El primer informe sobre l’estat de la Dècada Digital, publicat avui, ofereix una visió exhaustiva dels avenços vers la consecució de la transformació digital per donar pas a una UE més resilient, més competitiva i més sobirana des del punt de vista digital. Conté una avaluació dels resultats de la UE en la consecució dels objectius i metes d’Europa per al 2030, articulats entorn de quatre grans pilars: competències digitals, infraestructura digital, digitalització de les empreses —inclòs l’ús de la intel·ligència artificial— i digitalització dels serveis públics. També incorpora el seguiment de la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals, que recull el compromís de la UE amb una transformació digital segura i sostenible que doni prioritat a les persones.
L’informe del 2023, que és el primer d’una sèrie d’informes anuals, insta els estats membres a l’acció col·lectiva per resoldre les mancances actuals en matèria d’inversió, accelerar la transformació digital a Europa i intensificar els esforços per assolir els objectius del Programa Estratègic de la Dècada Digital (PEDD). El PEDD, que va ser adoptat pel Parlament Europeu i el Consell i va entrar en vigor el 9 de gener de 2023, preveu un sistema de governança col·laborativa entre la UE i les administracions nacionals.
Les recomanacions transversals i les recomanacions per país de l’informe del 2023 marquen clarament i en termes operacionals quin camí cal seguir. Les recomanacions serviran de punt de partida per al debat i la col·laboració entre la Comissió i els estats membres sobre la manera d’assolir els nostres objectius comuns. Aquesta tasca estarà apuntalada amb l’execució de projectes plurinacionals a gran escala, com ara els Consorcis d’Infraestructures Digitals Europees (EDIC), de recent creació.
A continuació s’exposen els principals resultats dels diferents àmbits que abasta l’informe.
Infraestructura digital i connectivitat segura
En el marc de l’objectiu actual per al 2030, tothom hauria de disposar de cobertura de gigabit i hi hauria d’haver xarxes 5G operatives en totes les zones poblades.
En l’actualitat, les xarxes de fibra, que són fonamentals per oferir connectivitat de gigabit, només arriben al 56 % de les llars, mentre que la cobertura 5G se situa en el 81 % de la població, però baixa fins al 51 % en les zones rurals. No obstant això, el desplegament de xarxes 5G autònomes va endarrerit i la qualitat del 5G continua sense respondre a les expectatives dels usuaris finals i a les necessitats de la indústria. Al 55 % de les llars rurals encara no hi arriba cap xarxa avançada i el 9 % encara no disposa de cap xarxa fixa.
Calen inversions suplementàries per valor de com a mínim 200 000 milions d’euros per assolir la plena cobertura de gigabit a tota la UE, així com la cobertura 5G en totes les zones poblades. Els estats membres han de documentar les seves mancances en matèria de connectivitat i plantejar-se concedir finançament que complementi la inversió privada en zones que no són viables des d’un punt de vista comercial, com ara les zones rurals i remotes, que es beneficien del marc normatiu de la UE de foment de la inversió.
Semiconductors
L’objectiu actual per al 2030 és que la UE dupliqui la seva quota en el valor de la producció mundial de semiconductors d’avantguarda, de manera que passi de l’actual 10 % al 20 % de la quota de mercat mundial en termes de valor.
Per assolir aquest objectiu, la Llei europea de xips, que va entrar en vigor el 21 de setembre de 2023, pretén fomentar un ecosistema de semiconductors pròsper i cadenes de subministrament resilients. Els estats membres han de promoure estratègies i inversions nacionals per continuar estimulant les capacitats nacionals de disseny i fabricació de xips i impulsar les competències entre la ciutadania en tecnologies avançades de tots els sectors.
Digitalització de les empreses
El PEDD fixa tres objectius per impulsar la digitalització de les empreses:
- almenys el 75 % de les empreses de la UE ha d’incorporar en el seu funcionament serveis de computació en núvol, dades massives i/o intel·ligència artificial;
- més del 90 % de les petites i mitjanes empreses (pimes) han d’assolir almenys un nivell bàsic d’intensitat digital (que mesura l’ús de diferents tecnologies digitals a nivell d’empresa);
- cal duplicar el nombre d’unicorns (empreses amb una valoració superior als mil milions d’euros).
Sense més inversions i incentius, la projecció de la trajectòria de referència indica que el 2030 només farà servir el núvol un 66 % de les empreses; les dades massives, un 34 %; i la intel·ligència artificial, un 20 %. A més, segons les dades disponibles, només el 69 % de les pimes de la UE presenta un nivell bàsic d’intensitat digital, i el progrés és insuficient i desigual entre els estats membres. Per millorar l’adopció de la tecnologia, els estats membres han de conscienciar sobre els beneficis de la digitalització de les empreses, a més de promoure i finançar els centres europeus d’innovació digital.
El nombre d’unicorns amb seu a la UE ha augmentat considerablement en la darrera dècada. Si aquesta tendència es manté, la UE podria assolir el seu objectiu abans del 2030, però amb uns mercats volàtils no val a badar. A més, encara hi ha diferències respecte d’altres economies avançades: a principis de 2023 només hi havia 249 unicorns establerts a la UE, davant dels 1 444 dels Estats Units i els 330 de la Xina.
Digitalització dels serveis públics
Els objectius del PEDD preveuen la total accessibilitat en línia dels serveis públics essencials i, quan escaigui, la possibilitat que els ciutadans i les empreses de la Unió interactuïn amb les administracions públiques telemàticament, que tots els ciutadans de la Unió puguin consultar les seves històries clíniques electròniques en línia i que tots els ciutadans de la Unió puguin disposar d’una identitat digital segura.
