Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release14 juliol 2021Brussels

Pacte verd europeu: la Comissió proposa transformar l’economia i la societat de la UE per assolir els objectius climàtics

La Comissió Europea ha adoptat avui un conjunt de propostes perquè les mesures que la UE prengui en matèria de clima, energia, ús de la terra, transport i fiscalitat serveixin per reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d’ara al 2030 respecte dels nivells del 1990. Atènyer aquesta reducció de les emissions durant la dècada vinent és fonamental perquè Europa esdevingui el primer continent climàticament neutre del món d’aquí al 2050 i també perquè el Pacte verd europeu es faci realitat. Amb les propostes d'avui, la Comissió presenta els instruments legislatius per complir els objectius acordats en la Llei europea del clima i transformar profundament la nostra economia i societat per poder gaudir d’un futur just, verd i pròsper.

 

Un conjunt complet i interrelacionat de propostes

Les propostes que es presenten avui donaran l’empenta necessària a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle durant la dècada vinent. Combinen els elements següents: l’aplicació del comerç de drets d’emissió a nous sectors i el reforçament del règim actual de comerç de drets d’emissió de la UE; l’increment de l’ús de les energies renovables; l’augment de l’eficiència energètica; Un desplegament més ràpid de mitjans de transport poc contaminants i de la infraestructura i els combustibles per sustentar-les; la concordança entre les mesures fiscals i els objectius del Pacte verd europeu; mesures per prevenir la fuga de carboni, i instruments per preservar i tenir cura dels embornals de carboni.

