Acord UE-Mercosur: desmuntant falses creences

El 6 de desembre del 2024 es van finalitzar les negociacions per a un acord d'associació innovador entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai).

Si es ratifica, aquest acord crearà un espai econòmic comú de més de 700 milions de persones i oferirà noves oportunitats d'expansió per a les 60.000 empreses europees que ja exporten al Mercosur i per a aquelles que encara no ho fan: es podran beneficiar d'aranzels reduïts , procediments duaners més senzills i accés preferencial a algunes matèries primeres que la Unió Europea necessita per a diferents indústries estratègiques.

No obstant això, hi ha certs temors respecte a aquest acord, principalment sobre el seu impacte en el sector agrícola i agroalimentari, de vegades basats en dades incompletes o suposicions errònies.

L'acord oferirà noves oportunitats d´expansió per al sector agroalimentari espanyol

Les exportacions agroalimentàries de la UE al Mercosur van pujar a 3.200 milions d'euros el 2023. L'acord ajudarà a impulsar les exportacions en eliminar alts aranzels sobre interessos exportadors clau de la UE, i d'Espanya en particular, com l'oli d'oliva (primera partida d'exportació del sector agroalimentari a Mercosur) o el vi.

A més, l'acord protegirà uns 350 productes europeus que tenen una indicació geogràfica protegida contra la imitació als països del Mercosur, com el pernil de Jabugo, el formatge Manchego o el vi de Ribera de Duero. la qual cosa permetrà als productors enfortir les seves posicions al mercat als països del Mercosur i obtenir un preu premium.

Acapararan tot el mercat les importacions que arribin de Mercosur?

Les pors no semblen fonamentades. L'acord tindrà un impacte limitat en mercats sensibles de la UE i Espanya com la carn de boví, la carn de pollastre o l'arròs.

Per als productes més sensibles a la competència dels productors de Mercosur (la carn de boví, la carn d'ocell o l'arròs, entre d'altres) la UE no ha negociat una liberalització completa, sinó una reducció dels aranzels (impostos d'importació) dins un cert volum (una quota). Un cop superada la quota, s'aplicaran els drets d'importació actuals. S'han definit uns volums de quotes petites, que representen poc més de l'1% del volum de consum europeu dels diferents productes, cosa que garanteix una influència limitada en els preus:

• Carn de boví: l'acord no atorga accés lliure d'impostos a la carn de boví del Mercosur, però permetrà que 99.000 tones de carn de boví ingressin al mercat de la UE amb un aranzel del 7,5%. serà aplicable l'aranzel actual. Aquesta quota representa una quantitat limitada en relació amb la producció total de carn de boví europea i equival aproximadament a la meitat de les importacions actuals del Mercosur, que ascendeixen a 196.000 tones (2023).
• Carn d'aviram: la UE permetrà la importació d'un contingent de 180.000 tones de carn au, la meitat corresponent a talls amb pinyol, a aranzel zero. Això representa l'1,4% del consum total de la UE, és inferior a les importacions actuals del Mercosur (240.000 tones el 2022) i és equivalent a l'augment anual del consum de carn de au a la UE.
• Arròs: la UE no és autosuficient en arròs i necessita importacions. L'acord permetrà que 60.000 tones d'arròs del Mercosur ingressin a la UE lliures d'impostos. i representa el 2% del consum d'arròs de la UE.

A més, es podrà aplicar una clàusula de salvaguarda, per la qual es podrà suspendre temporalment la concessió de forma unilateral en cas que l'augment de les importacions procedents del Mercosur provoqui -o fins i tot només amenaci de provocar- un dany greu als sectors pertinents de la UE.

I sobre la por de veure'ns envaïts per productes que no respecten la nostra normativa sanitària?

Cal ser clars: l'acord UE-Mercosur no donarà entrada al mercat europeu de productes que no compleixen les normes sanitàries de la Unió Europea. Tots els productes importats a la UE han de complir amb les estrictes normes europees per protegir la salut humana, animal i vegetal. L'acord amb Mercosur no canvia aquest principi.

Per exemple: a la UE l'ús d'hormones per a la cria d'animals que es destinaran al consum està prohibit, també per a les importacions: cap productor que faci servir hormones a la cria dels animals pot importar els seus productes dins de la UE. Els controls sanitaris estrictes a les fronteres de la UE garanteixen el compliment d'aquesta obligació.