Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release25 novembre 2021Representation in Spain – Barcelona

Democràcia europea: la Comissió estableix noves normes en matèria de publicitat política, drets electorals i finançament de partits

Avui la Comissió Europea ha presentat una proposta sobre transparència i segmentació de la publicitat política en el context de les mesures orientades a protegir la integritat de les eleccions i el debat democràtic obert.  Les mesures que es proposen obligarien qualsevol anunci polític a indicar clarament que ho és i a contenir informació com ara qui l’ha pagat i quant ha costat. Les tècniques de segmentació política i amplificació s’haurien d’explicar públicament amb un nivell de detall sense precedents i es prohibirien en cas que es fessin servir dades personals sensibles sense el consentiment explícit de la persona interessada. La Comissió també proposa de revisar la normativa vigent de la UE en relació amb els «ciutadans mòbils de la UE»  i el seu dret de vot en les eleccions municipals i europees i la relativa al finançament dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees.

La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «Les eleccions no poden ser una competició de mètodes opacs i sense transparència. La gent ha de saber per què veu un anunci, qui l’ha pagat, quant han pagat i quins criteris de microsegmentació s’han aplicat. Les noves tecnologies han de ser instruments d’emancipació, no de manipulació. Aquesta proposta ambiciosa portarà un nivell de transparència inèdit a les campanyes polítiques i limitarà l’ús de tècniques opaques de segmentació.»

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha declarat: «Les eleccions lliures i justes són un element integral d’una societat dinàmica i funcional. Per aquest motiu hem de fomentar una participació inclusiva i equitativa en les eleccions al Parlament Europeu del 2024 i en les eleccions municipals arreu de la UE. Amb la proposta sobre la publicitat política, regulem l’ús de les dades personals en el context de la segmentació política, de manera que protegim el procés democràtic. Plegats fem avançar la feina comuna per la democràcia.

 

Normes clares en matèria de transparència i segmentació de la publicitat política

En plena transició digital, cal que la gent pugui distingir fàcilment si està veient continguts polítics patrocinats, tant digitals com analògics, i participar en debats oberts en què no hi hagi desinformació, ingerències ni manipulació. La gent ha de poder veure clarament qui ha patrocinat un anunci polític i per què. Algunes de les mesures principals que conté la proposta de reglament sobre transparència i segmentació de la publicitat política són:

  • Àmbit d’aplicació: la publicitat política abasta els anuncis fets per un actor polític, fets per a aquest actor o fets en nom seu així com l’anomenada publicitat basada en temes que pot influir en el resultat d’unes eleccions o un referèndum, un procés legislatiu o reglamentari o el comportament electoral.
  • Etiquetes de transparència: la publicitat política patrocinada ha d’estar clarament etiquetada i proporcionar un conjunt de dades bàsiques, com ara el nom del patrocinador clarament indicat i una declaració de transparència fàcilment consultable que indiqui: 1) el cost de l’anunci polític; 2) l’origen dels fons emprats; i 3) la relació entre l’anunci i les eleccions o referèndums corresponents.
  • Condicions estrictes per a la segmentació i l’amplificació: es prohibiran les tècniques de segmentació política i amplificació, que fan servir o infereixen dades personals sensibles, com ara l’origen ètnic, les creences religioses o l’orientació sexual. Aquestes tècniques només estaran permeses en cas de disposar del consentiment explícit de la persona afectada. També es podria permetre la segmentació en el context de les activitats legítimes de fundacions, associacions o organismes sense ànim de lucre amb objectius polítics, filosòfics, religiosos o sindicals quan només n’afecti els membres. Per primera vegada serà obligatori incloure en els anuncis informació clara sobre els motius pels quals s’ha triat la persona i publicar quins grups de població s’han triat, en funció de quins criteris i amb quines eines o mètodes d’amplificació, entre d’altres. Les organitzacions que recorrin a la segmentació política i l’amplificació hauran d’adoptar, aplicar i publicar una política interna sobre l’ús d’aquestes tècniques. Si un anunci polític no pot complir tots els requisits de transparència, no es pot publicar.
  • Sancions per incompliment: els estats membres hauran d’introduir sancions eficaces, proporcionals i dissuasives en cas d’incompliment de les normes en matèria de transparència de la publicitat política. Segons el reglament que proposem, les Autoritats nacionals de protecció de dades supervisaran específicament l’ús de dades personals en la segmentació política i tindran la facultat d’imposar sancions de conformitat amb la normativa de protecció de dades de la UE.

 

Revisió de la normativa de la UE en matèria de partits polítics europeus i fundacions polítiques europees i en matèria de drets electorals

La Comissió també ha proposat de revisar la normativa de la UE en matèria de finançament dels partits polítics europeus i de les fundacions polítiques europees. El marc jurídic vigent presenta una sèrie de buits legals que no permeten que els partits i les fundacions compleixin la seva missió de representar la veu dels ciutadans de la UE. La revisió del reglament pretén facilitar la interacció dels partits polítics europeus amb els partits nacionals que els conformen i entre països, augmentar la transparència, en particular pel que fa a la publicitat política i les donacions, reduir la càrrega administrativa excessiva i reforçar la viabilitat econòmica dels partits polítics europeus i de les fundacions polítiques europees.