  • El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE) estableix el preu del carboni i redueix el límit màxim d’emissions de determinats sectors econòmics cada any. Ha ajudat de manera eficaç a reduir les emissions de la generació d’electricitat i de les indústries de gran consum d’energia un 42,6 % en els darrers setze anys. Avui la Comissió proposa de reduir encara més el nivell global d’emissions i d’augmentar-ne el ritme anual de reducció. A més, la Comissió proposa d’eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l'aviació, adaptar-se al Pla de compensació i reducció del carboni per a l'aviació internacional (CORSIA), d’àmbit mundial, i incloure per primera vegada les emissions dels transport marítim en l’RCDE UE. Per donar resposta al fet que les emissions del transport per carretera i els edificis no disminueixen, s’estableix un nou règim de comerç de drets d'emissió per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i els edificis. La Comissió també proposa augmentar els Fons d’innovació i modernització.
  • Per complementar les despeses notables en matèria de clima del pressupost de la UE, els estats membres han de destinar la totalitat dels seus ingressos procedents del comerç de drets d’emissió a projectes relacionats amb el clima i l’energia. Una part específica dels ingressos procedents del nou sistema per al transport per carretera i els edificis ha de fer-se servir per fer front a les possibles repercussions socials sobre les llars vulnerables, les microempreses i els usuaris del transport.
  • El Reglament de repartiment de l’esforç estableix objectius reforçats de reducció d’emissions a cada estat membre per als edificis, el transport per carretera i marítim nacional, l’agricultura i la ramaderia, els residus i les petites indústries. Aquests objectius paren atenció tant al punt de partida com a les capacitats de cada estat membre, es basen en el seu PIB per càpita i han estat ajustats per tenir en compte la relació cost-eficàcia.
  • Els estats membres també comparteixen la responsabilitat de retirar el carboni de l’atmosfera; és per això que el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura, i l’agricultura i la ramaderia estableix un objectiu global de la UE per a l'absorció de carboni pels embornals naturals, l’equivalent a 310 milions de tones d’emissions de CO2 de cara al 2030. Els objectius nacionals faran que els estats membres hagin de tenir cura i ampliïn els seus embornals de carboni per assolir aquest objectiu. D'aquí al 2035, la UE haurà d’assolir la neutralitat climàtica pel que fa a l’ús de la terra, la silvicultura, i l’agricultura i la ramaderia, també amb relació a les emissions que no diguin de CO2, com ara les que provenen dels fertilitzants i la ramaderia. L’Estratègia forestal de la UE té per objectiu millorar la qualitat, el nombre i la resiliència dels boscos de la UE. Donarà suport als agents i a la bioeconomia forestals, alhora que farà que les collites i l’ús de la biomassa continuïn sent sostenibles, i establirà un pla per plantar tres mil milions d’arbres arreu d'Europa d’aquí al 2030.
  • La producció i ús d’energia genera el 75 % de les emissions de la UE; és per això que donar empenta a la transició cap a una energia més verda és de vital importància. La Directiva sobre fonts d’energia renovables establirà un objectiu més ambiciós a fi de produir el 40 % de la nostra energia a partir de fonts renovables d'aquí al 2030. Tots els estats membres hi contribuiran, i es proposen objectius específics pel que fa a l’ús d’energies renovables en el transport, la calefacció i la refrigeració, els edificis i la indústria. A fi de fer realitat els nostres objectius climàtics i mediambientals, s’han reforçat els criteris de sostenibilitat quant a l’ús de la bioenergia, i els estats membres han de dissenyar els seus programes de bioenergia de manera que respectin el principi d’ús en cascada de la biomassa de llenya.
  • Amb l’objectiu de reduir el consum global d’energia, reduir les emissions i fer front a la pobresa energètica, la Directiva sobre l’eficiència energètica establirà un objectiu anual de compliment obligat més ambiciós per reduir el consum d’energia a la UE. Servirà de pauta a l’hora d'establir les contribucions nacionals i gairebé duplicarà l’obligació d’estalvi energètic anual dels estats membres. El sector públic haurà de renovar el 3 % dels seus edificis cada any per impulsar l’onada de renovació, crear ocupació i reduir tant el consum d’energia com els costos per als contribuents.
  • Cal un conjunt de mesures per afrontar l’augment de les emissions del transport per carretera a fi de complementar el comerç de drets d'emissió Unes normes més estrictes en matèria d’emissions de CO2 per a turismes i furgonetes faran que s’acceleri la transició cap a una mobilitat sense emissions, ja que caldrà que les emissions dels vehicles nous disminueixin un 55 % a partir del 2030 i un 100 % a partir del 2035 respecte dels nivells del 2021. Arran d’això, tots els vehicles nous matriculats a partir del 2035 seran de zero emissions. A fi de garantir que els conductors puguin carregar el seu vehicle o omplir-ne el dipòsit en una xarxa fiable arreu d’Europa, el Reglament revisat sobre la infraestructura dels combustibles alternatiusobligarà els estats membres a ampliar la seva capacitat de càrrega en consonància amb la venda de cotxes de zero emissions, i també a instal·lar punts de càrrega i abastiment de combustible a intervals regulars en les principals autopistes i autovies: cada 60 quilòmetres per a la càrrega de vehicles elèctrics i cada 150 quilòmetres per a l’abastiment d’hidrogen.
  • Els combustibles del transport aeri i marítim són molt contaminants i també demanen mesures específiques per complementar el comerç de drets d’emissió. El Reglament sobre la infraestructura dels combustibles alternatius estableix que les aeronaus i els vaixells tinguin accés a un subministrament d’electricitat neta als ports i aeroports principals. La Iniciativa sobre els combustibles d’aviació sostenibles (ReFuelEU) obligarà els proveïdors de combustibles a incorporar nivells cada vegada més elevats de combustible d’aviació sostenibles en el carburant de les aeronaus als aeroports de la UE, concloent-hi els combustibles sintètics amb baixes emissions de carboni, també anomenats electrocombustibles. De la mateixa manera, la Iniciativa sobre els combustibles dels transport marítim (FuelEU) impulsarà l’adopció de combustibles marítims sostenibles d’un límit màxim per contenir gasos d’efecte hivernacle en l’energia que fan servir els vaixells que facin escala als ports europeus.
  • El règim fiscal per als productes energètics ha de salvaguardar i millorar el mercat únic, i ha de donar suport a la transició verda tot establint els incentius més adients. La revisió de la Directiva sobre la fiscalitat de l’energia proposa ajustar la fiscalitat dels productes energètics amb les mesures de la UE en matèria d’energia i clima, a fi de promoure les tecnologies netes i eliminar les exempcions obsoletes i els tipus reduïts que encara fomenten l’ús de combustibles fòssils. La nova normativa té com a objectiu reduir els efectes perjudicials de la competència en matèria d’impostos sobre l’energia i ajudar a garantir que els estats membres obtinguin ingressos procedents dels impostos ecològics, que són menys perjudicials per al creixement que els impostos sobre el treball.
  • Finalment, un nou Mecanisme d’ajust en frontera del carboni establirà el preu del carboni en les importacions d’un conjunt concret de productes per garantir que l’ambiciosa acció per al clima a Europa no es tradueixi en una «fuga de carboni». D'aquesta manera, es vetllarà perquè la reducció de les emissions a Europa contribueixi a la disminució de les emissions a escala mundial, en comptes d’impulsar una producció basada en l’ús intensiu de carboni fora d’Europa. També es vol animar el sector industrial de fora de la UE i els nostres socis internacionals a seguir el mateix camí.

