Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Comunicat de premsa2 febrer 2023Representation in Spain – Barcelona

Ucraïna: el Col·legi de Comissaris es desplaça a Kíiv per reforçar el suport de la UE i la cooperació sectorial amb Ucraïna

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és avui a Kíiv juntament amb quinze comissaris per a la primera reunió entre el Col·legi de Comissaris i el govern ucraïnès. La reunió se celebrarà just abans de la cimera UE-Ucraïna, la primera des de l’inici de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i la concessió de l’estatus de país candidat.

La reunió del Col·legi de Comissaris amb el govern d’Ucraïna envia una clara senyal del compromís ferm de la UE per donar suport a Ucraïna tant de temps com calgui, també mitjançant un nou paquet d’ajuda per al 2023 per valor de 450 milions d’euros que la presidenta Von der Leyen va anunciar ahir. Amb aquest import, l’ajuda global que han proporcionat a Ucraïna fins ara la UE, els seus estats membres i les institucions financeres europees des de l’inici de la guerra de Rússia és d’uns 50 000 milions d’euros. A més, la Comissió està treballant per aconseguir una contribució de 1 000 milions d’euros per a una ràpida recuperació. 

La presidenta Von der Leyen ha declarat: «Avui, amb la visita del Col·legi a Kíiv la UE envia un missatge molt clar a Ucraïna i a tot el món sobre la nostra força i la nostra determinació col·lectives davant de la brutal agressió russa. Continuarem fent costat a Ucraïna tant de temps com calgui. I continuarem fent pagar a Rússia un preu molt alt fins que no aturi l’agressió. Ucraïna pot comptar amb Europa perquè l’ajudi a reconstruir un país més resilient, que avanci en la via cap a l’adhesió a la UE.»

A la reunió entre el Col·legi i el govern ucraïnès, celebrada a Kíiv la vigília de la cimera UE-Ucraïna i copresidida per al presidenta Von der Leyen i el primer ministre Xmihal, s’ha fet balanç del suport continuat a Ucraïna en diversos àmbits, com ara el financer, l’humanitari, l’energètic, el pressupostari i l’acció diplomàtica, així com dels esforços de reforma per part d’Ucraïna a fi d’avançar en el seu camí cap a la UE. També s’hi han anunciat noves mesures per reforçar la cooperació sectorial en diverses àrees. D’altra banda, la presidenta Von der Leyen s’ha reunit amb el president Zelenski per abordar les qüestions clau de la relació entre la UE i Ucraïna.

 

Més ajuda d’emergència i preparació per a la reconstrucció

Després que el 17 de gener es desemborsés el primer tram de 3 000 milions d’euros del paquet d’Ajuda Macrofinancera+ (MFA+) de fins a 18 000 milions d’euros per a Ucraïna el 2023, avui la Comissió ha anunciat un nou paquet d’ajuda per valor de 450 milions d’euros —145 milions per a ajuda humanitària i 305 milions en cooperació bilateral per ajudar a la ràpida recuperació de la infraestructura, reforçar la resiliència d’Ucraïna i ajudar al procés de reforma—.

La Comissió ha confirmat al govern ucraïnès el bon progrés de l’establiment a Brussel·les de la Secretaria de la Plataforma Multiagència de Coordinació de Donants, per a la qual s’està preparant el destacament de personal dels països del G7 i d’altres socis. Aquest anunci arriba després que el 26 de gener se celebrés la primera reunió del Comitè de Direcció de la plataforma, que els dirigents del G7 i el govern ucraïnès van acordar crear al desembre. La Plataforma de Coordinació serà clau per adaptar els recursos a les necessitats en els esforços de reparació, recuperació i reconstrucció d’Ucraïna. Estarà copresidida per la UE, Ucraïna i els Estats Units i desenvoluparà la seva tasca amb l’ajuda de la secretaria tècnica, que comptarà amb una oficina a Brussel·les, gestionada per la Comissió, i una altra a Kíiv dirigida pel govern d’Ucraïna.  

En paral·lel a la reunió, la presidenta Von der Leyen i el primer ministre Xmihal han signat un Acord d’associació estratègica en matèria de biometà, hidrogen i altres gasos sintètics. Aquest memoràndum d’entesa ampliarà l’actual cooperació entre la UE i Ucraïna en matèria energètica per abastar els gasos renovables com el biometà, l’hidrogen i altres gasos sintètics produïts de manera sostenible. Reafirma el compromís de totes dues parts de reduir la dependència de la importació de combustibles fòssils, especialment el gas rus, i de treballar per atènyer la neutralitat climàtica.

La reunió entre el Col·legi i el govern ha permès tractar les necessitats immediates d’Ucraïna sobre el terreny, en particular pel que fa al sector energètic després dels bombardejos d’infraestructures crítiques. El Mecanisme de Protecció Civil de la UE, al qual està previst que Ucraïna s’uneixi enguany, està facilitant l’enviament de 2 400 generadors més, que s’afegeixen als 3 000 que ja s’han distribuït des de l’inici de la guerra. El Fons de suport a Ucraïna en matèria d’energia, creat per la Comunitat de l’Energia a petició de la Comissió Europea, ja ha arribar a 157 500 milions d’euros per cobrir les necessitats immediates en el sector energètic. La UE acaba de signar un acord per subministrar els 15 milions de bombetes LED restants dels 35 milions comprats per a Ucraïna, que ja s’han començat a distribuir.

 

Reformes i més cooperació sectorial per acostar Ucraïna a la UE

Les converses també han girat entorn de les prioritats de reforma i les mesures necessàries per ajudar Ucraïna a continuar alineant el seu ordenament jurídic al cabal de la UE arran de l’informe analític de la Comissió, publicat avui, que complementa el dictamen de la Comissió sobre la sol·licitud d’adhesió d’Ucraïna a la UE.

La Comissió manté el seu compromís d’ajudar Ucraïna a aprofitar encara més tot el potencial de l’Acord d’associació, inclòs l’Acord de Lliure Comerç d’Abast Ampli i Profund (ALCAP). En aquest context, el Pla d’Acció Prioritari per a 2023-2024, que defineix els àmbits clau per a l’aplicació de l’ALCAP, serà el full de ruta per millorar l’accés d’Ucraïna al mercat interior. La Comissió també ha anunciat un paquet d’assistència tècnica en relació amb l’Acord sobre avaluació de conformitat i acceptació dels productes industrials (AACA).

Amb la finalitat d’ajudar Ucraïna, la Comissió també ha presentat noves mesures per facilitar el comerç, entre les que destaca la suspensió dels drets de duana per a les exportacions ucraïneses, i ara proposarà de prorrogar aquestes mesures més enllà del mes de juny del 2023. La creació de corredors solidaris també ha ajudat Ucraïna a exportar el que produeix i importar el que necessita: per aquestes vies alternatives ja s’han transportat més de 23 milions de tones de gra i productes afins.

Pel que fa a la itinerància, la Comissió es congratula de la pròrroga de sis mesos de les mesures voluntàries per part dels operadors ucraïnesos i de la UE per permetre trucades assequibles o gratuïtes entre la UE i Ucraïna. Aquesta iniciativa permet que uns quatre milions de persones que han fugit de la guerra disposin de connectivitat a un preu assequible mentre busquen refugi a la UE. Les noves mesures en aquest àmbit també inclouen les trucades a números fixos d’Ucraïna, així com nous tipus d’operadors. Paral·lelament, s’ha acordat un full de ruta per incorporar Ucraïna a la zona d’«itinerància com a casa» quan hagi assolit la plena aplicació del cabal de la UE en aquest àmbit.

La Comissió també ha anunciat que Ucraïna participarà en diversos programes clau de la UE. Avui, la Comissió i Ucraïna han signat l’associació d’aquesta última al Programa per al Mercat Únic, que proporcionarà a Ucraïna ajuda per a les empreses a fi de facilitar-los l’accés als mercats, un entorn empresarial propici, un creixement sostenible i la internacionalització. Gràcies a l’acord, Ucraïna es podrà beneficiar de convocatòries específiques en el marc del programa per a les pimes i participar en iniciatives com ara l’Erasmus per a Joves Emprenedors i la Xarxa Europea per a les Empreses. També donarà la possibilitat de sol·licitar finançament als productors nacionals d’estadístiques per a l’elaboració i difusió de dades estadístiques de qualitat que permetin seguir la situació econòmica, social, mediambiental i territorial.