Finalment, la Comissió ha proposat de revisar la normativa vigent en matèria d’eleccions municipals i europees per als ciutadans de la UE que resideixen en un estat membre diferent del seu estat membre de nacionalitat («ciutadans mòbils de la UE»). Si bé hi ha 13,5 milions de ciutadans en aquesta situació, molt pocs exerceixen el dret de votar en les eleccions europees i municipals. Per tal de vetllar per la participació inclusiva de cara a les eleccions europees del 2024, la Comissió proposa modificacions concretes de les directives vigents en matèria de drets electorals amb relació, entre d’altres coses, a l’obligació d’informar aquests ciutadans de manera proactiva sobre els seus drets electorals, a l’ús de models estandarditzats per a la inscripció al cens electoral o com a candidat i a l’ús d’una llengua parlada per un gran nombre dels ciutadans de la UE que resideixen al territori. Aquesta proposta també inclou salvaguardes perquè no es doni de baixa els ciutadans mòbils de la UE del cens electoral en el seu país d’origen.

 

Properes passes

Ara, el Parlament Europeu i el Consell debatran les propostes de la Comissió. Per garantir que les eleccions al Parlament Europeu del 2024 es desenvolupen segons els estàndards democràtics més exigents, la intenció és que les noves normes entrin en vigor i que els estats membres les hagin aplicat plenament com a tard la primavera del 2023, és a dir, un any abans de les eleccions.

 

Rerefons

En el marc de la prioritat en les seves orientacions polítiques de donar una nova embranzida a la democràcia europea, la Presidenta von der Leyen va anunciar propostes legislatives per assolir més transparència en la publicitat política patrocinada i regles més clares en matèria de finançament dels partits polítics europeus.

En el Pla d’acció per a la democràcia europea, adoptat el desembre del 2020, la Comissió va presentar-hi la seva primera avaluació dels reptes en l’àmbit de la publicitat política i de qüestions relacionades amb les tècniques emprades per segmentar la publicitat en funció de les dades personals dels usuaris. Independentment de si les dades s’han obtingut de manera lícita o no, es pot fer un ús indegut d’aquestes tècniques per explotar les vulnerabilitats dels ciutadans. El ciutadans de la UE tenen dret a rebre informació objectiva, oberta i plural. Això és especialment pertinent, ja que una enquesta recent de l’Eurobaròmetre va mostrar que gairebé quatre de cada deu europeus s’han trobat amb continguts sobre els quals no podien determinar fàcilment si eren un anunci polític o no.

La proposta de reglament complementa la normativa europea pertinent, en particular el Reglament general de protecció de dades (RGPD) i la proposta de Llei de serveis digitals, que, un cop adoptada, fixarà unes regles generals de transparència, rendició de comptes i disseny de sistemes per a la publicitat en plataformes digitals, també pel que fa a la publicitat política. La revisió del Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació ¾que té caràcter autoregulatori¾ basada en les orientacions publicades fa poc per la Comissió també complementarà el reglament que proposem.

El Reglament sobre l’estatut i el finançament dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees és una norma recent que només s’ha aplicat a les eleccions al Parlament Europeu del 2019. No obstant, es van detectar algunes llacunes en el marc normatiu actual que impedeixen que els partits polítics i les fundacions polítiques d’Europa compleixin la seva missió d’ajudar a crear un espai polític europeu. Així, doncs, la Comissió presenta avui una proposta per refondre aquest reglament.

Els ciutadans de la UE que resideixen en un estat membre diferent del seu país d’origen (ciutadans mòbils de la UE) tenen dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i les eleccions locals en l’estat membre on resideixin. No obstant això, la participació sovint és inferior que la dels ciutadans que són nacionals de l’estat membre d’acollida. Això es deu en part a la complexitat dels procediments d’inscripció en l’estat membre de residència o a la manca d’informació clara sobre els seus drets, cosa que dificulta encara més que els ciutadans mòbils de la UE exerceixin el seu dret de vot i, per tant, en soscava els drets democràtics. Per tal de donar resposta a aquestes qüestions, es proposa una revisió del marc jurídic pertinent, concretament la Directiva sobre el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i la Directiva sobre el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

 

Més informació

Preguntes i respostes sobre el paquet de reforç de la democràcia i la integritat de les eleccions

Fitxa informativa sobre la democràcia europea:noves regles de transparència en matèria de publicitat política i segmentació

Pàgina web sobre drets electorals: tots els fitxers jurídics i els annexos

Pla d’acció de defensa de la democràcia europea

Detalls

Data de publicació
25 novembre 2021
Autor
Representation in Spain – Barcelona