Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release24 novembre 2021Representation in Spain – Barcelona

Paquet de tardor del Semestre europeu: sortir de la crisi més forts i fer una Europa més verda i més digital

El paquet de tardor del Semestre europeu inclou l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement, els dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris (EPP) de la zona de l’euro per al 2022, les recomanacions estratègiques per a la zona de l’euro i la proposta de la Comissió d’un Informe conjunt sobre l’ocupació.

Avui la Comissió Europea ha posat en marxa el cicle de coordinació de les polítiques econòmiques del Semestre europeu del 2022. El paquet de tardor del Semestre europeu inclou l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement, els dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris (EPP) de la zona de l’euro per al 2022, les recomanacions estratègiques per a la zona de l’euro i la proposta de la Comissió d’un Informe conjunt sobre l’ocupació.

El paquet parteix de les previsions econòmiques de la tardor del 2021, que indiquen que l’economia europea passa de la recuperació a l’expansió però ara es troba amb noves turbulències.

Estudi prospectiu anual sobre el creixement

L’Estudi prospectiu anual sobre el creixement d’enguany dibuixa un horitzó ambiciós per al 2022 en què la UE deixa enrere la gestió de la crisi i se situa en una recuperació sostenible i equitativa que reforça la resiliència de la seva economia. L’estudi també explica de quina manera el Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), l’element central de NextGenerationEU, quedarà més integrat en el nou cicle del Semestre europeu. Això generarà sinèrgies entre aquests processos i evitarà càrregues administratives innecessàries per als estats membres. A més, l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement descriu com s’integraran més profundament al Semestre europeu els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per tal de proporcionar informació sobre el compliment dels ODS plenament actualitzada i coherent per a tots els estats membres.

El Mecanisme de recuperació i resiliència, amb un pressupost de 723 800 milions d’euros en subvencions i préstecs, tindrà un paper fonamental en la construcció d’una economia resilient que posi l’equitat per davant de tot. Amb les prioritats de la UE integrades en l’MRR, des d’ara el Semestre europeu orientarà més bé els estats membres per dur a terme les transicions verda i digital amb èxit i construir una economia de la UE més resilient.

Fins ara la Comissió ha donat el seu vistiplau a 22 plans nacionals de recuperació i resiliència i el Consell els ha aprovat tots. Això ha desbloquejat desemborsaments per valor de 52 300 milions d’euros en prefinançament per a disset estats membres des de l’agost del 2021. Els plans aprovats fins ara pel Consell suposen un total de 291 000 milions d’euros en subvencions i 154 000 milions d’euros en préstecs. Ara l’atenció se centra en la implementació dels plans de recuperació sobre el terreny.

Els desemborsaments de prefinançament de l’MRR ja han començat a aportar contribucions valuoses a les quatre dimensions de sostenibilitat competitiva assenyalades en l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement:  sostenibilitat mediambiental, productivitat, equitat i estabilitat macroeconòmica.

La Comissió també insta els estats membres a vetllar perquè les reformes i inversions nacionals reflecteixin les prioritats definides en l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement.

Dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris dels estats membres de la zona de l’euro

Els Dictàmens de la Comissió sobre els EPP del 2022 es basen en les recomanacions de política fiscal adoptades pel Consell el juny del 2021. Tenen en compte l’aplicació continuada el 2022 de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’estabilitat i creixement.

Els estats membres estan retirant les mesures temporals d’emergència i centrant cada vegada més les mesures de suport en l’ajuda a la recuperació. El 2022 les subvencions de l’MRR finançaran el 24 % del total de mesures de suport a la recuperació. L’absorció de les subvencions de l’MRR serà anticipada: es preveu que els estats membres gastin més del 40 % del total de subvencions assignades de l’MRR, en espera de la decisió del desemborsament un cop assolides les fites i objectius. Es preveu que al 2022 la inversió finançada a nivell nacional es mantindrà o gairebé es mantindrà en tots els estats membres, tal com va recomanar el Consell.