Molts estats membres estan en bona situació per aconseguir la plena digitalització dels serveis públics i les històries clíniques, a més de l’ús de la identitat digital per als seus ciutadans. No obstant això, calen inversions considerables per millorar la disponibilitat i el funcionament transfronterers dels serveis públics. Pel que fa a la cartera europea d’identitat digital, ja se n’està duent a terme la implantació: es preveu que s’hagi completat com a tard el 2030 i que es complementi amb l’euro digital, que es va proposar el juny del 2023.
Competències digitals
La UE s’ha compromès a millorar les competències digitals bàsiques d’almenys el 80 % de les persones entre 16 i 74 anys, i a assolir la xifra de vint milions d’especialistes en TIC d’aquí al 2030.
Tot i això, l’informe indica que el 2030, amb les condicions actuals, només el 59 % de la població dominarà almenys les capacitats digitals bàsiques, i probablement el nombre d’especialistes en TIC no passarà de dotze milions. Els estats membres han de donar prioritat a les inversions en educació i formació de qualitat i fomentar la participació de les dones en les disciplines CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) des de ben petites.
Valors i principis de la societat digital
L’informe destaca el paper capdavanter de la UE en la creació d’una transformació digital segura i centrada en les persones, com recull la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals. La UE ha introduït mesures polítiques i legislatives pertinents, com ara la Llei de serveis digitals, la Llei d’intel·ligència artificial, la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació i la Comunicació sobre mons virtuals.
Una transició digital sostenible
L’informe fa un seguiment de la feina que s’està duent a terme perquè la transició digital sigui més verda. Mesures com ara la iniciativa sobre el dret a la reparació, els criteris de disseny ecològic de telèfons mòbils i tauletes i el pla d’acció de la UE per a la digitalització dels sistemes energètics reduiran l’impacte mediambiental de les tecnologies digitals. Altres inversions a través dels plans nacionals de recuperació i resiliència o inversions conjuntes també són crucials per fomentar la plena transició cap a solucions digitals de zero emissions netes, juntament amb la millora dels mecanismes de seguiment per mesurar la petjada ambiental dels serveis de comunicacions electròniques.
Associacions internacionals
El programa de la Dècada Digital 2030 destaca la importància de la cooperació internacional per promoure els valors de la UE amb socis afins. S’ha avançat cap a aquest objectiu mitjançant associacions digitals amb el Japó, la República de Corea i Singapur, així com els Consells de Comerç i Tecnologia amb els Estats Units i l’Índia. La UE també ha intensificat el suport a la transformació digital d’Ucraïna i l’ha incorporada a la zona d’itinerància gratuïta de la UE.
Propers passos
L’informe formula recomanacions sobre accions, mesures i polítiques en àmbits en què els progressos són insuficients. Els estats membres exposaran les mesures que tenen previst adoptar per assolir els objectius i metes en els seus fulls de ruta nacionals, que es publicaran com a molt tard el 9 d’octubre.
En el termini de dos mesos a partir de l’adopció de l’informe, la Comissió i els estats membres debatran les observacions preliminars, amb especial atenció a les recomanacions formulades per la Comissió en el seu informe.
Rerefons
L’Itinerari cap a la Dècada Digital, proposat el setembre del 2021, defineix mesures concretes per fomentar la innovació i la inversió en els àmbits de les competències digitals, les infraestructures digitals, i la digitalització de les empreses i els serveis públics. El desembre del 2022 es va complementar amb la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals.
Per fer un seguiment dels avenços en les metes i els objectius digitals, la Comissió ha integrat l’Índex de l’Economia i la Societat Digitals —l’exercici anual de seguiment dels resultats d’Europa en matèria de digitalització— a l’informe sobre l’estat de la Dècada Digital.
El Centre Comú de Recerca de la Comissió ha contribuït significativament a aquest exercici de seguiment dins de les seves activitats per contribuir a concretar la transició digital. Ha publicat tres informes amb metodologia, resultats i dades per ajudar a la consecució dels objectius per al 2030, tant a nivell europeu com nacional: un sobre una metodologia per calcular les trajectòries de la UE cap als objectius del 2030, un altre sobre la vinculació dels instruments de finançament de la UE amb els objectius de la Dècada Digital i un altre sobre l’avaluació comparativa internacional de la inversió privada en diversos àmbits temàtics.
Més informació
Primer informe sobre l’estat de la Dècada Digital: preguntes i respostes
Fitxa informativa sobre l’estat de la Dècada Digital
Primer informe sobre l’estat de la Dècada Digital
Informes per país de la Dècada Digital
Thierry Breton, comissari de Mercat Interior
El missatge del nostre primer informe sobre la Dècada Digital és ben clar: cal que intensifiquem els esforços per assolir els nostres objectius d’aquí al 2030. Ara és l’hora de treballar plegats per situar Europa al capdavant de la transició digital. Aquesta és l’essència de les recomanacions que avui formulem als estats membres.
Věra Jourová, vicepresidenta de Valors i Transparència
Encara queda molt de camí fins a la plena consecució dels objectius de la Dècada Digital. És moment d’adoptar totes les mesures necessàries per tancar la bretxa i vetllar per assolir la plena transició digital com a tard el 2030, sense deixar ningú enrere. Els primers informes constitueixen una guia útil sobre què cal fer.
IP/23/4619
Detalls
- Data de publicació
- 27 setembre 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona