La política de qualitat de la UE té com a objectiu protegir les denominacions de productes específics per promoure les seves característiques úniques a través de diverses etiquetes.
Segells de qualitat
Denominacions d’Origen Protegides (DOP)
Denominacions de productes les característiques dels quals es deuen exclusivament o fonamentalment al lloc de producció i als coneixements tècnics dels productors locals. El producte agrari o alimentari s’ha de produir, transformar i elaborar en una zona geogràfica determinada i segons un mètode reconegut
El Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya: formatge de pasta premsada, gras, curat, elaborat a partir de llet de vaca pasteuritzada procedent de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.
La Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya: mantega elaborada a partir de nata pasteuritzada de la llet de vaca de la raça frisona produïda en les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.
L’Oli de Terra Alta: oli d’oliva verge extra obtingut del fruit de l’Olea europea L., de la varietat principal empeltre o de la barreja d’empeltre i les varietats secundàries arbequina, morruda i farga, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l’oli, conservant el sabor, aroma i característiques del fruit del qual procedeix.
L’Oli del Baix Ebre i Montsià: oli d’oliva verge extra, obtingut del fruit de l’oliva de l’espècie Olea Europea L. a partir de tres varietats autòctones: morruda o morrut, sevillenca i farga, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l’oli, de manera que es conservi el sabor, l’aroma i les característiques de l’oliva.
L’Arròs del Delta de l’Ebre: arròs procedent de l’espècie Oryza sativa L. de les varietats badia, tebre, sènia, fonsa, bomba i montsianell, corresponents a la categoria comercial «extra».
La Mongeta del Ganxet: és una mongeta blanca, ganxuda i plana. Té la pell rugosa un cop cuita i una textura suau i cremosa. El gust de la mongeta és suau amb matisos que de vegades recorden a la castanya o el moniato.
La Pera de Lleida: la DOP de la pera protegeix els fruits de l’espècie Pyrus communis L. de les varietats llimonera, blanquilla i conference pertanyents a les categories de qualitat «extra» i «primera» destinats a un consum en fresc.
L’oli Les Garrigues: oli d’oliva verge obtingut dels fruits de l’olivera Olea europea L. de les varietats arbequina i verdiell per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l’oli, de manera que es conservi el sabor, l’aroma i les característiques del fruit del qual procedeix.
L’oli Siurana: obtingut de les olives de primera premsada de varietat arbequina, royal i morruda mitjançant procediments mecànics que no n’alteren ni modifiquen la composició natural i per tant conserven tot el contingut vitamínic i nutricional de l’oli.
L’Oli de l’Empordà: l’oli d’oliva verge extra, obtingut a partir de les varietats d’oliva argudell, curivell, llei de Cadaqués i arbequina, es desenvolupa utilitzant tractaments físics mecànics o d’altres que no condueixen a alteracions de l’oli i que en conserven el sabor, l’aroma i altres característiques de l’oliva. La varietat argudell suposa almenys el 51 % de la composició varietal i, juntament amb l’arbequina, representen més del 95 % de la composició d’aquest oli.
Els Fesols de Santa Pau: pertanyen a la classe comercial navy i són blancs, rodons i amb un pes que oscil·la entre 18 i 30 g per 100 llavors, a 12 % d’humitat. S’hi inclouen els fesols conreats als termes municipals de Santa Pau (nucli principal de producció), Castellfollit de la Roca, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts; tots a la comarca de la Garrotxa. El conreu en terra volcànica és una de les característiques d’aquests fesols i així queda reflectit al plec de condicions que acompanya el registre de la DOP i que estableix que «la producció de les mongetes de la DOP Fesols de Santa Pau s’ha d’efectuar dins de la zona geogràfica delimitada (...) ja que és la combinació del germoplasma tradicional amb sòl volcànic, l’època de cultiu i les tècniques de producció el que confereix les característiques particulars del producte final».
L’Avellana de Reus: inclou les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, cultivades en les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta.
