Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
News article28 octubre 2021Barcelona

El CAC i la UPF participen en un projecte europeu per oferir a les escoles tests per avaluar les competències en educació mediàtica i digital dels alumnes

Un estudi mostra que els joves europeus aproven en competències tecnològiques digitals, però suspenen en la lectura crítica dels continguts

EduMediaTest

L’estudi, basat en gairebé 9.000 alumnes de 7 països europeus, proposa que les escoles no se centrin només en temes tecnològics, sinó també en la recepció crítica dels continguts, en la detecció de fake news i en la identitat digital. L’EduMediaTest, disponible en 10 llengües, consta d’un qüestionari en línia que avalua les capacitats dels alumnes i ofereix materials didàctics per treballar els dèficits a les aules

Les escoles tenen a la seva disposició a partir d’avui una nova eina interactiva per avaluar les competències en educació mediàtica dels alumnes europeus d’entre 14 i 18 anys. L’EduMediaTest, que està disponible en 10 llengües diferents, avalua les capacitats dels alumnes en sis dimensions relacionades amb l’educació en comunicació i ofereix materials didàctics per treballar els dèficits detectats.

El desenvolupament d’aquesta nova eina ha estat liderat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb quatre reguladors audiovisuals europeus (França, Portugal, Croàcia i Eslovàquia) i dues institucions públiques en l’àmbit educatiu (Grècia i Irlanda).


El projecte ha comptat amb el finançament del programa Media Literacy for All de la Comissió Europea, que té entre els seus objectius combatre la desinformació i gestionar de manera crítica els continguts que es reben per les xarxes socials.


Pel que fa a l’avaluació dels alumnes, s’ha creat un qüestionari de 43 preguntes amb l’objectiu de mesurar la capacitat dels estudiants per determinar la fiabilitat de les notícies, detectar els interessos no visibles de les fonts, constatar l’existència d’estereotips i fomentar una actitud responsable davant els drets d’autoria. També es vol comprovar la capacitació que tenen els estudiants de generar missatges digitals que siguin comprensibles i responsables amb la seva identitat digital.


Per respondre-hi, l’alumnat ha d’analitzar vídeos i fotografies, i ha de cercar informació a internet. El sistema enviarà al professor o professora responsable el resultat conjunt de cada classe, on s’identificaran els encerts i els dèficits en les sis àrees següents: llenguatge, tecnologia, producció i difusió, ideologia, recepció i estètica. Sobre la base dels resultats obtinguts, el programa proposa activitats de formació en educació mediàtica de les sis àrees esmentades, que el professorat podrà implementar a les aules.


El president del CAC, Roger Loppacher, ha destacat que “les escoles disposen a partir d’ara d’una nova eina per avaluar i conèixer les competències digitals i de comprensió en la recepció dels missatges que els nostres joves reben de manera massiva a través de les xarxes i, per tant, disposarem de més informació per ajudar-los a ser competents en aquests àmbits”.


En aquest sentit, ha explicat que “els joves no només han de ser competents en el funcionament de la tecnologia digital, que ja els és pròpia, sinó que necessitem que siguin crítics davant l’allau de continguts que reben, responsables d’aquells que ells mateixos emeten i difonen, i curosos amb la seva identitat digital”.


Aprovat en competències tecnològiques, dèficits en la lectura crítica
Per tal de testar la nova eina, durant el mes de maig passat es va dur a terme una prova pilot amb 8.699 alumnes de 14 a 18 anys dels set països participants, dels quals 1.192 van ser catalans.

L’estudi europeu va mostrar que l’alumnat és competent en les qüestions tecnològiques i digitals, però que presenta dèficits en la lectura crítica dels continguts, així com en la detecció de fake news. La millor puntuació la van obtenir els estudiants en l’apartat de tecnologia, en concret, l’accés al contingut, la gestió de continguts i la navegació per la web.


La segona millor puntuació la van obtenir en l’apartat d’estètica, específicament, l’habilitat dels participants a relacionar produccions mediàtiques amb altres disciplines artístiques, detectar influències conjuntes i detectar qüestions relacionades amb el disseny, la música i els colors.


La tercera millor puntuació la van obtenir en l’apartat d’ideologia, en què s’explora com les representacions mediàtiques estructuren la percepció de la realitat de cadascú. En aquest àmbit hi apareixien preguntes per distingir la veritat de la falsedat en la informació, així com qüestions relacionades amb la desinformació. Les puntuacions més baixes les van obtenir en els apartats producció i difusió, recepció i llenguatge.


Recomanacions a partir de la prova pilot
Com a recomanacions, els promotors subratllen la contradicció que les escoles centrin l’educació en comunicació audiovisual en la part tecnològica, quan aquest apartat ja està controlat pels alumnes. En concret, recomanen centrar-se en el procés de recepció dels missatges. També es recomana ampliar els currículums escolars amb més matèries sobre la concepció ideològica de les actuacions dels mitjans i en l’impacte de les fake news.


Pel que fa als tres apartats en què van obtenir els resultats més fluixos, els promotors indiquen que això mostra que els estudiants no estan familiaritzats amb la manera amb què operen les empreses mediàtiques i les plataformes digitals. També desconeixen com es produeixen els missatges mediàtics segons certes normes i la manera com poden tenir un significat adjacent.


En concret, en relació amb els resultats de l’apartat de producció i difusió, es recomana dissenyar programes específics i oferir finançament per augmentar la capacitat de creació de continguts, i es proposa enfortir la cooperació entre les escoles i els mitjans, de manera que els escolars tinguin un coneixement proper i directe de com funcionen els processos de generació de missatges mediàtics.


Els estudiants de més edat (15 a 17 anys) van ser els que van obtenir la millor puntuació, per la qual cosa recomanen reforçar els programes d’educació mediàtica en els nivells escolar inferiors.

Socis del projecte
En el projecte hi participen cinc reguladors audiovisuals europeus, dues institucions públiques en l’àmbit educatiu i una universitat. En concret, els cinc reguladors són: el CAC; l’Agencija za elektronicke medije (AEM) de Croàcia; el Rada pre vysielanie a retransmisiu (CBR) d’Eslovàquia; el Conseil Supérieur de l’Audiovisuel (CSA) de França, i l’Entidade Reguladora para a Comunicação Social (ERC) de Portugal.
Les dues entitats educadores són el National Centre of Audiovisual Media & Communication (EKOME) de Grècia i Webwise d’Irlanda. Així mateix, la UPF hi participa per garantir que el projecte respon als principis de recerca científics.

Detalls

Data de publicació
28 octubre 2021
Lloc
Barcelona