L’orientació fiscal de la zona de l’euro en el període 2020-2022 es preveu que sigui expansionista. La contribució positiva derivada de la inversió pública i altres despeses de capital finançades tant pels pressupostos nacionals com pel de la UE és considerable, però el motor principal de l’expansió fiscal, el 2021 i el 2022, és la despesa corrent primària neta finançada a nivell nacional. En diversos estats membres, inclosos alguns dels que tenen un deute elevat, s’estima que l’orientació fiscal favorable prevista vindrà impulsada per un augment de la despesa corrent finançada a nivell nacional o bé per rebaixes impositives per a les quals no s’ha previst finançament. En alguns casos la previsió és que tingui un efecte considerable sobre la posició fiscal subjacent. En aproximadament una quarta part dels estats membres es preveu que l’orientació fiscal favorable vingui impulsada per la inversió, tant la finançada a nivell nacional com a nivell de la UE.

Recomanació per a la zona de l’euro i informe sobre el Mecanisme d’alerta

La recomanació sobre la política econòmica de la zona de l’euro conté consells individualitzats per als estats membres de la zona de l’euro en les qüestions que afecten el funcionament de la zona de l’euro en conjunt. Recomana que en el període 2022-23 els estats membres de la zona de l’euro continuïn treballant, tant individualment com de manera col·lectiva al si de l’Eurogrup, per aplicar i coordinar la política fiscal amb la finalitat d’afermar una recuperació sostenible. La recomanació demana que al 2022 es mantingui una política fiscal moderadament favorable en tota la zona de l’euro i que les mesures de política fiscal es vagin orientant gradualment cap a inversions que fomentin una recuperació resilient i sostenible. També destaca la importància de passar de les mesures d’emergència a les de recuperació en els mercats de treball mitjançant polítiques laborals actives eficaces, de conformitat amb la Recomanació de la Comissió sobre un suport actiu eficaç a l’ocupació arran de la crisi de la covid-19 (EASE). Els estats membres de la zona de l’euro han de mantenir una política fiscal àgil per poder reaccionar en cas que ressorgeixi els risc de pandèmia. Quan les condicions econòmiques ho permetin, els estats membres hauran d’aplicar polítiques fiscals orientades a aconseguir posicions fiscals prudents a mitjà termini i assegurar la sostenibilitat del deute, tot reforçant la inversió. La recomanació també demana que continuï la feina per culminar la unió bancària, reforçar el paper de l’euro a nivell internacional i donar suport a la creació d’un euro digital.

L’Informe sobre el Mecanisme d’alerta és un instrument per detectar desequilibris macroeconòmics potencials. L’informe d’enguany conclou que està justificat dur a terme una anàlisi en profunditat en el cas de dotze estats membres: Alemanya, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Romania, Suècia i Xipre. Aquests estats membres van ser objecte d’una anàlisi en profunditat en l’anterior cicle anual de supervisió del procediment de desequilibri macroeconòmic i es va considerar que presentaven desequilibris (Alemanya, Croàcia, Espanya, França, Irlanda, Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia) o desequilibris excessius (Grècia, Itàlia i Xipre). Les noves anàlisis en profunditat estudiaran com s’han comportat aquests desequilibris, n’analitzaran la gravetat, l’evolució i les mesures de resposta dels estats membres, per tal d’actualitzar les avaluacions actuals i determinar les eventuals necessitats encara pendents.

Properes etapes en el marc del Pacte d’estabilitat i creixement pel que fa a Romania

Romania es troba sotmesa al procediment de dèficit excessiu  des de l’abril del 2020 per haver incomplert el sostre de dèficit del Tractat el 2019. El juny del 2021 el Consell va adoptar una nova recomanació per a Romania perquè posi fi al dèficit públic excessiu com a tard el 2024.

