La Comissió Europea ha publicat avui una Comunicació sobre la gestió dels riscos climàtics a Europa que explica què poden fer la UE i els seus estats membres per preveure, entendre i respondre més bé als riscos climàtics creixents. També exposa de quina manera poden preparar i aplicar polítiques que salvin vides, redueixin costos i protegeixin la prosperitat arreu de la UE.
La Comunicació és conseqüència de la primera avaluació europea del risc climàtic (EUCRA, per les sigles en anglès), un informe científic emès per l’Agència Europea de Medi Ambient. Conjuntament, constitueixen una crida a l’acció per a tots els nivells de govern, així com per al sector privat i la societat civil. Expliquen clarament que tots els grans sectors i àmbits d’actuació estan exposats a riscos derivats del canvi climàtic, la gravetat i la urgència dels riscos, i la importància de definir de qui és la responsabilitat d’actuar davant aquests riscos.
El 2023 va ser l’any més càlid des que n’hi ha registres. Segons l’informe del mes de febrer del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, la temperatura mitjana mundial dels dotze mesos anteriors havia superat el llindar d’1,5 graus establert a l’Acord de París. De la mateixa manera que la UE està prenent mesures d’ampli espectre per reduir les emissions i limitar el canvi climàtic, també hem d’actuar per adaptar-nos als canvis que ja són inevitables i per protegir les persones i la prosperitat. Segons l’enquesta de l’Eurobaròmetre, el 77 % dels europeus consideren que el canvi climàtic és un problema molt greu, i més d’una tercera part dels europeus (el 37 %) troben que ja estan personalment exposats als riscos climàtics.
La Comunicació que presentem avui mostra com la UE pot anticipar-se als riscos i reforçar la seva resiliència climàtica. La Comissió hi proposa una sèrie de mesures i treballarà amb altres institucions de la UE, els estats membres, les autoritats regionals i locals, la ciutadania i les empreses per donar seguiment a aquests suggeriments.
Reforçar la resiliència climàtica de la societat europea
La Comunicació de la Comissió destaca que millorar la resiliència climàtica és essencial per mantenir les funcions societals i protegir les persones, la competitivitat econòmica i la salut de les economies i les empreses de la UE. També és imprescindible per a una transició justa i equitativa. Invertir de bon començament per reduir la nostra vulnerabilitat al risc climàtic serà molt més barat que no pas les despeses considerables que caldran per recuperar-nos dels efectes climàtics com ara sequeres, inundacions, incendis forestals, malalties, males collites o onades de calor. Segons estimacions conservadores, aquests danys podrien reduir el PIB de la UE un 7 % d’ara a finals de segle. La inversió en edificis, transports i xarxes energètiques resilients al canvi climàtic també pot generar oportunitats de negoci significatives i beneficiar l’economia europea en general gràcies a la creació de llocs de treball qualificats i la producció d’energia neta assequible.
A fi d’ajudar la UE i els seus estats membres a gestionar els riscos climàtics, la Comunicació defineix quatre grans àmbits d’actuació:
- Millora de la governança: la Comissió exhorta els estats membres a vetllar per una major comprensió dels riscos i les responsabilitats basada en els millors coneixements científics disponibles i en el diàleg. Definir els «propietaris del risc» és un primer pas fonamental. La Comissió demana més cooperació en matèria de resiliència climàtica entre els nivells nacional, regional i local per garantir que es disposa dels coneixements i els recursos allà on siguin més eficaços. Cada vegada és més habitual que s’integri la resiliència climàtica en totes les polítiques sectorials, però encara hi ha mancances pel que fa a la planificació i l’execució a nivell nacional. La Comunicació reconeix que els estats membres han començat a incorporar la resiliència climàtica en els seus plans nacionals d’energia i clima (PNEC).
