Avui la Comissió ha publicat una avaluació d’impacte detallada sobre possibles vies per assolir l’objectiu acordat de fer la Unió Europea climàticament neutra com a tard el 2050. Tenint en compte aquesta avaluació d’impacte, la Comissió recomana una reducció neta de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del 90 % d’ara al 2040 respecte dels nivells de 1990; i iniciarà un debat amb totes les parts interessades; la pròxima Comissió —després de les eleccions europees— presentarà una proposta legislativa, que s’acordarà amb el Parlament Europeu i els estats membres tal com exigeix la Llei europea del clima. Aquesta recomanació s’adequa a l’assessorament del Consell Científic Consultiu Europeu sobre Canvi Climàtic i als compromisos de la UE en virtut de l’Acord de París.
La comunicació que s’ha presentat avui també estableix un conjunt de condicions propiciadores en matèria de polítiques públiques que són necessàries per assolir l’objectiu del 90 %. Es tracta, per exemple, de la plena implementació del marc acordat per al 2030, el compromís de garantir la competitivitat de la indústria europea, un èmfasi més gran en una transició justa que no deixi ningú enrere, la igualtat de condicions amb els socis internacionals, i un diàleg estratègic sobre el marc post-2030 que abasti tant el sector industrial com l’agrari. El resultat de la COP28 de Dubai demostra que la resta del món avança en la mateixa direcció. La UE ha estat capdavantera en l’acció climàtica internacional i ha de mantenir el rumb alhora que crea oportunitats perquè la indústria europea prosperi en els nous mercats mundials de tecnologia neta.
Predictibilitat i sostenibilitat per a la nostra economia i la nostra societat
Fixar un objectiu climàtic per al 2040 ajudarà la indústria, els inversors, els ciutadans i els governs europeus a l’hora de prendre decisions en la dècada actual que permetin a la UE mantenir el ritme per assolir l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050. Enviarà un missatge important sobre la manera d’invertir i planificar eficaçment a llarg termini, de manera que es minimitzi el risc d’actius obsolets. Amb aquesta planificació futura, és possible fer una societat pròspera, competitiva i justa, descarbonitzar la indústria i els sistemes energètics de la UE i garantir que Europa sigui una destinació de primer ordre per a la inversió, amb llocs de treball estables adaptats al futur.
També impulsarà la resiliència d’Europa davant de futures crisis i, en particular, reforçarà la independència energètica de la UE respecte de les importacions de combustibles fòssils, que el 2022 van suposar més del 4 % del PIB, ja que ens enfrontàvem a les conseqüències de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna. Els costos i la repercussió humana del canvi climàtic són cada cop més grans i visibles. Es calcula que només en els darrers cinc anys els danys econòmics relacionats amb el canvi climàtic a Europa són de 170 000 milions d’euros. L’avaluació d’impacte de la Comissió conclou que, fins i tot amb una estimació conservadora, un augment de l’escalfament global com a resultat de la inacció podria suposar que a finals de segle el PIB de la UE s’hagués reduït aproximadament un 7 %.
Establir les condicions per assolir l’objectiu recomanat
Per assolir una reducció del 90 % de les emissions com a tard el 2040 caldrà que es compleixin una sèrie de condicions propiciadores. El punt de partida és la plena aplicació de la legislació existent a fi de reduir les emissions com a mínim un 55 % el 2030. L’actualització dels esborranys de plans nacionals d’energia i acció pel clima que s’està duent a terme és un element clau per fer seguiment dels avenços, i la Comissió està treballant amb els estats membres, la indústria i els interlocutors socials per facilitar les actuacions necessàries.
Ara cal que el Pacte Verd esdevingui un pacte per a la descarbonització industrial que aprofiti les fortaleses existents en l’àmbit industrial, com ara l’energia eòlica, l’energia hidroelèctrica i els electrolitzadors, i continuï augmentant la capacitat de fabricació de sectors en expansió com les bateries, els vehicles elèctrics, les bombes de calor, l’energia solar fotovoltaica, CCU/CCS, el biogàs i el biometà, i l’economia circular. La tarifació del carboni i l’accés al finançament també són clau perquè la indústria europea pugui complir els objectius de reducció de les emissions. La Comissió crearà un grup de treball específic per formular un plantejament a nivell mundial de la tarifació del carboni i els mercats del carboni. Europa també haurà de mobilitzar la combinació adequada d’inversió pública i privada per tal que la nostra economia sigui alhora sostenible i competitiva. En els pròxims anys caldrà un plantejament europeu de les finances, en estreta cooperació amb els estats membres.