Totes aquestes propostes estan interrelacionades i es complementen les unes a les altres. Ens cal aquest paquet equilibrat de mesures, i els ingressos que generi, per garantir una transició que faci que Europa sigui justa, verda i competitiva, repartint la responsabilitat de manera equitable entre els diferents sectors i estats membres, i oferint més ajuda quan calgui.

 

Una transició socialment justa

Tot i que els beneficis de l’estratègia climàtica de la UE sens dubte superaran els costos d'aquesta transició tant a mitjà com a llarg termini, les mesures que es prenguin en matèria de clima també podrien exercir una pressió addicional a curt termini sobre les llars vulnerables, les microempreses i els usuaris del transport. Per aquest motiu, les polítiques del conjunt de mesures d’avui estan formulades de manera que quedin repartits equitativament els costos de fer front al canvi climàtic i adaptar-s’hi.

A més, els instruments de tarifació del carboni generen ingressos que poden tornar a invertir-se per estimular la innovació, el creixement econòmic i les inversions en tecnologies netes. Es proposa un nou Fons social per al clima que proporcioni finançament específic als estats membres per ajudar la ciutadania a finançar inversions en eficiència energètica, nous sistemes de calefacció i refrigeració i una mobilitat més neta. El nou Fons social per al clima es finançarà amb el pressupost de la UE, fent servir un import equivalent al 25 % dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i els transport per carretera. Aportarà 72 200 milions d’euros en concepte de finançament als estats membres per al període 2025–2032, a partir d’una modificació específica del marc financer plurianual. Amb una proposta per aprofitar el finançament corresponent dels estats membres, el fons mobilitzarà 144 400 milions d’euros per a una transició socialment justa.

Els avantatges d’actuar aviat per protegir les persones i el planeta són evidents: un aire més net, unes ciutats i uns pobles més frescos i verds, una ciutadania més sana, un consum d’energia i unes factures més baixos, llocs de treball europeus, oportunitats tecnològiques i industrials, més espai per a la natura i un planeta més saludable per a les generacions futures. El repte principal de la transició verda d’Europa és vetllar perquè els beneficis i les oportunitat se se’n derivin els pugui gaudir tothom al més aviat millor i amb de la manera més equitable possible. Si fem servir els diferents instruments existents a escala de la UE, podrem garantir que el ritme del canvi sigui suficient, però que no sigui massa pertorbador.

 

Rerefons

El Pacte verd europeu, que la Comissió va presentar l’11 de desembre del 2019, estableix l’objectiu de fer que Europa esdevingui el primer continent climàticament neutre d'aquí al 2050. La Llei europea del clima, que entra en vigor aquest mes, consagra en una legislació vinculant el compromís de la UE amb la neutralitat climàtica i l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030, respecte dels nivells de 1990. El compromís de la UE de reduir les seves emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030 es va comunicar a la CMNUCC el desembre de 2020 com a contribució de la UE a la consecució dels objectius de l’Acord de París.