L’Oli de Mallorca: oli d’oliva verge extra obtingut del fruit de l’Olea europea L., de les varietats mallorquina o empeltre, arbequina i picual per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteració de l’oli, de manera que es conservi l’aroma, el sabor i les característiques del fruit del qual procedeix.
El Formatge Maó-Menorca: formatge de llet de vaca de pasta premsada no cuita i de forma paral·lelepipèdica i d’arestes arrodonides elaborat i madurat exclusivament a Menorca.
L’Oliva de Mallorca: la DOP que empara aquesta oliva comprèn tres presentacions: verda, verda partida i negra natural. Són olives de taula de la varietat autòctona mallorquina, fermentades parcialment en salmorra. A més, l’oliva verda partida s’adoba amb fonoll i bitxo i l’oliva negra natural es macera amb Oli de Mallorca.
El Pebre Bord de Mallorca: és una espècia resultant de moldre pebrots de l’espècie Capsicum Annumm L. de la varietat autòctona tap de cortí produïts a l’illa de Mallorca, una vegada assecats i molts als establiments transformadors que es troben també de manera exclusiva a l’illa de Mallorca. La Denominació d’origen protegida Pebre Bord de Mallorca queda reservada exclusivament per als pebres bords elaborats a partir de pebrots de la varietat autòctona tap de cortí i d’acord amb el seu plec de condicions.
Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP)
Productes agraris i alimentaris la reputació o característiques dels quals estan estretament vinculades a una zona geogràfica. Com a mínim una de les etapes de producció, transformació o elaboració ha de tenir lloc en aquesta zona.
El Pa de Pagès Català: pa tradicional rodó, de crosta cruixent i molla tendra i alveolat gran, on almenys el format es realitza de forma manual. Tot el procés segueix una elaboració tradicional amb fermentacions lentes i les masses es couen sempre en forns de solera refractària.
La Llonganissa de Vic: embotit tradicional de Catalunya elaborat amb carn magra de porc (peu, esquena i magres de primera), sal i pebre com a únics condiments, sotmès a picat, maceració, embotit i posterior curació. Pertany al grup d’embotits crus/curats. La seva elaboració té lloc a la Plana de Vic.
La Poma de Girona: fruit de la varietat obtinguda de Malus domestica L. cultivada en els terrenys ubicats a les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany.
El Torró d’Agramunt: massa elaborada amb mel, avellanes prèviament pelades i torrades, sucre i/o xarop de glucosa, clara d’ou o equivalent dessecat[MBM(1] [LTJ(2] i pa d’àngel.
El Calçot de Valls: els calçots inclosos dins la IGP corresponen exclusivament als brots de bulbs de l’espècie Allium cepa procedents de la varietat blanca gran tardana de Lleida. Aquesta varietat destaca especialment per la seva dolçor i pel nombre i mida dels calçots obtinguts per ceba, habitualment de quatre a set.
Les Clementines de les Terres de l’Ebre: els fruits protegits amb la indicació geogràfica són només els de l’espècie Citrus reticulata procedents de les varietats clementina fina, clementina hernandina i clemenules (clementina de Nules).
Les Patates de Prades: el producte protegit es defineix com a tubercles de l’espècie Solanum tuberosum L., de la varietat cultivada kennebec, destinats al consum humà. Només podran ser emparats amb la indicació geogràfica protegida Patates de Prades aquells tubercles de calibre comprès entre 40 i 80 mil·límetres.
El Pollastre i Capó del Prat: els pollastres i capons emparats son de la raça Prat, que procedeixen exclusivament de la castració quirúrgica. Els ous sense incubar són de color rosat i els pollets de color beige-daurat.
La Vedella dels Pirineus Catalans: es tracta de la primera IGP transpirinenca, es produeix en una zona que abasta França i Espanya. Les vedelles han estat criades al Pirineu Català alimentades a base de llet materna i de pastures fresques durant com a mínim els primers quatre mesos de vida. Només estan incloses dins la IGP les races bruna, Aubrac o gascona o bé l’encreuament de mares d’aquestes mateixes races amb mascles de les races xarolesa, llemosina o rossa d’Aquitània.
Vedella dels Pirineus Catalans : es tracta de la segona IGP transpirinenca, es produeix en una zona que abasta França i Espanya. Les brunetes criades al Pirineu Català alimentades a base de llet materna i de pastures fresques durant tota la seva vida es caracteritzen per una carn rosada i greix color crema. Són fruit de l’encreuament entre femelles de les races bruna, Aubrac o gascona amb mascles de les races xarolesa, llemosina o rossa d’Aquitània. Les comarques catalanes incloses a la IGP són l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i la Val d’Aran.
El Gall del Penedès: el segell de qualitat europeu es podrà utilitzar a la carn fresca de pollastre (mascle o femella) de la varietat penedesenca. Aquesta raça d’aviram és de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat i de tipologia corporal mediterrània. També en destaca que el Gall del Penedès es cria en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any, i es caracteritza pel fet que s’inclou pinyol de raïm (llavors de raïm) a la seva dieta. L’àrea geogràfica de cria d’aquesta au inclou 73 municipis: tots els de la comarca de l’Alt Penedès (27), el Baix Penedès (14) i el Garraf (6), 25 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Camp.
El Formatge Garrotxa: és un formatge elaborat exclusivament amb llet sencera de cabra, de coagulació mixta. Té una crosta recoberta d’una capa de fong gris blavós. El procés de maduració i el creixement del fong són etapes decisives en l’elaboració d’aquest formatge i li confereixen les seves característiques úniques. Els formatges s’han de girar diverses vegades fins aconseguir una crosta homogènia de color gris i aspecte cendrós i cotonós. El paper del formatger és fonamental ja que durant aquestes etapes estan prohibits els processos mecànics. A mesura que va creixent el fong, el formatger raspalla la crosta a mà procurant no eliminar-lo i fent que s’escampi per tota la superfície. La maduració ha de ser de vint-i-un dies com a mínim.
L’Ensaïmada de Mallorca: producte de massa ensucrada, fermentada i fornejada, elaborada amb farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i mantega de porc. Estan protegides tant l’Ensaïmada de Mallorca sense cap tipus de farciment com la de cabell d’àngel.
La Sobrassada de Mallorca: embotit cru curat de forma cilíndrica i irregular, de pasta tova, inelàstica i de curació que es du a terme sota el control del Consell Regulador (CR) en indústries inscrites.
L’elaboració es fa a partir de carn picada fins a aconseguir un diàmetre inferior a 6 mil·límetres i se li afegeix pebre, sal i espècies; després del pastat de la pasta i embotit dels budells, finalment se sotmet a curació en assecadors.
L’Oli d’Eivissa: és un oli d’oliva verge extra obtingut exclusivament per procediments mecànics dels fruits de l’olivera (Olea europea L.). Són olis fruitats verds, d’intensitat mitjana o intensa. En boca presenten un nivell d’amargor i de picantor entre lleuger i mitjà.
L’Ametlla de Mallorca: és el fruit de l’ametller (Prunus amygdalus) tradicional de l’illa de Mallorca, que es destina al consum humà i que es presenta cru o torrat, amb o sense pell.
Especialitat Tradicional Garantida (ETG)
Denominacions de productes que garanteixen el seu caràcter tradicional, ja sigui per la seva composició o pel mètode de producció. Les ETG no estan lligades a un lloc en concret, però s’han de produir conforme al plec de condicions presentat.
Els panellets: s’elaboren a partir d’una base de massapà de tal manera que, per cada quilo d’ametlles pelades i granulades molt finament, se li afegeix un quilo de sucre i 350 grams de clares d’ou. S’amassa bé i es deixa en repòs aproximadament 24 hores perquè la barreja quedi ben homogènia. S’hi inclouen els panellets de pinyons, ametlles, coco, avellanes, taronja, llimona, rovell, maduixa, cafè i marron glacé.