L’equitat, la solidaritat i les polítiques socials han de continuar sent elements centrals de la transició. L’acció pel clima ha de reportar beneficis a tothom en les nostres societats, i les polítiques climàtiques han de tenir en compte els qui són més vulnerables o que s’enfronten als canvis a què és més difícil adaptar-se. El Fons Social per al Clima i el Fons de Transició Justa són exemples d’aquesta mena de polítiques que ja ajudaran els ciutadans, les regions, les empreses i els treballadors en la dècada actual.
Finalment, un diàleg obert amb totes les parts interessades és un requisit fonamental per assolir la transició neta. La Comissió ja ha entaulat diàlegs formals amb les parts interessades dels sectors industrial i agrari, i els propers mesos carregats de debat polític a Europa són una gran oportunitat per obtenir la implicació de la ciutadania en els propers passos i decisions en matèria de polítiques públiques. Cal reforçar el diàleg estructurat amb els interlocutors socials per tal de fer efectiva la seva contribució, amb émfasi en l’ocupació, la mobilitat, els llocs de treball de qualitat i la inversió en el reciclatge i la millora de les capacitats. Aquesta comunicació constant amb la societat ajudarà la pròxima Comissió a presentar propostes legislatives per al marc estratègic post-2030 que permetin assolir l’objectiu per al 2040 de manera justa i eficient en costos. El ritme de la descarbonització dependrà de la disponibilitat de tecnologies que proporcionin solucions sense carboni i també de l’ús eficient dels recursos en una economia circular.
Es preveu que el sector energètic assoleixi la plena descarbonització poc després de 2040, gràcies a les solucions energètiques hipocarbòniques o de zero emissions, com ara les renovables, l’energia nuclear, l’eficiència energètica, l’emmagatzematge d’energia, CCS, CCU, l’absorció de carboni, l’energia geotèrmica i la hidroelèctrica. L’Aliança Industrial per als Reactors Modulars Petits, que s’ha posat en marxa avui, és la iniciativa més recent per reforçar la competitivitat industrial i garantir una cadena de subministrament de la UE robusta i una mà d’obra qualificada. Un benefici important d’aquesta labor és que redueixin la dependència dels combustibles fòssils gràcies a una disminució del 80 % del seu consum d’energia entre el 2021 i el 2040. El marc estratègic posterior al 2030 serà una oportunitat per desenvolupar encara més aquestes polítiques i complementar-les amb polítiques socials i industrials a fi de garantir una transició fluïda en l’eliminació dels combustibles fòssils.
Es preveu que el sector del transport es descarbonitzi mitjançant una combinació de les solucions tecnològiques i la tarifació del carboni. Amb les polítiques i el suport adequats, el sector agrari també pot ser un agent de la transició, alhora que garanteixi una producció suficient d’aliments a Europa, obtingui uns ingressos justos i proporcioni altres serveis essencials com ara l’augment de la capacitat d’emmagatzemar carboni dels sòls i els boscos. Un diàleg holístic amb la indústria alimentària en general, més enllà de les explotacions agràries, és crucial per assolir resultats en aquest àmbit i per al desenvolupament de pràctiques i models de negoci sostenibles.
La UE continuarà desenvolupant les condicions propícies per atreure inversió i producció. Una transició climàtica reeixida ha d’anar de bracet amb la millora de la competitivitat industrial, especialment en els sectors de tecnologies netes. Un marc futur que sigui propici per a la descarbonització de la indústria ha de seguir el camí que ha obert el Pla Industrial del Pacte Verd Europeu. La inversió pública s’ha de dissenyar bé, amb la combinació adequada de subvencions, préstecs, capital, garanties, serveis d’assessorament i altres mesures de suport. La tarifació del carboni ha de continuar tenint un paper important a l’hora d’incentivar la inversió en tecnologies netes i generar ingressos que es puguin destinar a la despesa en acció climàtica i les ajudes socials per a la transició.
Per assolir l’objectiu recomanat del 90 % caldrà tant reduir les emissions com eliminar el diòxid de carboni. Serà imprescindible un desplegament de tecnologies de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, així com l’ús del diòxid de carboni capturat en la indústria. L’Estratègia de la UE per a la gestió del diòxid de carboni industrial ajudarà al desenvolupament de cadenes de subministrament de CO2 i de la infraestructura de transport del CO2 necessària. La captura del diòxid de carboni s’ha de dirigir als sectors en què és més difícil reduir les emissions i les alternatives són menys viables econòmicament. A partir de 2050 també caldrà recórrer a l’absorció de carboni a fi de generar emissions negatives.
