Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release12 maig 2021

Previsions econòmiques de la primavera del 2021: posem fil a l’agulla

Brussel·les, 12 de maig de 2021

Les previsions econòmiques de la primavera del 2021 apunten al fet que l’economia de la UE creixerà un 4,2 % el 2021 i un 4,4 % el 2022. Es preveu que l’economia de la zona de l’euro creixi un 4,3% enguany i un 4,4 % l’any vinent. Això significa una millora substancial de les perspectives de creixement respecte de les previsions econòmiques de l’hivern del 2021, que es van presentar al febrer. Les taxes de creixement continuaran presentant diferències arreu de la UE, però el més probable és que les economies de tots els estats membres tornin als nivells anteriors a la crisi abans no acabi 2022.

El creixement econòmic es revifarà a mesura que la taxa de vacunació augmenti i es relaxin les mesures de contenció

La pandèmia del coronavirus ha suposat una pertorbació de dimensions inèdites per a les economies europees. El 2020, l’economia de la UE es va contraure un 6,1 %, i la de la zona de l’euro, un 6,6 %. Tot i que, en general, les empreses i els consumidors s’han adaptat per sobreposar-se a les mesures de contenció, certs sectors, com ara el del turisme o els serveis presencials, continuen patint-ne les conseqüències.

El repunt de l’economia europea que va començar l'estiu passat va estancar-se en el darrer trimestre de 2020 i en el primer de 2021, quan van introduir-se noves mesures de salut pública per contenir l'augment del nombre de casos de covid-19. Tanmateix, està previst que les economies de la UE i de la zona de l’euro tornin a créixer amb força a mesura que la taxa de vacunació augmenti i les restriccions es vagin alleujant. Aquest creixement serà impulsat pel consum privat, la inversió i l’augment de la demanda d’exportacions de la UE gràcies a una economia mundial cada cop més forta.

La inversió pública com a percentatge del PIB arribarà al seu nivell més alt en més d’una dècada l’any 2022. Serà impulsada pel Mecanisme de recuperació i resiliència, l’instrument clau i el nucli de NextGenerationEU.

Els mercats laborals milloren lentament

Les condicions del mercat laboral milloren lentament després de l’impacte inicial de la pandèmia. L’ocupació va créixer durant la segona meitat de 2020 i les taxes de desocupació han baixat després d'arribar al seu màxim en la majoria dels estats membres.

Els programes d’ajut públic, incloent-hi els que han rebut el suport de la UE a través de l’instrument SURE, han evitat que les taxes de desocupació augmentin de manera acusada. Tanmateix, caldrà temps perquè els mercats laborals es recuperin totalment, ja que les empreses encara tenen marge per augmentar les hores de treball abans no els calgui contractar més treballadors.

A la UE, la taxa de desocupació serà del 7,6 % el 2021 i del 7 % el 2022. A la zona de l’euro, la taxa de desocupació se situarà en el 8,4 % el 2021 i en el 7,8 % el 2022. Aquestes taxes continuen sent més altes que abans de la crisi.   

Inflació

La inflació va augmentar de manera pronunciada a començaments d’any a causa de la pujada dels preus de l’energia i una sèrie de factors tècnics temporals, com ara l'ajustament anual de les ponderacions atorgades als béns i serveis del cistell de consum que es fan servir per calcular la inflació. La derogació dels tipus reduïts d’IVA i l’establiment d’un impost sobre el carboni a Alemanya també hi van tenir un efecte notable.

La inflació variarà de manera significativa al llarg de l’any, ja que els preus de l’energia previstos i els canvis en els tipus d’IVA provocaran fluctuacions destacables pel que fa al nivell dels preus en comparació amb el mateix període de l’any passat. 

La inflació a la UE se situarà en l’1,9 % el 2021 i en l’1,5 % el 2022. A la zona de l’euro, la inflació serà del 1,7 % el 2021 i del 1,3 % el 2022*.

El deute públic assolirà el seu màxim el 2021

Els ajuts públics a la ciutadania i les empreses han estat fonamentals per mitigar les repercussions de la pandèmia en l'economia, però també han fet que el nivell de deute dels estats membres augmenti.

Es preveu que enguany el dèficit agregat de les administracions públiques a la UE creixi al voltant de mig punt percentual, fins al 7,5 % del PIB, i al voltant de tres quarts de punt percentual, fins arribar al 8 % del PIB, a la zona de l'euro. Les previsions indiquen que el 2021 tots els estats membres, excepte Dinamarca i Luxemburg, tindran un dèficit superior al 3 % del PIB.

De cara a 2022, no obstant, es preveu que el dèficit pressupostari agregat es reduirà a la meitat i se situarà just per sota del 4 %, tant a la UE com a la zona de l’euro. Es preveu que el nombre d’estats membres amb un dèficit de més del 3 % del PIB disminuirà notablement.