Aviat començaran les converses sobre la incorporació d’Ucraïna a altres programes clau de la UE com ara el Mecanisme «Connectar Europa», que pot ajudar aquest país a connectar les seves infraestructures energètiques, de transport i digitals amb la UE.

L’associació d’Ucraïna a Horitzó Europa i al Programa de Recerca i Formació de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica és un instrument fonamental per preservar i sostenir l’ecosistema de recerca i innovació d’Ucraïna. Avui la Comissió ha anunciat que obrirà una nova oficina Horitzó Europa a Kíiv a mitjan 2023. L’oficina promourà les oportunitats de finançament de la UE, oferirà suport tècnic als investigadors i innovadors ucraïnesos i reforçarà les xarxes de contactes entre les institucions ucraïneses i europees.

El Col·legi ha parlat amb el govern ucraïnès sobre el suport de la UE per ajudar Ucraïna a reconstruir les seves ciutats amb criteris de qualitat, sostenibilitat i inclusivitat en cooperació amb la comunitat de la Nova Bauhaus Europea. Al mes de març, la Nova Bauhaus Europea juntament amb alguns socis ucraïnesos (Pacte de les Alcaldies de l’Est, Ro3kvit, ReThink) posaran en marxa un programa de desenvolupament de les capacitats per ajudar ajuntaments ucraïnesos a preparar la reconstrucció. Aquestes i altres activitats de la Nova Bauhaus Europea a Ucraïna s’impulsaran a través d’una nova iniciativa anomenada «Fènix». Una de les accions immediates en serà desenvolupar i posar a disposició de les ciutats ucraïneses els coneixements especialitzats d’avantguarda de la comunitat de la Nova Bauhaus Europea en matèria de reconstrucció assequible i sostenible. També posarà en contacte ciutats ucraïneses amb ciutats afins de la UE per intercanviar experiències en relació amb l’avenç cap a la neutralitat climàtica i la millora de l’eficiència energètica. Combinarà finançament provinent de la Missió sobre ciutats intel·ligents i climàticament neutres d’Horitzó Europa i del Programa LIFE, i de manera immediata mobilitzarà com a mínim 7 milions d’euros per a les accions preparatòries.

 

Rerefons

La guerra d’agressió injustificada i no provocada de Rússia contra Ucraïna ha infligit un patiment terrible a les persones i ha provocat la destrucció ciutats i comunitats. La Unió ha mobilitzat ajuda de manera immediata perquè el govern ucraïnès pugui continuar exercint les funcions essencials, a més de l’ajuda d’emergència, humanitària i militar que s’ha subministrat a Ucraïna.

La UE ha prestat suport i ha acollit persones que fugen de la invasió injustificada d’Ucraïna per part de Rússia des de l’inici de la invasió. El 4 de març de 2022 la UE va activar per primera vegada la Directiva de protecció temporal, que té l’objectiu de garantir que tots els qui fugen de la guerra cap a la UE obtinguin el dret de residència i accés a l’habitatge, l’atenció sanitària, l’educació i l’ocupació. A hores d’ara la UE ha acollit uns 4 milions de persones provinents d’Ucraïna. La Comissió també ha creat una Plataforma de Solidaritat i ha elaborat el Pla de deu punts sobre Ucraïna per coordinar la tasca dels estats membres i les agències de la UE en el subministrament d’ajuda específica per als refugiats que fugen de la invasió russa. El passat mes d’octubre la Comissió també va posar en marxa la iniciativa pilot Reserva de talent de la UE per ajudar la gent que fuig de la invasió a trobar feina a la UE.