Rerefons
El 2023, arran d’una acceleració històrica en la pertorbació del clima, l’escalfament global va arribar a 1,48 ºC per sobre dels nivells preindustrials, i les temperatures oceàniques i la pèrdua de gel de l’Oceà Antàrtic van registrar valors rècord molt superiors als anteriors. A Europa la temperatura de l’aire a la superfície ha augmentat encara més, i la mitjana dels últims cinc anys és 2,2 ºC superior a la de l’era preindustrial. Es preveu que augmentin els incendis forestals, les inundacions, les sequeres i les onades de calor, i la reducció de les emissions i la millora de les mesures d’adaptació són l’única manera d’evitar el pitjor desenllaç del canvi climàtic i de protegir vides, la salut, l’economia i els ecosistemes.
La Llei Europea del Clima, que va entrar en vigor el juliol de 2021, consagra en la legislació el compromís de la UE d’assolir la neutralitat climàtica com a tard el 2050 i l’objectiu intermedi de reduir d’ara al 2030 les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 55 % respecte dels nivells del 1990. D’ençà d’aleshores la UE ha adoptat un paquet legislatiu anomenat «Objectiu 55» que permetrà complir els objectius per al 2030. La Llei del clima també obliga la Comissió Europea a proposar un objectiu climàtic per al 2040 en els sis mesos següents al primer balanç mundial de l’Acord de París, que va tenir lloc el desembre de 2023. Un cop s’hagi adoptat l’objectiu climàtic per al 2040, amb la pròxima Comissió, aquest objectiu serà la base per calcular la nova contribució determinada a nivell nacional de la UE en virtut de l’Acord de París, que s’ha de notificar a la CMNUCC el 2025.
Fixar un objectiu per al 2040 no només reportarà beneficis econòmics clars gràcies al menor risc de fenòmens meteorològics extrems i les pèrdues que suposen, sinó que també comporta diversos beneficis suplementaris com ara la millora de la qualitat de l’aire i els beneficis per a la salut que se’n deriven, la menor dependència dels combustibles fòssils i els beneficis per a la biodiversitat. El canvi climàtic provoca fenòmens meteorològics més extrems i més freqüents que tenen unes repercussions socials significatives cada vegada més greus i comporten pèrdues econòmiques. Aquestes pèrdues econòmiques són molt superiors al cost de l’acció climàtica.
Més informació:
Comunicació relativa a l’objectiu recomanat de reducció de les emissions per al 2040
Objectius climàtics per al 2040
Maroš Šefčovič, vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Relacions Interinstitucionals i Prospectiva
Europa ja ha pres la decisió estratègica d’invertir en una economia innovadora, sostenible i competitiva a nivell mundial que s’articula entorn de les indústries netes àgils. Avui fem un pas més per assolir precisament això, amb un propòsit genèric de generar prosperitat a llarg termini, llocs de treball estables i més seguretat econòmica per a la UE. Per a nosaltres, el lideratge industrial i la transició justa són dues cares de la mateixa moneda. Com a actor important a nivell mundial en les tecnologies amb zero emissions netes, la UE mantindrà l’equitat i la solidaritat com a elements centrals del Pacte Verd Europeu.
Kadri Simson, comissària d’Energia
El sector energètic encapçala la descarbonització i la reducció de les emissions a Europa, i cal que ens mantinguem en aquest camí cap al 2040. A la dècada de 2030 hauríem de veure un avenç clar en la transició per deixar enrere els combustibles fòssils i augmentar la proporció de renovables en la nostra combinació energètica. Estem enviant un missatge clar als inversors que Europa manté el rumb i ofereix predictibilitat i estabilitat a llarg termini. Per als nostres ciutadans, enviem un missatge clar que les solucions més netes es van acostant i que els acompanyem en la transició.
Wopke Hoekstra, comissari d’Acció Climàtica
Acabem de tancar l’any més càlid des que es tenen registres. El canvi climàtic és indubtable i exigeix que planifiquem ara. En endavant, haurem d’actuar amb determinació: un clima segur i saludable per a tothom, i una economia forta i resilient amb un futur per a les empreses i una transició justa per a tothom. La Comunicació que presentem avui també és un missatge a tots els nostres socis d’arreu del món que Europa continua encapçalant amb ambició l’acció climàtica mundial. Superar la crisi climàtica és una marató, no un esprint. Cal que vetllem perquè tothom arribi a la meta i no quedi ningú enrere.
IP/24/588
Detalls
- Data de publicació
- 6 febrer 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona