Discurs de la presidenta Von der Leyen en l’entrega del II Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea

President Sánchez, estimat Pedro,

President Aragonès,

President Faus,

Excel·lències,

Ministres,

Senyores i senyors,

Distingits membres del jurat, vull agrair-los aquest prestigiós premi. Els en dono les gràcies humilment. Doctora Tocci, estimada Nathalie, moltes, moltes gràcies per les vostres amables paraules. Les valoro de debò, així que moltes gràcies. Per a mi és un autèntic honor rebre aquest premi. I és meravellós seguir les passes del meu bon amic Mario Draghi.

El Cercle d’Economia —en efecte, president Faus, com heu dit— es va crear durant els dies foscos de la dictadura de Franco, com un lloc per debatre i imaginar el futur. I d’ençà d’aleshores, durant més de sis dècades, s’ha mantingut en el cantó correcte de la història. Ha defensat la democràcia i una economia oberta. El Cercle sempre ha treballat per dur Espanya allà on pertany: al centre d’una Europa forta i unida. I avui, Espanya es troba, en efecte, al cor d’Europa. El seu país ha estat un dels més afectats per la pandèmia. I, tot i així, la seva recuperació, ara com ara, té unes bases sòlides. El seu país és líder mundial en energia neta. Té una economia dinàmica i innovadora. I sempre ha estat un defensor aferrissat de totes les passes més recents en pro de la integració europea. España es hoy un motor de nuestra Unión. I aquest és un moment decisiu per a Europa i per al nostre futur. Em complau enormement que hagin decidit centrar la seva reunió anual en «El moment d’Europa». Recordo que vaig fer servir aquesta expressió per primera vegada ara fa dos anys, el maig de 2020, quan vaig anunciar la creació de NextGenerationEU, el fons de recuperació. Ens trobàvem en plena primera onada de la pandèmia. A la nostra Unió, en el pitjor moment d’aquella primavera tràgica, gairebé mil persones morien diàriament a causa de la covid-19; gairebé mil persones. La magnitud d’aquella crisi va ser tal que només com a Unió podíem proporcionar les respostes als nostres ciutadans. De fet, va ser el moment d’Europa per intervenir. Va ser un moment crucial per a la Unió Europea.

Ara, avancem ràpidament fins al present, el maig de 2022. La covid-19 no ha desaparegut, mantenim la guàrdia alta, però la pandèmia ressona com un eco llunyà. Malgrat tot, una altra vegada, milers de persones innocents estan morint just aquí, a Europa, a causa de l’agressió del Kremlin contra un país pacífic. I no és només el futur d’Ucraïna, el que està en joc. És un intent de destruir l’arquitectura de seguretat d’Europa. I això suposa un canvi tectònic mundial. Les grans potències mundials s’estan tornant a alinear. La guerra per la qual ha optat Putin és un atac contra tot allò en què creiem. Contra la idea que el futur d’un país l’ha de decidir democràticament la seva gent i no un autòcrata estranger. I per tal d’imposar les seves esferes d’influència, el Kremlin no només està devastant Ucraïna, també està intentant aplicar la vella tàctica de «divideix i venceràs». Només hi ha una manera en què podem ajudar els nostres amics ucraïnesos a guanyar aquesta guerra i ser els amos del nostre propi futur, i és que triem mantenir-nos units. Fins i tot més que ara fa dos anys, aquest és el moment d’Europa. Avui els puc dir amb certesa que Europa està aprofitant el seu moment. Estem aprofitant l’autèntic poder de la nostra Unió. Ho vam fer, en primer lloc, amb la nostra estratègia en matèria de vacunes. En segon lloc, va arribar NextGenerationEU. I ara, les nostres sancions sense precedents a Rússia i la nostra determinació per deixar de dependre dels combustibles fòssils russos. Estimada Nathalie, heu dit que Europa ha redescobert el seu ADN. I és totalment cert. Però també hem obert noves vies. Hem sobrepassat els nostres límits i redefinit els límits del que és possible, pas a pas.

