El català a la UE

La Comissió Europea utilitza el català, així com el castellà, com a llengua de comunicació amb els ciutadans a través de la seva Representació a Barcelona. En aquest marc, també s'utilitza en campanyes informatives, en materials i publicacions, en la difusió de notes de premsa i en la pàgina web de la Representació.

L'estatus del català és diferent del de les vint-i-quatre llengües oficials que actualment té la Unió. Perquè una llengua sigui declarada oficial per la Unió Europea cal que el govern d'un estat membre ho sol·liciti de forma expressa i que aquesta sol·licitud sigui aprovada pel Consell de la UE per unanimitat.

El reconeixement del català com a llengua de comunicació per a ciutadans i residents espanyols amb l'administració europea és el resultat d'un seguit d'acords bilaterals signats per diferents institucions i organismes de la UE amb Espanya, mitjançant els quals el català, així com el gallec i el basc, poden ser utilitzats en les comunicacions escrites amb els ciutadans.

• Comissió Europea
• Consell de la UE
• Defensor del Poble Europeu
• Comitè de les Regions 
• Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE)
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Tots aquests acords es basen en les Conclusions del Consell del 13 de juny de 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials per part de les institucions i organismes de la UE.

Tal i com indica l’acord administratiu entre la Comissió Europea i el regne d’Espanya de 21 de desembre de 2005, els ciutadans que vulguin adreçar els seus escrits en català, gallec o basc a la Comissió els han d’enviar a l’organisme designat per l’ordenament jurídic espanyol. Actualment, aquest organisme és la Representació Permanent d’Espanya davant de la Unió Europea i les comunicacions es poden enviar per correu electrònic (a l’adreça cautonomasreper [dot] maec [dot] es (cautonomas[at]reper[dot]maec[dot]es)) o bé per correu postal (a l’adreça Boulevard du Régent 52/Regentlaan 52, 1000 Bruxelles/Brussel, Belgium).

L'11 de desembre de 1990 el Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre la situació de la llengua catalana. El text es coneix com la resolució Reding perquè la llavors diputada Viviane Reding n’era la ponent. La resolució tenia l’objectiu de reforçar la comunicació de les institucions europees cap als ciutadans en català.

La diversitat lingüística d'Europa sempre ha estat reconeguda com un patrimoni que la UE ha de preservar i promoure. L'aprenentatge d'idiomes exerceix un paper important en les polítiques europees d'educació i formació.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, proclamada a Niça l’any 2000 per tots els caps d'estat i de govern de la UE, estableix en l'article 22 que la Unió «respectarà la diversitat cultural, religiosa i lingüística». L'article 21 de la mateixa carta prohibeix qualsevol discriminació basada en una sèrie de motius, inclòs el llenguatge. Aquest principi s'aplica no sols a les 24 llengües oficials de la UE, sinó també a les altres llengües utilitzades en el territori de la Unió.

El 9 de maig de 1950, gairebé cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre francès d'Afers exteriors, Robert Schuman, va anunciar la proposta del govern francès de crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, el primer pas per a garantir que França i Alemanya no tornessin a enfrontar-se en una guerra. La Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha traduït la Declaració Schuman al català. La trobareu disponible en aquest enllaç.