Com a resultat de la legislació vigent de la UE en matèria de clima i energia, les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE ja s’han reduït un 24 % respecte dels nivells de 1990, alhora que l’economia de la UE ha crescut més d’un 60 % durant el mateix període, marcant una línia divisòria entre el creixement i les emissions. Aquesta normativa, que ja ha estat comprovada, constitueix la base d'aquest paquet legislatiu.

La Comissió ha dut a terme avaluacions àmplies d’impacte abans de presentar aquestes propostes per calcular les oportunitats i els costos de la transició verda. El setembre de 2020, una avaluació d’impacte exhaustiva va donar suport a la proposta de la Comissió d’augmentar l’objectiu de reducció de les emissions netes de la UE de cara al 2030 fins el 55 % com a mínim, respecte dels nivells de 1990. També va posar en relleu que aquest objectiu és alhora assolible i beneficiós. Les propostes legislatives d’avui tenen el suport d’avaluacions d’impacte detallades i tenen en compte la interrelació amb d’altres del mateix paquet.

El pressupost a llarg termini de la UE per als set anys vinents donarà suport a la transició verda. El 30 % dels programes, que tenen un valor de dos mil milions d’euros i s’inclouen en el marc financer plurianual 2021–2027 i NextGenerationEU, es destinaran a donar suport a l’acció per al clima; el 37 % dels 723 800 milions d’euros del Mecanisme de recuperació i resiliència, que finançarà els programes nacionals de recuperació dels estats membres a partir de NextGenerationEU, serà assignat a l'acció per al clima.

 

Declaracions dels membres del Col·legi

«L’economia dels combustibles fòssils ha arribat al seu límit. Volem deixar a la propera generació un planeta sa, bons llocs de treball i un creixement que no perjudiqui la natura. El Pacte verd europeu es la nostra estratègia de creixement que avança cap a una economia sense carboni. Europa va ser el primer continent que va declarar l’objectiu de la neutralitat climàtica de cara al 2050, i ara som els primers a establir i presentar un full de ruta concret. Europa predica amb l’exemple en matèria de mesures per al clima mitjançant la innovació, la inversió i la compensació social», ha declarat avui la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

«Ens trobem en la dècada decisiva pel que fa a la lluita contra la crisi climàtica i de la biodiversitat. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos i avui mostrem la manera d’assolir-los. Si volem aconseguir un futur verd i saludable per a tothom, caldrà que fem un esforç considerable en tots els sectors i en tots els estats membres. El conjunt de les nostres propostes impulsarà els canvis necessaris, permetran a tota la ciutadania de gaudir al més aviat possible dels beneficis de l'acció per al clima i donaran suport a les llars més vulnerables. La transició d’Europa serà justa, verda i competitiva», ha declarat avui també el vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans.

«Els nostres esforços de lluita contra el canvi climàtic han de ser políticament ambiciosos i socialment justos, i estar coordinats a escala mundial. Estem actualitzant les nostres normes sobre fiscalitat de l’energia, que ja tenen dues dècades, per fomentar l’ús de combustibles més verds i reduir la competència fiscal perjudicial en matèria d’energia. A més, proposem un mecanisme d’ajust en frontera del carboni que harmonitzi el preu del carboni de les importacions amb l’aplicable a la UE. Tot respectant els nostres compromisos en el marc de l’OMC, garantirà que les nostres aspiracions en matèria de clima no torbi impediments per part d’empreses estrangeres que hagin de complir requisits mediambientals menys estrictes. També fomentarà uns estàndards més ecològics fora de les nostres fronteres. Aquest el moment decisiu; ho hem de fer ara o no ho farem mai. La terrible realitat del canvi climàtic es fa més palesa cada any que passa. Avui reforcem la nostra determinació d'actuar abans no sigui massa tard», ha declarat també el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni.

