Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Speech17 novembre 2022Representation in Spain – Barcelona

Discurs de Manuel Szapiro a ‘Legado 2030: Palma sostenible’

 

Palma. 17 de novembre de 2022

Bon dia, buenos días.

És un plaer poder participar avui en aquest acte ‘Llegat 2030, Palma sostenible’.

Per això vull començar agraint l’Ajuntament de Palma, el seu Alcalde, i la Cadena SER – estimat Josep - que m’hagin convidat a participar-hi.

I també vull expressar-vos les meves felicitacions per aquesta iniciativa.

 

La batalla climàtica en la era de la resiliència

Sabem que la crisi climàtica ja és una emergència climàtica – fins i tot diria – i conclouré sobre això – que és una batalla de cada dia.

I sabem que una resposta eficaç a aquest repte global  només podrà arribar des de l’acció conjunta i descentralitzada.

Una acció que és cada dia més necessària.

Per què?

Perquè estem travessant un dels períodes mes transformadors en la història d’Europa des de la segona guerra mundial.

Perquè el canvi climàtic i l’escalfament global s’estan accelerant mes ràpid del que es preveia – segons l’últim informe del panell intergovernamental de l‘ONU

Perquè vivim també una crisi energètica amb conseqüències asimètriques, especialment greus en els casos insulars, però no  només,  que afecta directament les llars i les empreses, especialment les PIMEs

Perquè hem de fer front a una nova era – la era de la resiliència ; que és en definitiva una era de confrontació, on els recursos estratègics com ara l’energia, els aliments, la tecnologia, els recursos humans o la migració i la informació s’utilitzen com a armes polítiques d’ingerència i factors de d’estabilització.

És per tot això que  aquesta acció és tan necessària. I obligatòriament col·lectiva – És una acció que ens  ha d’implicar a tots: ciutadans, institucions i empreses; i que hem de desplegar des de tots els nivells: local, regional, nacional, europeu i internacional.

Per això son necessàries jornades com la d’avui, en què es debatrà com des del món local i concretament des de les Illes i la ciutat de Palma es pot contribuir als 17 objectius de sostenibilitat marcats per les Nacions Unides i l’Agenda 2030.

Uns objectius que estan plenament incorporats a les nostres prioritats i que hem assumit com a brúixola en la nostra estratègia de creixement sostenible és convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050.

Con el objetivo intermedio – también muy ambicioso – de reducir nuestras emisiones del 55% como mínimo en 2030 (el VP ejecutivo Frans Timmermans acaba de anunciar en la COP27 la posibilidad de ir incluso más lejos).

 

Momento crítico: cooperar o perecer.

Estamos en un momento crítico. Por eso he empezado hablando de emergencia climática. O es ahora o no será nunca. Lo ha recordado hace unos días el propio Secretario General de la ONU en la cumbre climática de Sharm el Sheikh: “la humanidad tiene elección – cooperar o perecer”.

Europa, y de forma significativa el Mediterráneo, se encuentra especialmente expuesta a las amenazas derivadas de esta emergencia. Y esto aquí, en Palma, lo sabéis muy bien.

Hay que actuar y ya no solo para frenar la progresión del cambio climático sino para adaptarnos a situaciones que ya estamos viviendo.

Desgraciadamente, todos lo hemos podido comprobar este mismo verano, con temperaturas extremas, sequía (que podría afectar según nuestros cálculos hasta un 47% de nuestro continente) y los terribles incendios forestales que han afectado a muchos lugares en Europa Este año se han quemado unos 750.000 hectáreas de territorio europeo, lo cual corresponde a casi tres veces la superficie de todo Luxemburgo.

 

Papel clave de las ciudades

Estos fenómenos son globales. Pero las soluciones solo pueden ser locales, adaptadas a las realidades geográficas (– aquí insulares y mediterráneas), económicas y sociales del territorio.

Por eso, las ciudades tienen un papel crucial en la aplicación de medidas de mitigación y adaptación al cambio climático, lo que llamamos resiliencia climática.

Desde la Unión Europea estamos desarrollando toda una serie de medidas, programas e iniciativas, encaminadas a apoyar a las ciudades y las comunidades locales en su acción por el clima y protección de la biodiversidad, en la circularidad y en la construcción de esta resiliencia ecológica.

