Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release16 maig 2022Representation in Spain – Barcelona

Previsions econòmiques de la primavera del 2022: la invasió russa posa a prova la resiliència econòmica de la UE

Les perspectives de l’economia de la UE abans no esclatés la guerra indicaven una expansió prolongada i sòlida. La invasió russa d’Ucraïna, però, ha plantejat noves dificultats, tot just ara que la Unió s’havia recuperat dels efectes econòmics de la pandèmia. La guerra exerceix noves tensions a l’alça sobre els preus de les matèries primeres, provoca noves alteracions dels subministraments i fa créixer la incertesa, de manera que està agreujant els obstacles al creixement que ja hi havia i que prèviament es preveia que es reduïssin. Això ha dut la Comissió Europea a revisar a la baixa les perspectives de creixement i a l’alça les previsions d’inflació.

 

Desacceleració del creixement perquè la guerra agreuja els obstacles preexistents

Es preveu que el PIB de la UE es mantingui en terreny positiu en el període de les previsions gràcies a l’efecte combinat de la reobertura postconfinament i les mesures fermes de polítiques públiques que s’han pres per sostenir el creixement durant la pandèmia. Concretament, sostindran el consum privat: la reobertura després de la pandèmia de serveis en què hi ha molt de contacte entre persones, un mercat de treball fort i que continua millorant, la reducció de l’acumulació d’estalvis i mesures fiscals per compensar l’augment del preu de l’energia. La inversió es beneficiarà del funcionament a ple rendiment del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de l’execució del programa de reformes que l’acompanya.

Es preveu que el creixement del PIB real tant a la UE com a la zona euro sigui del 2,7 % el 2022 i del 2,3 % el 2023, en lloc del 4,0 % i el 2,8 % (2,7 % per a la zona euro), respectivament, indicats en les previsions intermèdies de l’hivern del 2022. La reducció per al 2022 s’ha d’interpretar en el context de la dinàmica de creixement que va acumular l’economia la primavera i l’estiu de l’any passat, que afegeixen aproximadament dos punts percentuals a la taxa de creixement interanual d’enguany. L’augment de la producció durant l’any s’ha reduït del 2,1 % al 0,8 %.

El cop més fort per a l’economia mundial i la de la UE prové del preu de les matèries primeres energètiques. Si bé ja havia augmentat de manera significativa abans de la guerra respecte del nivells tan baixos registrats durant la pandèmia, la incertesa pel que fa a les cadenes de subministrament ha empès els preus a l’alça alhora que n’ha augmentat la volatilitat. Això és aplicable als aliments i altres béns i serveis bàsics, de manera que es redueix el poder adquisitiu de les llars.

Les interrupcions de la logística i la cadena de subministrament derivades de la guerra, així com l’augment del cost dels insums en un ampli ventall de matèries primeres, se sumen a les pertorbacions en el comerç mundial provocades per les mesures dràstiques de contenció arran de la pandèmia que encara s’apliquen en algunes zones de la Xina i que afecten la producció.

 

El preu de l’energia empeny la inflació a màxims històrics

La inflació ha anat agafant embranzida d’ençà de començaments del 2021. Del 4,6 % interanual registrat l’últim trimestre de 2021 ha passat al 6,1 % del primer trimestre de 2022. La inflació general a la zona euro va pujar fins al 7,5 % el mes d’abril, la taxa més alta de la història de la unió monetària.

Es preveu que la inflació a la zona euro se situï en el 6,1 % el 2022 i en el 2,7 % el 2023. Per al 2022 en conjunt, això suposa una revisió a l’alça considerable respecte de les previsions intermèdies de l’hivern del 2022 (3,5 %). Es preveu que la inflació arribarà al seu punt màxim del 6,9 % el segon trimestre d’aquest any i posteriorment s’anirà reduint gradualment. Per a la UE, es preveu que la inflació passarà del 2,9 % del 2021 al 6,8 % el 2022 però tornarà a baixar fins al 3,2 % el 2023. La inflació bàsica mitjana, segons els pronòstics, superarà el 3 % el 2022 i el 2023, tant a la UE com a la zona euro.

 

Un mercat de treball fort i que continua millorant

El mercat de treball entra a la nova crisi amb una base sòlida. El 2021 es van crear més de 5,2 milions de llocs de treball en l’economia de la UE que van atreure gairebé 3,5 milions de persones més al mercat de treball. A més, el nombre d’aturats es va reduir en gairebé 1,8 milions de persones. Les taxes d’atur de finals del 2021 van caure per sota dels mínims històrics anteriors.

Es preveu que les condicions del mercat de treball continuïn millorant. El pronòstic és que aquest any l’ocupació a la UE creixi un 1,2 %, si bé aquest creixement anual reflecteix l’embranzida de la segona meitat de l’any passat. Es preveu que la gent que fuig de la guerra d’Ucraïna cap a la UE accedeixi al mercat de treball només de manera gradual, amb efectes tangibles que no seran visibles fins l’any vinent.

El pronòstic per a les taxes d’atur és que es continuïn reduint fins al 6,7 % enguany i fins al 6,5 % el 2023 a la UE, i fins al 7,3 % i el 7,0 % el 2022 i el 2023, respectivament, a la zona euro.