A la UE, es preveu que la ràtio deute públic/PIB assolirà enguany el seu punt àlgid amb un 94 %, abans de baixar lleugerament fins al 93 % el 2022. Es preveu que la ràtio deute públic/PIB de la zona de l’euro segueixi la mateixa tendència i augmenti fins al 102 % enguany, abans de disminuir lleugerament fins al 101 % el 2022.

Els riscos per a les perspectives encara són elevats, però ara estan equilibrats globalment

Els riscos que envolten les perspectives són elevats i es mantindran fins que l’ombra de la pandèmia de covid-19 no deixi d’amenaçar l’economia.

L’evolució de la situació sanitària així com l’eficiència i eficàcia dels programes de vacunació poden acabar donant resultats o bé més bons, o bé pitjors que el contemplats en el supòsit principal d'aquestes previsions.

Aquestes previsions poden subestimar la propensió de la ciutadania a fer despeses o la intenció dels consumidors de mantenir un nivell d’estalvis elevat per precaució.

Un altre factor que cal tenir en compte és el calendari de la retirada dels ajuts, ja que si es fa de manera prematura podria fer perillar la recuperació. Per altra banda, si els ajuts no es retiren a temps, podrien produir-se distorsions en els mercats i obstacles per a la sortida d’empreses inviables.

L'efecte de les dificultats de les empreses en el mercat laboral i el sector financer podria ser pitjor del que s’havia previst.

Un creixement mundial més fort, especialment als Estats Units, podria tenir més efectes positius dels previstos en l’economia europea. Tanmateix, un creixement més fort dels Estats Units podria fer augmentar el rendiment dels seus bons sobirans, cosa que podria provocar ajustos desordenats en els mercats financers, que repercutirien especialment en les economies de mercat emergents fortament endeutades amb deutes elevats en moneda estrangera.

Declaracions dels membres del Col·legi

«Si bé encara no hem sortit del pas totalment, les perspectives econòmiques europees es divisen molt més favorables. Tenint en compte que la taxa de vacunació augmenta, les restriccions es van alleujant i la vida torna de mica en mica a la normalitat, hem millorat les perspectives de les economies de la UE i la zona de l’euro de cara al que queda d’any i l’any vinent. El Mecanisme de recuperació i resiliència afavorirà la recuperació i serà un veritable agent de canvi el 2022, quan impulsarà la inversió pública per fer-la arribar al nivell més alt en més d’una dècada. Encara queda molta feina a fer, i haurem de seguir fent front a molts riscos mentre duri la pandèmia. Fins que no arribem a bon port, continuarem fent tot el que calgui per protegir les persones i mantenir les empreses a flor d’aigua», ha declarat avui Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent.

«L’ombra de la covid-19 que s’estenia sobre l'economia europea comença a esvanir-se. Després d’un començament dèbil a principis d’any, preveiem un creixement fort tant el 2021 com el 2022. El suport pressupostari sense precedents que s’ha ofert ha estat essencial, i ho seguirà sent, per ajudar els treballadors i les empreses d’Europa a fer front a la tempesta. L’augment corresponent del dèficit i del deute assolirà un màxim enguany, abans que comenci a disminuir. Els efectes de NextGenerationEU començaran a fer-se palesos al llarg d'aquest any i l’any vinent, però encara tenim molta feina a fer, tant a Brussel·les com a les capitals dels estats membres, si volem treure tot el profit d’aquesta oportunitat històrica. Sens dubte, serà fonamental seguir amb l’actual bon ritme de vacunació a la UE per mantenir la salut de la nostra ciutadania i les nostres economies. Així doncs, arromanguem-nos les mànigues», ha declarat també avui Paolo Gentiloni, comissari d’Economia.

Rerefons

Les previsions econòmiques de la primavera del 2021 es basen en un conjunt d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins el 28 d’abril de 2021. Pel que fa a la resta de dades tingudes en compte, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 30 d’abril inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera creïble i prou detallada.

Arran de l'adopció del reglament del Mecanisme de recuperació i resiliència, i tenint en compte els important avenços pel que fa a l’elaboració dels plans de recuperació i resiliència, les previsions de la primavera incorporen les mesures de reforma i inversió dels projectes de pla de recuperació i resiliència de tots els estats membres. Això no obstant, arribada la data límit, els detalls d’alguns plans encara s’estaven debatent en diversos estats membres. En aquests casos, s’han fet servir supòsits simplificats per comptar les operacions relacionades amb el Mecanisme de recuperació i resiliència, específicament pel que fa al perfil temporal de la despesa (que es pressuposa que sigui lineal al llarg de la vigència del Mecanisme de recuperació i resiliència) i a la seva composició (que es pressuposa que es divideixi en inversió pública i transferències de capital).

Més informació

Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2021

Detalls

Data de publicació
12 maig 2021