Esto incluye la adaptación de toda nuestra legislación a los nuevos objetivos de lucha contra el cambio climático. No solo actuamos con legislación, lo hacemos también de forma muy decidida

  • con la financiación de proyectos (mediante los fondos estructurales, programa Life para el medio ambiente, digital Europe, Connecting Europe Facility, el Next GenerationEU),
  • lo hacemos mediante el apoyo a la diversificación económica en las regiones en transición (nos respaldamos mucho en los partenariados de Smart specialisation)
  • lo hacemos con la investigación (con los programas marco Horizon 2020, Horizon Europe y digital Europe)
  • lo hacemos cada vez más con la creación de redes de cooperación a nivel europeo – aquí destacaría el papel de nuestras misiones para la adaptación al cambio climático (con más de 200 participantes, entre los cuales las Islas Baleares y el despliegue de más de 75 demostradores de gran escala) o la misión de las 100 ciudades climáticamente neutras en 2030 (con planes de inversión co-creados con nostros)
  • y por fin lo hacemos con la puesta en marcha de acciones/ campañas de sensibilización, de concienciación e implicación ciudadana, como el Pacto Europeo por el Clima.

 

Volviendo a las ciudades:

La Unió Europea té més de 80.000 pobles i ciutats, generant un 70% del PIB de la UE.

Les autoritats locals i regionals implementen i apliquen més del 70% de la legislació de la UE,  son responsables d’un terç de la despesa pública i gestionen dos terços de la inversió pública.

D’aquí al 2050 es preveu un augment de 24 milions de persones a les regions urbanes d’Europa. Per tant, les decisions i les accions que es prenen a nivell local tenen un impacte ben real.

I per això la participació de totes les ciutats és cabdal per reduir les emissions i assolir els objectius de clima i circularitat del Pacte Verd Europeu.

Des de la UE donem suport a les ciutats pera què

  • Implementin estratègies integrades de desenvolupament urbà sostenible, es a dir integrant mobilitat, aigua, gestió de residus, energia, renovació d’edificis, infraestructures, renaturalització de l’espai, serveis a la ciutadania, vincles amb el mon rural, lluita contra les desigualtat i la bretxa digital.
  • Un altre objectiu és fomentar la cooperació entre les ciutats. He esmentat abans les missions d’innovació entre ciutats preseleccionades. També tenim el iniciatives com el Pacte d’alcaldes  o el market place
  • Finalment,  donem suport perquè les ciutats puguin no només assajar noves solucions en contextos reals sinó també fer scaling-up, comercialitzar-les i desplegar-les on es necessitin.

 

Palma i les Illes com a referència de sostenibilitat

Palma és un dels municipis adherits al Conveni o Pacte d’Alcaldies pel Clima. A les Illes tenim uns 60 municipis participants . Aquesta xarxa impulsada per la UE ja aplega més de 10.000 localitats i implica més de la meitat de la població de la Unió. Els municipis adherits s’han compromès a avançar cap a  la transició energètica amb l’objectiu final d’accelerar la transformació ecològica i la neutralitat climàtica. Justament en l’àmbit de la transició energètica, Palma té diversos projectes destacables i que poden servir d’inspiració per municipis d’arreu de la UE. Molts d’ells compten amb finançament europeu.

Com sabeu, NextGenerationEU és el pla de recuperació històric que s’ha posat en marxa a la UE com a resposta a la crisi. De fet, és molt més que un pla de recuperació: es tracta de  l’operació de solidaritat més important que s’ha engegat mai a la UE i que està donant suport a la transformació de l’economia europea, amb un marcat enfocament en la transició verda, digital i inclusiva o justa.

Es tracta d’un pla d’estímul únic, tant per la quantitat de diners destinats com per la seva naturalesa i l’abast de les transformacions que impulsarà. Son més de 750.000 milions d’euros a tota la UE; dels quals gairebé 70.000 milions de subvencions  a Espanya que ja s’estan invertint a través del Pla de Recuperació i Resiliència. D’aquests fons, 750 milions ja  s’estan transferint a les Illes Balears que, a més, es troben al capdavant pel que fa a comunitats autònomes en execució d’aquest pla de recuperació.

Fins aquest estiu ja s’havien mobilitzat prop de 190 milions d’euros del pla de Recuperació i Resiliència a les Illes a través de més de 118 actuacions entre convocatòries, licitacions i d’altres instruments d’inversió .

La transició energètica és una de les peces clau de la recuperació i una necessitat que s’ha tornat encara més urgent amb la crisi derivada de la guerra d’agressió de Putin a Ucraïna.

Els territoris insulars esteu encara més exposats als problemes derivats de la dependència o seguretat energètica.

Aquesta primavera s’ha presentat el Pla d’Inversions per la transició energètica de les Illes Balears, que compta amb 233 milions d’euros del Pla de Recuperació i Resiliència. El pla preveu mesures com la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, accions per promoure l’autoconsum, mesures per reduir la factura de la llum i també tota una línia de suport a la inversió en projectes innovadors d’energies renovables.

Des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona estem treballant en la identificació de projectes que ja estan obtenint fonts NextGenerationEU a les Illes Balears i a Catalunya, amb la idea de crear un ‘mapa’ interactiu de projectes.