 

Els dèficits públics continuen minvant, però creixen els costos relacionats amb la guerra

Malgrat el cost de les mesures destinades a mitigar la repercussió de l’elevat preu de l’energia i a ajudar les persones que fugen d’Ucraïna, es preveu que el dèficit públic agregat a la UE continuï baixant el 2022 i el 2023, en paral·lel a la retirada gradual de les mesures temporals de suport arran de la pandèmia. Pel que fa al dèficit a la UE, que va ser d’un 4,7 % el 2021, el pronòstic és que baixi fins al 3,6 % el 2022 i el 2,5 % el 2023 (o el 3,7 % i el 2,5 % en el cas de la zona euro).

El deute públic agregat de la UE, que el 2021 va baixar fins al 90 % del PIB (97 % a la zona euro) després d’haver assolit el màxim històric del 92 % el 2020 (gairebé el 100 % a la zona euro), es preveu que es redueixi fins al 87 % el 2022 i el 85 % el 2023 (95 % i 93 %, respectivament, a la zona euro), que vol dir que es mantindria per sobre dels registres anteriors a la pandèmia.

 

La incertesa i els riscos depenen de l’evolució de la guerra

Els riscos per a les previsions d’activitat econòmica i inflació depenen en gran mesura de l’evolució de la guerra i, especialment, de la repercussió que té en els mercats energètics.

Atès el grau d’incertesa tan elevat, el pronòstic de referència s’acompanya d’una anàlisi a partir de models de les hipòtesis que simula l’efecte de preus més elevats de les matèries primeres així com de la interrupció total del subministrament de gas provinent de Rússia. En aquesta última situació hipotètica, la més greu, les taxes de creixement del PIB se situarien al voltant d’un 2,5 % i un 1 % per sota del valor de referència previst per al 2022 i el 2023, respectivament, mentre que la inflació augmentaria tres punts percentuals per sobre del pronòstic de referència el 2022 i més d’un punt el 2023.

A més d’aquestes possibles pertorbacions en el subministrament d’energia, si els problemes en les cadenes de subministrament fossin més greus del que s’ha previst o si el preu de les matèries primeres no energètiques, especialment els aliments, continués pujant, es podrien generar tensions a la baixa suplementàries sobre el creixement i tensions a l’alça sobre els preus. Uns efectes de segona ronda més grans dels previstos davant d’un xoc inflacionista importat podrien accentuar el risc d’estagflació. Les fortes tensions inflacionistes també comporten més riscos per a les condicions de finançament. Finalment, la covid-19 continua essent un factor de risc.

Més enllà de tots aquests riscos immediats, la invasió russa d’Ucraïna està provocant que la UE es dissociï econòmicament de Rússia, amb conseqüències que ara com ara són difícils d’albirar.

 

Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «No hi ha dubte que l’economia de la UE passa per una etapa difícil a causa de la guerra de Rússia contra Ucraïna, per la qual cosa hem revisat les nostres previsions a la baixa. El factor negatiu aclaparador és l’augment del preu de l’energia, que empeny la inflació a màxims històrics i posa pressió sobre les empreses i les llars europees. Si bé aquest any i el vinent continuarem creixent, serà un creixement molt més moderat que no s’havia previst. La incertesa i els riscos per al futur seran elevats mentre continuï l’agressió russa. Hi ha, però, alguns aspectes positius que ens permeten de fer front a aquesta crisi. Els nostres fonaments econòmics són sòlids: abans no comencés aquesta guerra, l’economia de la UE havia iniciat una trajectòria ferma de recuperació i creixement. L’economia de la UE crea més llocs de treball, cosa que atreu més persones al mercat de treball i manté l’atur en nivells baixos. Quan els estats membres despleguin totalment els seus plans de recuperació i resiliència, això donarà un impuls molt necessari a la nostra força econòmica.»

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «La invasió d’Ucraïna per part de Rússia està provocant un patiment i una destrucció inefables, però també està afectant la recuperació econòmica d’Europa. La guerra ha comportat l’augment del preu de l’energia i noves pertorbacions de la cadena de subministrament, de manera que la inflació serà més alta durant més temps. L’efecte positiu del fort repunt econòmic de l’any passat es mantindrà en les taxes de creixement d’enguany. Un mercat de treball fort, la reobertura postpandèmia i NextGenerationEU seran un suport suplementari per a les nostres economies i ajudaran a reduir el deute i el dèficit públics. Aquest pronòstic, no obstant, està supeditada a una incertesa i uns riscos elevats, estretament relacionats amb l’evolució de la guerra de Rússia. Poden donar-se altres situacions en les quals el creixement sigui inferior i la inflació, més alta del que diuen les previsions que presentem avui.»

 

Rerefons

Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 29 d’abril. Pel que fa a la resta de dades que s’hi han incorporat, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 29 d’abril inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les noves polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera prou detallada.

Cada any la Comissió Europea publica dues previsions completes a la primavera i a la tardor i dues d’intermèdies a l’hivern i a l’estiu. Les previsions intermèdies abasten el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent a tots els estats membres, a més dels agregats de la UE i de la zona euro.

Les previsions econòmiques de la Comissió Europea de l’estiu del 2022, que està previst que es presentin el juliol del 2022, actualitzaran les previsions del PIB i la inflació.

 

Més informació

Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2022

Seguiu el vicepresident Dombrovskis al Twitter: @VDombrovskis

Seguiu el comissari Gentiloni al Twitter: @PaoloGentiloni

Seguiu la DG ECFIN al Twitter: @ecfin

Detalls

Data de publicació
16 maig 2022
Autor
Representation in Spain – Barcelona