Fixin-se en el cas de les vacunes. És una història d'èxit europea. No és casualitat que la primera vacuna segura i eficaç contra la covid-19 es desenvolupés a Europa. Perquè la ciència prospera en democràcia i en una economia social de mercat com la nostra. Aquesta és la història de l’ARN missatger. Tot va començar amb uns investigadors que van tenir una idea audaç i innovadora. Tot és gràcies al seu esperit capdavanter i a la nostra llibertat de recerca. Després va arribar el suport públic europeu per aquesta mena de suport i de recerca. I, finalment, el poder del mercat i de la nostra inversió privada. Gràcies a aquesta combinació única —els investigadors, el suport europeu, la democràcia de les ments lliures i la ciència i la ciència i la investigació lliures, el suport públic i la inversió privada—, avui el món pot comptar amb les vacunes d’ARN missatger.

I, no obstant, fa només dos anys cap de nosaltres no sabia si la ciència tindria èxit en el desenvolupament d’una vacuna eficaç. Fou aleshores, fa dos anys, que vam proposar per primera vegada que la nostra Unió hi intervingués. Imaginin-se què hauria passat si només haguessin tingut accés a les vacunes uns quants estats membres —els grans— i la resta s’haguessin quedat sense. Això hauria debilitat greument la nostra lluita contra el virus i hauria fet miques la nostra Unió. En lloc d’això, vam concentrar els nostres recursos per augmentar la producció i ens vam assegurar que tots els estats membres tinguessin el mateix accés a les vacunes que salvaven vides. A hores d’ara, tres quartes parts de la població ha rebut almenys dues dosis. El 60 % de nosaltres també ha rebut una dosi de record.

Però hi ha un altre fet que  també és important: tot això ho hem aconseguit sense deixar d’estar oberts al món. No va ser fàcil, si recorden la pressió a què estàvem sotmesos per tancar, per aturar les exportacions europees. Per cada dosi de vacuna produïda a la Unió Europea, se’n va enviar una a l’estranger. Vam optar per la solidaritat no només amb la resta d’europeus sinó també amb la resta del món. Això és un cas únic. Això és Europa. I penso que cal que ho conservem a la nostra memòria col·lectiva.

El segon moment en què m’agradaria centrar-me és el naixement del nostre pla de recuperació, NextGenerationEU. Pedro, estic segura que recordes molt bé aquells mesos. Van caldre uns quants Consells Europeus prou llargs, dies i nits, però vam superar dècades de debats ideològics sobre si la nostra Unió havia de recaptar fons en nom dels estats membres. Permet-me que et torni a donar les gràcies, Pedro, per creure en NextGenerationEU des del primer dia. Ara com ara, ja hem entregat als nostres estats membres uns 100 000 milions d’euros en inversions en el marc de NextGenerationEU. És un pla sense precedents, amb inversions i reformes. I aquest pla pot modelar la nostra economia durant dècades. Pot fer realitat el Pacte Verd Europeu i accelerar la nostra digitalització. Amb 800 000 milions d’euros d’inversions, NextGenerationEU farà que Europa i Espanya siguin més fortes i estiguin més ben preparades per afrontar els reptes dels nostres temps.

I Espanya sempre ha estat una pionera de NextGenerationEU. Va ser el primer país de sol·licitar i de rebre finançament i ara torna a ser el primer país de demanar el segon tram de fons. NextGenerationEU ja està tenint un efecte determinant aquí, a Catalunya. Per exemple, President, NextGenerationEU donarà suport a les empreses innovadores que fan servir la tecnologia de cadena de blocs (blockchain) per certificar l’origen del vi i prevenir el frau. O invertirà en el Centre de Supercomputació de Barcelona —me l’heu mostrat abans quan érem a la terrassa—, un centre d’excel·lència europea i mundial que du a terme recerca d’avantguarda en àmbits que van des de l’atenció sanitària fins a la ciència del clima i un llarg etcètera. NextGenerationEU també contribuirà a fer de Catalunya una de les noves valls d’hidrogen d’Europa. Aquesta regió és l’escenari perfecte per ser-ho. Vostès produeixen molta energia a partir del vent, l’aigua i l’energia nuclear. I ara estan creant tot un ecosistema d’hidrogen. Estan invertint en la producció d’hidrogen net, en noves flotes d’autobusos per a Barcelona i Tarragona, però també en capacitats i formació, amb un nou màster interuniversitari en Tecnologies de l’Hidrogen. Això és fantàstic. I no hi ha cap exemple més bo de la mena de canvi que volíem suscitar quan vam posar en marxa NextGenerationEU.

Aquest canvi encara s’ha fet més peremptori arran de la invasió russa d’Ucraïna. Aquest és el meu tercer i últim punt. Al llarg dels anys, Espanya ha construït un sistema energètic resilient, basat en energies renovables pròpies i una xarxa diversificada de proveïdors d’energia. Vostès disposen —n’hem parlat— de la capacitat de regasificació més gran d’Europa, i ja s’estan convertint en el principal centre de gas natural liquat provinent d’Àfrica i les Amèriques. Ara tot Europa està d’acord que hem de reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils russos. És crucial per als nostres objectius climàtics i per posar fi al xantatge del Kremlin. El mes passat vam presentar un nou pla, anomenat RePowerEU, per substituir 150 000 milions de metres cúbics de gas rus l’any. Aquesta és la quantitat de gas que vam importar de Rússia l’any passat. En primer lloc, he arribat a un acord amb el president Biden per al subministrament suplementari de 50 000 milions de metres cúbics de gas natural liquat a partir de l’any que ve. Aquest volum ja substituirà un terç del gas rus. Estem redoblant els nostres objectius pel que fa a l’hidrogen. Això podria substituir-ne un altre terç. I donarem prioritat als projectes transfronterers, per exemple, la connexió crucial entre Portugal, Espanya i França. Ara s’ha de fer. Perquè, plegats, ens podem alliberar de les amenaces russes. I, per tant, fins i tot aquests projectes, les interconnexions entre Espanya i França, mostren que tenen una importància geopolítica, i cal que hi treballem com a Unió.

I, com a Unió, estem soscavant la capacitat de Rússia per continuar aquesta guerra que ha iniciat. Aquest és també l’objectiu dels nostres sis paquets de sancions. Estem paralitzant la capacitat del Banc Central de Rússia de captar capital i finançar aquesta guerra. Estem excloent els bancs russos del sistema SWIFT. Estem prohibint les importacions de combustibles fòssils russos: vam començar, com saben, amb el carbó, i a principis d’aquesta setmana he proposat una eliminació gradual de totes les importacions de petroli rus. Hem prohibit totes les exportacions de tecnologies modernes a Rússia. Més de 700 empreses internacionals han marxat de Rússia. El Banc Mundial preveu que enguany el PIB rus caigui un 11 %. Putin, senyores i senyors, ha mobilitzat les seves forces armades per esborrar Ucraïna del mapa. Nosaltres hem mobilitzat el nostre poder econòmic únic per protegir Ucraïna. Això també constitueix un nou capítol en la història de la Unió: una nova manera de fer servir el poder econòmic per contrarestar el poder militar i l’agressió militar i per defensar els nostres valors europeus més preuats.

Això és el que hi ha darrere el llenguatge fred de les sancions i els números escarits de les importacions d’energia. Tot el que hem estat fent aquestes últimes setmanes és per la gent d’Ucraïna. És per la seva democràcia i la seva llibertat d’escriure el futur del seu propi país. Però, en última instància, també és per la nostra democràcia; per la nostra llibertat per seguir l’estat de dret i rebutjar el dret de la força; el nostre anhel de viure en pau, en un continent finalment unit. Quan el poble d’Ucraïna es mira la nostra Unió això és el que veu: democràcia, pau, estat de dret, llibertat individual i econòmica. Això és el que representa avui Europa.

Quan preparava el meu viatge per venir a Barcelona vaig recordar la història del violoncel·lista català Pau Casals. Va ser un dels grans músics del seu temps. Va gaudir de fama mundial. Però quan Espanya va caure sota el domini autoritari, Casals va triar l’exili. Va decidir que no actuaria en el seu país d’origen ni en els països que reconeguessin el règim franquista fins que la democràcia tornés a Espanya. Pau Casals es va mantenir fidel a la seva elecció tota la vida. Una vegada va explicar, i el cito textualment: «Jo no soc un polític. La política no és cosa d’un artista. Però, a parer meu, un artista té l’obligació de prendre partit si està en joc la dignitat humana.» El llegat de Pau Casals perviu. Avui, Europa pren partit, per la dignitat humana, i per la democràcia, per a tothom.

I, per tant, moltes gràcies per haver-me atorgat aquest premi.