Son projectes que mostrin com aquest pla de recuperació, el Next GenerationEU, és ja una realitat i està arribant a l’economia real.

Perquè estic convençut que les illes i Palma poden servir de refèrencia per la resta d’Europa.

Un dels projectes que tenim identificats és sobre l’hidrogen, una font d’energia estratègica per a la transició energètica. El projecte estudiarà  com aquesta nova font d’energia pot utilitzar-se al transport públic i complementarà d’altres iniciatives emblemàtiques sobre l’hidrogen que ja s’estan realitzant aquí, a les Illes, com el projecte GreenHysland que ja està funcionant amb la generació d’hidrogen al que havia estat una planta de cimà, a Lloseta.

El cert és que de les  Illes Balears i des de Palma teniu molt a dir-hi i molt a demostrar en aquest camí cap a la transició verda i la seguretat energètica que està fent la UE.

Mentre viatjava cap aquí recordava que fa poc més d’un any vaig participar justament en aquest Palau de Congressos en un acte sobre Economia Circular, una de les polítiques que ens ha d’ajudar també a encarar l’emergència climàtica. Ha arribat el moment de canviar la forma com produïm i consumim i les Illes Balears sou també pioneres en aquest àmbit.

De fet, més o menys la meitat dels gasos d’efecte hivernacle procedeixen de l’extracció o el processament de recursos.

L‘economia circular podria, per exemple, retallar en un 61% les emissions del sector de la construcció, un 70% les del transport; un 50% les de l’alimentació i l’agricultura. I un llarg etcètera.

A les illes tenim diversos projectes emblemàtics d’economia circular, que a més de verds, han de ser socialment sostenibles.

Un exemple n’és un projecte de modernització de regadiu sostenible amb l’optimització d’aigües regenerades a Porreres i Felanitx, que també compta amb el suport dels fons NextGeneration (7,42 milions d’euros de NextGen).

Altres projectes : la nova xarxa de BiciPalma; nova flota de vehicles elèctrics; el desplegament de panels fotovoltaics o el suport a la estratègia de turisme sostenible de les Illes etc.

 

Per concloure  

L’acció a nivell local és clau – fins i tot indispensable - per assolir els objectius climàtics i de circularitat / sostenibilitat que ens hem marcat a la UE.

Les negociacions sobre el clima son globals – està tenint lloc la cimera del Clima, la COP 27 a Egipte- i difícils.

Des de la UE seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic a nivell mundial; però és a nivell local on hi ha la primera línia d’aquesta batalla.

I aquesta batalla només es pot guanyar amb l’apropiació, l’adhesió i l’aportació de la ciudadania.  

El Pacte Verd Europeu és el nostre  full de ruta per fer avançar Europa a gran velocitat cap a una transició verda que no deixi ningú enrere.

Tenim previst per exemple que un 25% dels ingressos dels intercanvis de drets d’emissions dels sectors del transport i dels edificis es dediquin al Fons Social pel Clima, amb uns 72,000 milions d’euros dedicats als grups més vulnerables de la societat.

Ja estem veient com hi ha ciutadans que no poden aguantar la pujada dels preus de l’energia i del transport, i hem de donar-hi resposta.

Per fer possible aquesta transició necessitem la implicació de tothom. I les comunitats locals (les ciutats, els ajuntaments) son les millor posicionades per impulsar accions de primer nivell i implicar els seus ciutadans i les seves empreses en aquesta transició.

Com a part del Green Deal, la Comissió ha impulsat el Pacte Europeu pel Clima, que pretén que tots els europeus pugin contribuir a construir una Europa més verda i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Perquè cada acció compta, a través del Pacte Europeu Pel Clima també s’està impulsant una campanya a nivell mundial ‘Count Us In’*, que pretén mobilitzar 1.000 milions de persones arreu del món perquè facin canvis que tenen impacte.

Cadascú de nosaltres podem actuar i comprometre’ns a donar una (o més) de les 16 passes que proposa la campanya: des de caminar o anar amb bici fins a reduir el malbaratament alimentari o consumir de manera més conscient.

Accions simbòliques com ara la de l’escola de Belles Arts de Mallorca son importants.

Si us afegiu a la campanya podreu veure com a través d’un ‘agregador global’ es comptabilitzen totes les passes que la gent està donant i que permeten mesurar l’impacte que s’aconsegueix amb aquestes accions de manera conjunta.

És una demostració que la unió fa la força .

I que junts, ciutat a ciutat, districte a districte, carrer a carrer, projecte a projecte, aconseguirem avançar cap a aquest ‘Llegat 2030’ tan encertat que proposeu per una Palma, una Europa - i un món - més sostenibles.

 

Muchas gracias !

 

(*global campaing Count us in: https://count-us-in.com/

 

Detalls

Data de publicació
17 novembre 2022
Autor
Representation in Spain – Barcelona