- Millors eines per empoderar els propietaris dels riscos: els responsables de les polítiques públiques, les empreses i els inversors han d’entendre més bé les interrelacions entre els riscos climàtics, les inversions i les estratègies de finançament a llarg termini. Això pot enviar el missatge adequat al mercat per ajudar a cobrir les llacunes actuals en matèria de resiliència i protecció. La Comissió millorarà les eines existents per ajudar les administracions regionals i locals a preparar-se més bé gràcies a dades robustes i sòlides. La Comissió i l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) donaran accés a dades, productes, aplicacions, indicadors i serveis clau desglossats i localitzats. Per ajudar en les emergències, el 2025 el servei d’alertes d’emergència per satèl·lit de Galileo estarà disponible per comunicar informació d’alertes a la ciutadania, les empreses i les administracions públiques encara que els sistemes d’alerta terrestres estiguin inoperatius. També es reduirà el problema de la manca de dades gràcies a les propostes d’una Llei de vigilància forestal i una Llei de vigilància del sòl, cosa que millorarà les eines d’alerta ràpida per als incendis forestals i altres desastres i permetrà avaluar els riscos amb més precisió. De manera més general, la Comissió promourà l’ús dels sistemes disponibles de vigilància, predicció i alerta.
- Aprofitar les polítiques estructurals: les polítiques estructurals dels estats membres es poden fer servir per gestionar els riscos climàtics. Hi ha tres àmbits de polítiques estructurals que són especialment útils per gestionar els riscos climàtics en tots els camps: millorar l’ordenació territorial en els estats membres; integrar els riscos climàtics en la planificació i el manteniment de les infraestructures crítiques; vincular els mecanismes de solidaritat a nivell de la UE —com ara el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió, el Fons de Solidaritat de la UE i les inversions estructurals de la política de cohesió— amb mesures nacionals adequades en matèria de resiliència. Els sistemes i els mitjans de protecció civil s’han d’adaptar al futur, mitjançant la inversió en gestió del risc de desastres de la UE i dels estats membres, capacitat de resposta i coneixements tècnics que es puguin desplegar ràpidament a la resta de països. Això hauria de suposar la plena integració dels riscos climàtics en els processos de gestió del risc de desastres.
- Condicions adequades per finançar la resiliència climàtica: serà fonamental mobilitzar prou recursos financers, tant públics com privats. La Comissió està disposada a ajudar els estats membres a millorar la presència i la transversalitat del risc climàtic en els pressupostos nacionals. Per garantir que la despesa de la UE és resilient al canvi climàtic, la Comissió incorporarà l’adaptació al canvi climàtic en l’execució dels programes i activitats de la UE en aplicació del principi de «no causar un perjudici significatiu». La Comissió convocarà un grup de reflexió temporal sobre mobilització de finançament per a la resiliència climàtica. El Grup de Reflexió aplegarà actors clau de l’àmbit industrial i representants d’institucions financeres públiques i privades per reflexionar sobre la manera de facilitar el finançament de la resiliència climàtica. La Comissió insta els estats membres a tenir en compte els riscos climàtics quan incloguin criteris de sostenibilitat mediambiental en licitacions públiques, per exemple mitjançant la Llei de la indústria amb zero emissions netes.
Des d’un punt de vista sectorial, la Comissió presenta propostes concretes d’actuació en sis camps principals: ecosistemes naturals, aigua, salut, aliments, infraestructura i entorn construït, i l’economia. L’aplicació de la legislació europea vigent és un precursor de la gestió reeixida del risc en molts d’aquests camps, i la Comunicació conté mesures clau en aquest sentit.
Si bé la Comunicació se centra en la gestió dels riscos climàtics dins de la Unió Europea, la UE també actua a nivell internacional en l’abordatge dels riscos climàtics, i una part considerable del nostre finançament de la lluita contra el canvi climàtic a nivell internacional es destina a mesures d’adaptació. La Comissió continuarà compartint coneixement, experiència i eines sobre gestió del risc climàtic a escala internacional i incorporarà la gestió del risc climàtic en les converses bilaterals i multilaterals.
Rerefons
El 2023, arran d’una acceleració històrica en la pertorbació del clima, l’escalfament global va arribar a 1,48 ºC per sobre dels nivells preindustrials, i les temperatures oceàniques i la pèrdua de gel de l’Oceà Antàrtic van registrar valors rècord molt superiors als anteriors. A Europa la temperatura de l’aire a la superfície ha augmentat encara més, i la mitjana dels últims cinc anys és 2,2 ºC superior a la de l’era preindustrial. Europa s’escalfa el doble de ràpid que la resta del món.