Atès que s’ha assolit l’objectiu intermedi per al 2021, la Comissió considera que en aquest punt no convé prendre cap decisió pel que fa a les properes etapes en el procediment de dèficit excessiu de Romania. Tornarà a avaluar la situació pressupostària de Romania quan el nou govern hagi presentat el pressupost per al 2022 i una estratègia fiscal a mitjà termini.

L’informe de supervisió reforçada i els informes de supervisió posteriors als programes

El dotzè informe de supervisió reforçada sobre Grècia indica que el país ha continuat avançant cap al compliment dels compromisos adquirits malgrat els retards que s’han registrat en alguns àmbits, en part derivats de les circumstàncies difícils provocades per la pandèmia de covid-19 i els incendis devastadors de l’agost del 2021. L’informe podria dur l’Eurogrup a pronunciar-se sobre l’activació del següent conjunt de mesures relacionades amb el deute.

Els informes de supervisió posterior al programa d’Espanya, Portugal, Xipre i Irlanda assenyalen que tots quatre estats membres conserven la capacitat d’assumir el pagament del deute respectiu.

Proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació

L’Informe conjunt sobre l’ocupació confirma que el mercat de treball s’està recuperant, si bé l’ocupació encara no ha assolit el nivell d’abans de la crisi. La crisi de la covid-19 ha perjudicat especialment els joves, els treballadors amb formes d’ocupació atípiques, els treballadors per compte propi i els nacionals de tercers països. Els sectors amb demanda elevada ja pateixen escassetat de mà d’obra. Alhora, algunes empreses surten de la crisi amb dificultats financeres substancials. També és possible que desapareguin alguns llocs de treball mentre que se’n crearan d’altres arran de les transicions verda i digital. En aquest context, les polítiques de mercat de treball actives i sobretot el suport a la transició professional esdevenen especialment rellevants. La participació en cursos de formació per a adults continua essent excepcional a tota la UE i ha notat l’embat de la pandèmia, si bé amb grans diferències en els diversos estats membres. Per tant, continua la dificultat de fer que la gent tingui les competències adequades per als mercats de treball del futur. Finalment, els sistemes de protecció social han ajudat a capejar la crisi de la covid-19 sense un augment substancial del risc de pobresa o la desigualtat econòmica. Això s’ha aconseguit també gràcies al suport considerable tant a nivell nacional com a nivell de la UE, per exemple mitjançant els règims de reducció del temps de treball i altres mesures de preservació de l’ocupació que es van introduir o ampliar durant la crisi a través de l’instrument SURE. Malgrat tot hi continua havent llacunes en la protecció social en molts països, en particular per als treballadors atípics i els treballadors per compte propi. L’anàlisi de l’Informe conjunt sobre l’ocupació del 2022 es basa en el quadre d’indicadors socials que ara inclou el seguiment de divuit dels vint principis del Pilar europeu dels drets socials. Això contribuirà a avaluar de manera exhaustiva els reptes laborals i socials que es plantegen en els estats membres. A la Cimera social de Porto, els dirigents de la UE van aprovar el Pla d’acció del Pilar europeu dels drets socials, que fixa tres grans objectius de la UE en matèria d’ocupació, competències i reducció de la pobresa com a tard el 2030, i ara aquests objectius s’han integrat a l’Informe conjunt sobre l’ocupació.

Declaracions dels membres del Col·legi

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «Ara que passem de la gestió de la crisi a les inversions de futur orientades al creixement, la prioritat és dur a terme les reformes i inversions idònies perquè Europa sigui l’escenari d’una recuperació inclusiva, duradora i sostenible. Si bé el Mecanisme de recuperació i resiliència proporcionarà l’estructura de finançament, els estats membres també poden comptar amb el Semestre europeu com a brúixola per continuar avançant. Les orientacions que ofereix periòdicament els ajudaran a progressar en les transicions verda i digital, donar l’embranzida que necessiten les seves economies i reforçar la nostra resiliència col·lectiva per a futures pertorbacions. El Semestre també els ajudarà a actuar davant els riscos, tant nous com preexistents, que puguin fer trontollar la recuperació. A més, ens haurem de centrar a enfortir les empreses, generar més llocs de treball de qualitat per als ciutadans, eliminar les barreres a la inversió i coordinar les polítiques per preservar la sostenibilitat fiscal de la UE.»

