Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release20 juliol 2021Brussels

Estat de dret 2021: l’informe de la UE mostra una evolució positiva als Estats membres, però destaca també greus preocupacions

Avui la Comissió Europea ha publicat el segon informe sobre l’estat de dret arreu de la UE, amb una Comunicació que examina la situació en el conjunt de la UE i capítols específics per a cadascun dels estats membres. L’informe de 2021 examina els darrers esdeveniments des del setembre passat, aprofundeix en l’avaluació dels problemes detectats en l’informe anterior i té en compte les repercussions de la pandèmia de covid-19. En general, l’informe mostra que hi ha hagut molts canvis positius als estats membres, fins i tot en els àmbits on s’està treballant per solucionar els reptes identificats en l’informe del 2020. Tanmateix, encara hi ha preocupacions, i en alguns estats membres han augmentat, per exemple, pel que fa a la independència del poder judicial i a la situació dels mitjans de comunicació. L’informe també posa en relleu la resiliència dels sistemes nacionals durant la pandèmia de covid-19. Aquesta pandèmia també ha fet palesa la importància de la capacitat de mantenir un sistema de contrapesos institucionals que respecti l’estat de dret.

Principals conclusions sobre la situació de l'estat de dret als estats membres

L’informe del 2021 es basa en la metodologia i l’abast de l’informe anterior, i se centra en quatre elements clau: els sistemes judicials; el marc regulador de la lluita contra la corrupció; el pluralisme i la llibertat dels mitjans de comunicació, i altres qüestions institucionals amb relació al sistema de contrapesos institucionals. 

  1. Sistemes judicials

Gairebé tots els estats membres estan fent reformes relacionades amb els seus sistemes judicials, tot i que aquestes tenen objectius, abast, formes i ritmes de progrés diferents. En alguns estats membres s’han pres ja, o s’estan prenent actualment, mesures per reforçar la independència judicial mitjançant reformes relacionades amb els consells judicials, el nomenament de jutges, i la independència i autonomia de la fiscalia, entre d’altres. Tanmateix, alguns estats membres han continuat fent reformes que redueixen les garanties d’independència judicial, susciten preocupació o agreugen les que ja hi ha amb relació amb la creixent influència dels poders executiu i legislatiu sobre el funcionament del sistema judicial. A més, en alguns estats membres, els atacs polítics i els intents reiterats de minar els jutges o les institucions judicials posen encara més en risc la independència judicial. Des que es va adoptar l’informe del 2020, el Tribunal de Justícia de la UE ha reafirmat la importància de la protecció judicial efectiva per defensar l'estat de dret. Finalment, la pandèmia de covid-19 ha posat en relleu la necessitat de digitalitzar el sistema judicial al més aviat possible.

  1. Marc regulador de la lluita contra la corrupció

Els estats membres de la UE continuen figurant entre els països amb millors resultats a escala mundial, i en trobem deu entre els vint països del món considerats menys corruptes. Diversos estats membres estan adoptant o revisant actualment les seves estratègies nacionals o plans d’acció nacionals de lluita contra la corrupció. Molts han pres mesures per reforçar els marcs de prevenció de la corrupció i d’integritat, per exemple, normes relacionades amb els conflictes d’interès, la transparència dels grups de pressió i les «portes giratòries». Tanmateix encara hi ha dificultats, especialment amb relació a les investigacions penals, els enjudiciaments i l’aplicació de sancions per corrupció en alguns estats membres. En diversos estats membres han continuat apareixent casos de corrupció importants o molt complexos. Els recursos assignats a la lluita contra la corrupció no sempre són adequats en alguns estats membres, i en d’altres encara preocupa l’eficàcia de les investigacions, l’enjudiciament i la resolució dels grans casos de corrupció. En general, la pandèmia ha alentit les reformes i les decisions en casos de corrupció en alguns estats membres.

  1. Llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació

Al llarg de la pandèmia, els periodistes i els treballadors dels mitjans de comunicació a Europa han patit una forta pressió. Ara que s’ha enregistrat el nombre d’alertes de seguretat dels periodistes més elevat de la història, i tenint en compte els tràgics esdeveniments que han tingut lloc recentment, cal afrontar aquesta qüestió arreu de la UE. L’Observatori del pluralisme dels mitjans de comunicació de 2021 (una font d’informació clau per a l’informe sobre l’estat de dret) assenyala un deteriorament general de la situació dels periodistes en diversos estats membres. No tots els reguladors dels mitjans de comunicació són lliures de la influència política i existeix un risc alt d’interferència política en els mitjans de comunicació en alguns estats membres. A més, els mitjans de comunicació han estat essencials per mantenir la ciutadania informada al llarg de la pandèmia de covid-19, malgrat que una sèrie de restriccions hagi dificultat la feina dels periodistes. La pandèmia també ha provocat greus dificultats econòmiques per a aquest sector, cosa que ha fet que alguns estats membres hagin adoptat sistemes de suport per als mitjans de comunicació. Cal donar aquest suport de manera transparent i equitable.

  1. Sistema de contrapesos institucionals

Des de l’any passat, alguns estats membres han continuat fent reformes constitucionals per reforçar els controls i les salvaguardes. Alguns han adoptat recentment mesures per augmentar la transparència pel que fa a l’elaboració de la legislació i fomentar la participació de la ciutadania. En general, els sistemes de contrapesos institucionals, incloent-hi els parlaments, els tribunals, els síndics de greuges i altres autoritats independents, han tingut un paper crucial durant la pandèmia de covid-19, que ha estat una prova de resistència per a l’estat de dret. Alhora, encara hi ha reptes per al procés legislatiu, relacionats, per exemple, amb canvis sobtats, procediments accelerats o el sistema de control constitucional. La societat civil continua gaudint d’un entorn favorable a la majoria d’estats membres, però en alguns continua afrontant greus dificultats, com ara amenaces deliberades de de les autoritats, una protecció inadequada davant d’atacs físics o verbals, o un nivell inadequat de protecció dels drets fonamentals que garanteixen la seva feina. Aquests reptes s’han agreujat pel context de la pandèmia de covid-19. Una sèrie d'esdeveniments recents han suscitat preocupació sobre el respecte a la primacia del dret de la UE, essencial para el funcionament de l'ordenament jurídic de la UE i la igualtat dels estats membre de la UE.

 

Enllaços relacionats

Informe sobre l’estat de dret 2021: situació de l’estat de dret a la Unió Europea

Informe sobre l’estat de dret 2021: capítols de país

El mecanisme europeu de l’estat de dret: Factsheet

La caixa d’eines de la UE sobre l’estat de dret: Factsheet

Informe sobre l’estat de dret 2021: preguntes i respostes

Informe sobre l’estat de dret 2021: lloc web

Detalls

Data de publicació
20 juliol 2021
Location
Brussels