A fi d’ajudar els estats membres i les regions que acullen les persones que fugen d’Ucraïna, la Comissió també ha creat l’Acció de Cohesió per als Refugiats a Europa (CARE, per les seves sigles en anglès). CARE ha introduït una flexibilitat màxima a la política de cohesió per permetre que els estats membres facin servir els fons disponibles del període 2014-2020 per finançar mesures d’ajuda als refugiats en àrees com ara la renovació i adaptació dels centres d’acollida, el subministrament d’hospitals mòbils, sanejament i aigua així com l’accés a l’educació, la formació, l’ocupació, l’habitatge, l’atenció sanitària i els serveis d’atenció a la infància.

A més, CARE permet que els estats membres facin efectives les ajudes ràpidament mitjançant un pagament simplificat de 100 euros setmanals per persona durant un màxim de 26 setmanes per satisfer les necessitats immediates dels refugiats, com ara l’alimentació, l’habitatge, la roba i el transport. CARE també inclou la possibilitat que el Fons per a les Persones Més Desafavorides presti assistència material bàsica com ara aliments i roba.

Mitjançant aquestes iniciatives, s’han posat 17 000 milions d’euros del pressupost de la UE a disposició dels estats membres, que acullen uns 4 milions de persones en situació de protecció temporal.

Fins ara, gràcies al suport de la Comissió Europea i dels sistemes nacionals d’ensenyament, gairebé 740 000 infants i joves ucraïnesos que han hagut de fugir de casa seva van a la llar d’infants, l’escola o l’institut a 26 països de la UE, Suïssa, Noruega o Liechtenstein. La Comissió ha flexibilitzat al màxim el programa Erasmus+ per fomentar la integració dels refugiats ucraïnesos, la promoció dels valors europeus i la lluita contra la desinformació i les notícies falses.

La UE també ha decidit suspendre els programes de cooperació amb Rússia i Bielorússia i reassignar 26,2 milions d’euros inicialment previstos per a projectes amb aquests dos països per destinar-los a reforçar la cooperació dels estats membres amb Ucraïna i Moldàvia. Igualment, la UE ha introduït modificacions en el marc jurídic de quinze programes de cooperació transfronterera alterats per la invasió russa a fi de garantir que els estats membres puguin continuar-los executant, també per ajudar els refugiats.

Des del començament de la guerra, l’ajuda global de l’Equip Europa per a Ucraïna proporcionada per la Unió Europea, els seus estats membres i les institucions financeres europees puja a uns 50 000 milions d’euros. Aquest import està compost per:

  • més de 30 000 milions d’euros en ajuda financera, pressupostària, humanitària i d’emergència provinents del pressupost de la UE, inclosos 25 200 milions en ajuda macrofinancera per al 2022 i el 2023; 

  • un total de 7 800 milions d’euros en ajuda financera i humanitària bilateral mobilitzats per la UE juntament amb els estats membres;

  • més de 82 000 tones d’ajuda en espècie amb un valor estimat de més de 500 milions d’euros que els estats membres han enviat a Ucraïna mitjançant el Mecanisme de Protecció Civil de la UE;

  • ajuda militar per valor de 12 000 milions d’euros, dels quals 3 600 milions s’estan articulant a través del Fons Europeu de Suport a la Pau.


El juny del 2022 el Consell Europeu va decidir concedir a Ucraïna l’estatus de país candidat. En el proper paquet d’ampliació, que es preveu que es publiqui la tardor del 2023, la Comissió informarà sobre el progrés d’Ucraïna en relació amb les prioritats de reforma definides en el dictamen de la Comissió sobre la sol·licitud d’adhesió d’aquest país.

 

Més informació

Lloc web del Suport de la UE a Ucraïna

Fitxa informativa «Solidaritat de la UE amb Ucraïna: reunió del Col·legi de Comissaris amb el govern ucraïnès»

Fitxa informativa «Solidaritat de la UE amb Ucraïna»

Fitxa informativa «Ucraïna: oficina d’Horitzó Europa a Kíiv»

Fitxa informativa «Ucraïna: ajuda per al personal de recerca i innovació»

Declaracions de la presidenta Von der Leyen en la conferència de premsa conjunta amb el president ucraïnès Zelenski 

Detalls

Data de publicació
2 febrer 2023
Autor
Representation in Spain – Barcelona