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «L’economia europea creix amb força però sacsejada per les turbulències: el fort increment dels casos de covid, l’escalada de la inflació i els problemes persistents en la cadena de subministrament. Aquest panorama econòmic complex demana polítiques molt ben calibrades: hem de mantenir el ritme de la recuperació i alhora avançar cap a un model de creixement més sostenible, competitiu i inclusiu per a l’era postpandèmia. Per a la zona de l’euro, advoquem per una orientació de la política fiscal per al 2022 moderadament expansiva que se centri en la inversió, la capacitació dels treballadors en noves habilitats i la preservació de la solvència de les empreses viables. Cal parar especial atenció als desequilibris macroeconòmics, que en molts casos la pandèmia ha accentuat. El Mecanisme de recuperació i resiliència s’està aplicant en 22 països de la UE, que només el 2022 tenen l’objectiu de gastar aproximadament el 40 % de les subvencions totals que se’ls han assignat. Fer que tot això resulti un èxit serà segurament el repte més gran, i la principal oportunitat, de l’any que ve.»

Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials, ha declarat: «Les polítiques actives del mercat de treball, en particular la capacitació i els incentius a la contractació, han de ser la columna vertebral de la nostra tasca per contrarestar els efectes negatius de la pandèmia. D’aquesta manera es facilitaran les transicions professionals i es garantirà que les transicions verda i digital siguin equitatives i inclusives. Juntament amb més inversió en capacitació, també és imprescindible que ens fixem en les condicions de treball, cosa que ajudarà a resoldre l’escassetat de mà d’obra en alguns sectors. Ajudem la gent perquè canviï de feina cap a llocs amb futur, però també hem de garantir que aquests nous tipus de llocs de treball siguin de qualitat.»

Properes etapes

La Comissió insta l’Eurogrup i el Consell a debatre el paquet i aprovar les orientacions que presentem avui. La Comissió desitja iniciar un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les properes etapes del cicle del Semestre europeu.

Rerefons

El Semestre europeu constitueix un marc sòlid per a la coordinació de les polítiques econòmiques i d’ocupació dels estats membres i continuarà exercint aquesta funció en la fase de recuperació i en l’avenç de les transicions verda i digital. Les prioritats estratègiques s’estructuraran, igual com en anys anteriors, al voltant de les quatre dimensions de sostenibilitat competitiva i d’acord amb els Objectius de desenvolupament sostenible.

El Mecanisme de recuperació i resiliència és l’element central de NextGenerationEU, amb 723 800 milions d’euros en préstecs i subvencions disponibles per finançar reformes i inversions que duguin a terme els països de la UE. L’objectiu és de mitigar la repercussió econòmica i social de la pandèmia de coronavirus i fer que les economies i les societats europees siguin més sostenibles i resilients i estiguin més ben preparades per als reptes i oportunitats que portaran les transicions verda i digital. 

Més informació 

Preguntes i respostes sobre el Paquet de tardor del Semestre europeu de 2022

Comunicació relativa a l’Estudi prospectiu anual sobre el creixement de 2022

Comunicació sobre els esborranys de plans pressupostaris per al 2022

Dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris per al 2022

Recomanació per a la zona de l’euro per al 2022

Informe sobre el Mecanisme d’alerta de 2022

Comunicació sobre la situació pressupostària de Romania

Informe de supervisió posterior al programa: Xipre

Informe de supervisió posterior al programa: Irlanda

Informe de supervisió posterior al programa: Portugal

Informe de supervisió posterior al programa: Espanya

Informe de supervisió reforçada: Grècia

Proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació

Previsions econòmiques de la tardor del 2021

Mecanisme de recuperació i resiliència

El Semestre europeu

Detalls

Data de publicació
24 novembre 2021
Autor
Representation in Spain – Barcelona