«No podrem assolir els objectius del Pacte verd europeu si no tornem a configurar el nostre sistema energètic, ja que és el que genera la majoria de les nostres emissions. Per assolir la neutralitat climàtica d’ara al 2050, hem de fer que l’evolució de les energies renovables esdevingui una revolució i vetllar perquè no es malbarati energia pel camí. Les propostes d’avui estableixen objectius ambiciosos, eliminen barreres i afegeixen incentius per avançar encara més ràpidament cap a un sistema d’energia de zero emissions netes», ha declarat avui la comissària d’Energia, Kadri Simson.

Mitjançant les nostres tres iniciatives específiques en matèria de transport (ReFuel Aviation, FuelEU Maritime i el Reglament sobre les infraestructures dels combustibles alternatius), donarem suport a la transició d’aquest sector cap a un sistema preparat per al futur. Crearem un mercat de combustibles alternatius sostenibles i tecnologies hipocarbòniques, alhora que establirem la infraestructura necessària per garantir un desplegament ampli dels vehicles i vaixells de zero emissions. Aquest paquet ens portarà més enllà de l’ecologització de la mobilitat i la logística. És una oportunitat per fer que la UE esdevingui un mercat líder de les tecnologies més innovadores», ha declarat la comissària de Transport, Adina Vălean.

«Els boscos són bona part de la solució a molts dels reptes que afrontem a l’hora de plantar cara a la crisi climàtica i de la biodiversitat. També són fonamentals per assolir els objectius de la UE en matèria de clima d’aquí al 2030; tanmateix el seu estat actual de conservació a la UE no és ideal. Hem de fomentar l’ús de pràctiques respectuoses amb la biodiversitat i vetllar per la salut i la resiliència dels ecosistemes forestals. L’estratègia forestal és un veritable factor de canvi de la manera que protegim, gestionem i cultivem els nostres boscos per ajudar el planeta, les persones i l’economia», ha declarat avui també el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevičius.

«Els boscos són essencials en la lluita contra el canvi climàtic. També proporcionen ocupació i creixement en les zones rurals, material sostenible per desenvolupar la bioeconomia i valuosos serveis ecosistèmics a la societat. L’estratègia forestal, que abasta de manera conjunta els aspectes socials, econòmics i mediambientals, té com a objectiu garantir i millorar la multiplicitat de funcions dels nostres boscos, i destaca el paper fonamental sobre el terreny que tenen milions de silvicultors. La nova política agrària comuna oferirà l’oportunitat de donar un suport més específic als silvicultors i al desenvolupament sostenible dels nostres boscos», ha declarat el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski.

 

Més informació

Comunicació:«Objectiu 55» per assolir els objectius climàtics de la UE d’aquí al 2030

Lloc web «Complir el Pacte verd europeu» (inclou les propostes legislatives)

Lloc web amb material audiovisual sobre les propostes

Preguntes i respostes sobre el règim de comerç de drets d’emissió de la UE

Preguntes i respostes pel que fa als Reglaments sobre l’esforç compartit i l’ús de la terra, la silvicultura, i l’agricultura i la ramaderia

Preguntes i respostes sobre l’adaptació dels nostres sistemes energètics als nostres objectius climàtics

Preguntes i respostes sobre el Mecanisme d’ajust en frontera del carboni

Preguntes i respostes sobre la revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia

Preguntes i respostes sobre infraestructures i combustibles sostenibles de transport

Fitxa informativa sobre l’estructura del paquet

Fitxa informativa sobre una transició socialment justa

Fitxa informativa sobre la natura i els boscos

Fitxa informativa sobre el transport

Fitxa informativa sobre l’energia

Fitxa informativa sobre els edificis

Fitxa informativa sobre la indústria

Fitxa informativa sobre l'hidrogen

Fitxa informativa sobre el mecanisme d’ajust en frontera de les emissions de carboni

Fitxa informativa sobre «Fer que la fiscalitat de l’energia sigui més verda»

Fullet sobre el compliment del Pacte verd europeu

Detalls

Data de publicació
14 juliol 2021
Location
Brussels