Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
News article18 octubre 2021

El Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC lidera un projecte europeu per restaurar la costa i adaptar-la als efectes del canvi climàtic.

Es tracta d'un pla de xoc per als propers quatre anys, finançat per la UE dins de les polítiques del Pacte verd europeu, que inclou projectes pilot al Delta de l'Ebre i en altres punts de la Mediterrània, el Bàltic, el mar Negre i el mar del Nord.

Projecte Large Scale RESToration of COASTal Ecosystems through Rivers to Sea Connectivity (REST-COAST)

Les regions costaneres estan experimentant una degradació progressiva i riscos creixents a causa de l'acció humana. Tenen les densitats de població més altes del món i s'estan desenvolupant i urbanitzant més ràpidament que les regions de l'interior. No obstant això, també es troben entre els entorns més productius i biodiversos, amb un potencial d'emmagatzematge de carboni important i, sovint, subestimat, que és el carboni blau costaner, capturat pels ecosistemes costaners.

Ara, el projecte europeu Large Scale RESToration of COASTal Ecosystems through Rivers to Sea Connectivity (REST-COAST) es planteja reduir els riscos costaners, millorar la biodiversitat i desenvolupar carboni blau costaner per mitigar els efectes del canvi climàtic. Un pla d'acció a quatre anys vista per restaurar la costa que serà replicable i escalable a qualsevol costa del planeta. El projecte, iniciat aquest mes d'octubre i finançat amb 18,4 milions d'euros dins del programa europeu Horizon2020, pretén alinear una protecció costanera ‘descarbonitzada’ amb una contribució a la mitigació del clima mitjançant el carboni blau costaner, altament eficient si es compara amb altres ecosistemes terrestres.

REST-COAST, liderat per l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i professor de l'Escola de Camins, és l'únic projecte dins del Pacte verd europeu (Green Deal) centrat en la restauració de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics en zones costaneres. Els científics analitzaran 12 punts crítics de la costa europea en situació de vulnerabilitat, entre els quals s'inclouen tres projectes pilot principals: al Delta de l'Ebre, al Waddensea al Mar del Nord i a la Llacuna de Venècia, a l'Adriàtic. De manera complementària, s'estudiarà una llacuna al Bàltic, una badia al Mar Negre, el delta del Roine i la badia d'Arcachon, a la costa Atlàntica francesa, i les costes baixes a Sicília, Itàlia, i Nahal Dalia, a la costa d'Israel.

Adoptar solucions naturals
Els resultats previstos en el projecte revertiran en avenços en la tècnica, el finançament i les polítiques de restauracions costaneres a gran escala, i comportaran accions i solucions basades en la natura. A través de blocs de solucions naturals s'augmentarà la connectivitat per al continu riu-delta-estuari-costa-mar. Per a això s'utilitzarà un enfocament coordinat per als diferents casos pilot a Europa, i s'empraran els últims avenços en modelatge i mesures, tècniques de restauració de la biodiversitat, nous mitjans de co-finançament i avenços en la integració de la gestió i les polítiques aplicables. Així mateix, es desenvoluparan sistemes d'alerta primerenca, per millorar la sostenibilitat de la costa i prevenir els impactes de temporals, com els que va produir la tempesta Glòria el 2020, temporals futurs que poden provocar una pujada del nivell del mar considerablement més elevada que l’actual.

Un laboratori climàtic al Delta de l'Ebre
Les solucions per al cas pilot del Delta de l'Ebre es basen en la connectivitat riu-delta-costa, en la durabilitat dels recursos sedimentaris mitjançant la diversitat i en un monitoratge que doni suport al manteniment. Concretament, algunes de les intervencions previstes són el 'by pass' o 'back pass' de sediments i l'amortiment de la hidro-morfodinàmica per contrarestar els efectes de la pujada del nivell del mar. Com a conseqüència del canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, l'acció de les onades i altres factors, com les corrents que es generen en trencar les onades, provoquen que el sediment es mobilitzi, que es trenqui la barra del Trabucador, que la platja es quedi sense sorra o que es tanqui progressivament la gola de l'hemidelta nord (El Fangar). Per això, els científics desenvoluparan mesures basades en la natura que ajudin a minorar aquests efectes.

També es preveu l'actuació anticipada mitjançant el sistema d'alertes quan la previsió indiqui tempestes extremes i analitzar la interacció aigua-sediment-ecosistema sota condicions de clima present i sota un escalfament artificial que simuli les condicions de clima futur, per valorar com evolucionaran els serveis ecosistèmics. Aquesta anàlisi es realitzarà in situ al Delta de l'Ebre mitjançant la instal·lació d'una cabina de control de paràmetres ambientals com a laboratori climàtic temporal.

El projecte contribuirà a donar una resposta sostenible a la crisi climàtica i ajudarà a protegir ecosistemes i biodiversitat costaners, únics i difícils de restaurar quan sobrepassen certs límits de degradació. En l'àmbit europeu, el projecte inclourà mesures per aconseguir una Europa neutra d’emissions contaminants el 2050. RES-COAST aglutina 38 socis de 11 països: Alemanya, Bulgària, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Israel, Polònia, Regne Unit, Suïssa i Turquia. Els socis espanyols són, a més del LIM i el Centre Internacional d'Investigació i de Recursos Costaners de la UPC, Eurecat; Albirem; la Universitat Politècnica de Madrid; el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua (entitat vinculada al Departament); el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i l'ONG SEO-Birdlife.

Per a aquestes zones costaneres altament vulnerables el projecte avaluarà com les solucions naturals redueixen els riscos d'erosió i inundació, i com es pot millorar la qualitat de l'aigua en zones costaneres per aconseguir un litoral més resilient als factors climàtics.

Detalls

Data de publicació
18 octubre 2021