A fi d’evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic i protegir la vida, la salut, l’economia i els ecosistemes, cal reduir les emissions. Per bé que la UE actua per reduir les emissions de gas amb efecte d’hivernacle, els efectes del canvi climàtic ja són aquí i els riscos continuaran creixent, per la qual cosa les mesures d’adaptació al canvi climàtic també són essencials.
L’avaluació europea del risc climàtic identifica 36 grans riscos climàtics per a Europa agrupats en cinc àmbits: ecosistemes, aliments, salut, infraestructures i economia. En més de la meitat dels riscos que s’han definit cal prendre mesures immediatament, i n’hi ha vuit que són especialment urgents, sobretot per conservar els ecosistemes, protegir les persones de la calor, i protegir les persones i les infraestructures de les inundacions i dels incendis.
D’ençà de l’adopció de la primera Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la UE el 2013 i l’Estratègia d’Adaptació actualitzada que la Comissió Von der Leyen va adoptar el febrer de 2021, la UE i els seus estats membres han fet avenços considerables en la comprensió dels riscos climàtics a què s’enfronten i en la preparació corresponent. Cada vegada és més habitual l’ús d’avaluacions nacionals de risc climàtic a l’hora de formular les polítiques d’adaptació. Malgrat tot, encara hi ha un nivell baix de preparació societal a causa del desfasament entre la formulació i l’aplicació de les polítiques i del ràpid increment dels nivells de risc.
Més informació:
Comunicació sobre la gestió dels riscos climàtics a Europa
Resum executiu de l’avaluació europea del risc climàtic (EUCRA)
Informe sobre prevenció i gestió del risc de desastres a Europa
Estratègia de la UE d’adaptació al canvi climàtic
Missió de la UE per a l’adaptació al canvi climàtic
«L’any passat va ser, amb diferència, el més càlid des que en tenim registres i, per tant, Europa ha de desenvolupar resiliència davant dels efectes del canvi climàtic, mitjançant la detecció de riscos, la millora de la preparació i l’ajustament de les polítiques en tots els àmbits per protegir les vides i els mitjans de subsistència. La Comunicació d’avui és una forta crida a l’acció a tots els nivells. Defineix solucions per ser més eficaços, en especial: millorar la coordinació entre la UE i els nostres estats membres, facilitar l’ús del coneixement per a la planificació a llarg termini, els sistemes d’alerta ràpida, la lluita contra la desinformació climàtica, la millora de l’ordenació territorial —incloses les infraestructures crítiques— i les condicions adequades per finançar la resiliència climàtica. Cada euro que es gasti en prevenció i preparació reportarà beneficis per a tothom, i alhora cal que parem especial atenció a les zones, els sectors i les persones més vulnerables.»
Maroš Šefčovič, vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Relacions Interinstitucionals i Prospectiva
«Onades de calor rècord, inundacions greus, sequeres o incendis forestals extrems són cada cop més freqüents i més intensos. Europa és el continent de tot el món que s’escalfa més ràpidament. Tenim el deure col·lectiu de protegir la nostra gent i la nostra prosperitat davant dels riscos climàtics, però no sempre és fàcil saber qui ha d’assumir la responsabilitat i de quina manera. La primera avaluació europea del risc climàtic ens ajuda a respondre aquesta pregunta i a prendre les mesures necessàries. Té molt més sentit econòmic desenvolupar la resiliència climàtica ara que no pas pagar el cost del dany climàtic més endavant. Pels nostres ciutadans i les nostres societats, ens hem d’anticipar als riscos climàtics que ens esperen, sense oblidar la nostra feina per abordar les causes profundes del canvi climàtic i reduir les nostres emissions.»
Wopke Hoekstra, comissari d’Acció Climàtica
IP/24/1385
Detalls
- Data de publicació
- 13 març 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona