procediments contra X i Meta —tant per Instagram com per Facebook— sobre possibles violacions de la Llei de Serveis Digitals relacionades amb la integritat electoral. A títol preventiu, el març del 2024 la Comissió va adoptar directrius electorals, recordant les mesures que han d’adoptar les plataformes per garantir el compliment de la normativa. L’abril del 2024 la Comissió també va organitzar una prova de resistència voluntària amb aquestes plataformes, la societat civil i administracions nacionals. La Comissió manté un diàleg continu amb les plataformes per garantir l’aplicació i l’observança efectives de la Llei de Serveis Digitals.
Per a més informació, vegeu la nota informativa.
Des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona estem duent a terme diferents accions per fomentar l’educació mediàtica, sobretot, entre els més joves.
Conjuntament amb el Col·legi de periodistes de Catalunya hem posat en marxa, per segon any consecutiu el programa “Premsa a les Escoles” que té l’objectiu de fomentar l’esperit crític dels alumnes de secundària davant de tot el contingut que els arriba cada dia a través de les pantalles. Vídeo resum
Amb el mateix objectiu durant el 9 de maig, Dia d’Europa, vam dur a terme 4 gimcanes a diferents ciutats catalanes per treballar la desinformació d’una manera lúdica amb estudiants de primària i secundària. Vídeo resum
Mes informació
Lloc web del Parlament Europeu sobre desinformació
Lloc web de la Comissió Europea sobre desinformació
Lloc web del SEAE i projecte de sensibilització EUvsDisinfo
L’Observatori Europeu dels Mitjans Digitals (EDMO) aplega agències de verificació de notícies, experts en alfabetització mediàtica i investigadors universitaris per analitzar i contrarestar la desinformació. L’EDMO s’articula a partir de centres que abasten tots els països de la UE.
Llista de verificadors de dades nacionals: Xarxa Europea de Normes de Verificació de Dades (EFCSN)
Detalls
- Data de publicació
- 7 juny 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona